– Teatre – NEW ORDER (***) – Sala FlyHard – 26/06/2014

Sense cap mena de dubte aquest text hauria pogut ser un dels millors de la temporada teatral a Barcelona.

20140630-115621-42981190.jpg

Un excel·lent text de Sergi Pompermayer,  molt ben treballat i actual, que tracta sobre el problemes derivats de la actual crisi econòmica, sobre les preferents i també sobre els desnonaments per les hipoteques que les famílies hores d’ara no poden pagar; tracta especialment de l’abús de poder per part de les classes dirigents, que ensorren en la misèria i la desesperació a un numero cada vegada mes gran, de membres de les classes socials mes desfavorides o amb menys recursos per auto defensar-se d’aquesta política macro liberal de la dreta al estat espanyol.

Personatges, que veiem retratats a escena i que de ben segur molts de nosaltres reconeixerem clarament en politics concrets,  que s’aprofiten d’aquesta situació i que amb les seves decisions macro-econòmiques i evidentment salvaguardant els seus propis  interessos econòmics, “juguen” amb el seu poble, tractant-les, no com a persones, sinó com simples peces d’una maquinaria que esta únicament al seu servei.

Però, ailàs !!!   les persones son de carn i ossos i tenen sentiments,  necessitats i dignitat…. i  finalment esclaten e intenten sortir del atzucac com poden, encara que sigui prenent decisions no massa ètiques.

Dic que “hauria pogut ser”, perquè l’autor, en un intent de fer mes amable l’argument ja de per si força cru,… potser per fer la representació mes accessible al públic, potser  mes “comercial”, afegeix un punt excessiu d’humor, sota el meu punt de vista,  que espatlla en bona part el boníssim treball de conjunt. El personatge de Clown que es veu forçat  a interpretar l’actor Sergio Matamala, està massa caricaturitzat per tal d’arrancar els riures d’una forma massa forçada, ridiculitzant el personatge en excés i traient credibilitat a tota la representació. Així i tot, vull aclarir que crec que  el millor de la producció es el text i la direcció de Sergi Pompermayer….. el felicito.

Tres persones, dos homes i una dona,  de classe mitjana, que durant la present crisi han vist com tot el que tenien se’ls hi ha escolat de les mans. Que senten que els hi han pres, a la força, la feina, els diners, la dignitat, el futur. Tres persones, dos homes i una dona, que podrien ser tu o jo. Que són nosaltres  i que decideixen fer alguna cosa més.  Que estan farts de cridar i que ningú els senti. Que ningú els escolti. Que ningú els vegi. Tres persones, dos homes i una dona, que decideixen passar a l’acció per canviar el món. El seu. El nostre. Que decideixen lluitar. Contra el seu enemic. Sense saber-ne. Equivocant-se. Fent-nos riure. Fent-nos patir. Ells són New Order. De moment.

La representació te moments impagables, especialment amb dos monòlegs en el que s’enfronten els dos punts de vista…. els dels desafavorits interpretat increïblement be per Marta Domingo … i els del que posseeixen el poder polític per fer i desfer el que els hi be de gust i com els hi rota, interpretat per Concha Milla.   Els papers assignats als dos homes, son potser  menys important en la trama, però també molt ben interpretats per Pablo Lammers en el paper d’home mes assenyat i responsable,  del que esta portant a terme i com ja he dit abans en Sergio Matamala que li ha tocat al pobre, el paper de pallasso de la funció, però que en cap cas es culpa d’ell (si de l’autor), amb una interpretació també força bona.

La producció teatral m’ha agradat i molt; la meva valoració de tres estrelles es deguda al aspecte que ja he comentat abans i si no fos per això hauria estat de quatre estrelles. No estic en contra d’afegir humor a un tema dramàtic…. no es això; es mes, crec que a vegades pot servir i molt per trencar una mica l’angoixa als espectadors que pot provocar un tema força dur de pair….. un respir necessari. El problema es que la mesura d’aquest humor, te que estar molt controlada i en aquest cas no ho està en absolut, i des de el principi fins gairebé al final, aquest personatge està excessivament “apallasat”.

Felicitats per la posada en escena, també per la escenografia que es senzilla però impactant i per les interpretacions dels quatre actors, que estan totes molt ben aconseguides, especialment la de l’actriu Marta Domingo.

Totalment recomanable.

Dramatúrgia i Direcció: Sergi Pompermayer / Ajudant de direcció: Jumon Erra /Escenografia: Cesc Calafell / Construcció escenografia: Marta Soto /Vestuari: Clara Peluffo / Perruqueria: AKA Perruquers / Disseny  d’il·luminació: Xavi Gardés / Espai sonor: Mar Orfila / Coreografia: Núria Legarda
Repartiment: Marta Domingo, Pablo Lammers, Sergio Matamala i Concha Milla.
Producció: FlyHard Produccions S.L.
_____________________________________________________________
– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 a voluntat € –   ( preu pagat 5 € oferta pels 5 espectadors primers)
_____________________________________________________________________________

20140630-121953-44393982.jpg

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.