Tornem al mateix racó de la Costa Brava que vàrem visitar a mitjans d’Abril i és que la zona del Cap de Creus ens agrada moltíssim, especialment la tranquil·litat d’un dels pobles més macos i millor conservats de l costa catalana…. EL PORT DE LA SELVA. Tornem a escollir el mateix hotel, “Cap de Creus”, però aquesta vegada tenim reservada una de les millors habitacions amb una terraçeta amb unes vistes sobre el mar que són impagables.
La intenció d’aquest llarg cap de setmana és descansar el temps més gran possible e intentar no bellugar-nos massa dels voltants.
Arribem dissabte 21 al matí i ens passem el matí a la platja i passejant pel Port de la Selva, un dinaret a base de peix a “Ca la Paquita” (***) i una migdiada que feia temps que no en fèiem…. mmmm
A la tarda ens apropem a La Vall de Santa Creu, un minúscul poblet al peu del Monestir de Sant Pere de Rodes, que encara no coneixíem; fem un volt per les quatre cases i no ens trobem en tot el poble, mes que 4 o 5 persones….. quina tranquil·litat es respira !!!.
Després tornem un altre cop a La Selva de Mar i el pategem força per uns carrers deserts i molt,molt tranquils; és un poble que ens agrada molt i prenem nota de l’adreça de la “Fonda Felip” per potser tornar algun cap de setmana, ja passades les vacances.
Tornem al Port de la Selva i passegem de nou pel costat del mar, tot esperant l’hora de sopar que farem a la terrassa de la nostra habitació, tot gaudint d’una posta de sol i unes vistes espectaculars.
_____________________
Diumenge 22 de juny. Després d’esmorzar força d’hora, tot veient que no fa un dia de platja decidim intentar provar sort i descobrir una pista forestal de terra, que comença al Port de la Selva i s’endinsa a l’interior del parc natural del Cap ce Creus. Ens han avisat que amb el cotxe i en temporada alta no està permesa la circulació, però en arribar a la cadena que normalment tanca el camí, veiem per sort nostre que avui encara es pot passar. De fet es tracta del GR11 que va directe al Far de Cap de Creus, amb un recorregut d’uns 16 quilòmetres; arribem però tan sols al voltant de Sant Baldiri; l’intencio era arribar a Cala Taballera, però al no conèixer la pista ens perdem per una teranyina de camins forestals i anem a sortir al mateix encreuament de carreteres Roses-Cadaqués-Post de la Selva.
L’imma pateix una mica però jo m’ho passo d’allò més bé, tot provant per primera vegada el nostre cotxe en la funció de “tot terreny”, amb resultats satisfactoris. El que s’ha de fer en realitat és fer-ho caminant, perquè coneixereu extraordinaris paisatges de cales i racons d’aspecte salvatge i rocallós d’aquest punt de Catalunya.
Abans d’anar a dinar fem un vol per pobles de l’Alt Empordà, Palau Savardera, Pau, Pedret i Marzà i Perelada.
Però l’objectiu principal del dia és anar a provar el Suquet de peix al restaurant Can Narra de Llança… i allà ens vàrem encaminar.
Tot dinant al Delta de l’Ebre a Casa Asmundo, vàrem començar a xerrar amb unes veïnes de taula, tot comentant la qualitat del dinar de l’establiment; elles van ser les que ens van recomanar tastar el Suquet de peix de Can Narra, segons elles, el millor que hi havien provat mai; efectivament és així… ho corroborem.
A mes a més coincidim amb les jornades de l’escamarlà a cap de Creus…. i no ens podem estar de menjar-los. Un dinar esplèndid de debò el de Can Narra (****).
Tornem com podem a Port de la Selva i és que ens ha entrat unes ganes de migdiada imparable. Ens passem la tarda a Port de la Selva, passejant, llegint i preparant el nostre proper viatge a Canadà, que ja el tenim a sobre.
Ens instal·lem a la nostra terrasseta i sopem de nou mirant les extraordinàries vistes.
__________________
Dilluns 23 de juny – Avui relax total…. tot el mati a la platja gairebé fins a l’hora de dinar.
Tornem a Can Narra de nou… i és que ens ha agradat molt i a mes a més tenim pendent de tastar els que molts diuen són els millors Calamars a la romana de la Costa Brava; en canvi l’arròs que també té molta fama, el trobem massa fort de gust… i és que en qüestió d’arrossos, poques coses ens han d’ensenyar a Can Voltaire.
Abans però, quan ens dirigíem a dinar, escoltem com ens criden uns desconeguts des d’un cotxe…EIiiiii TEATREROS!!! Sorpresa majúscula!!! són uns seguidors del nostre Blog que ens han reconegut i que no coneixem personalment…. es tracta del ALBERT i la seva filla; ell ens va deixar un comentari a una de les cròniques que varen fer quant al mes d’Abril vam visitar la zona…… Albert !!! la propera vegada ens recordarem, aquest cop si, de les teves recomanacions gastronòmiques, especialment la dels musclos al vi blanc de Can Quim. Ens fa molt de goig que el Blog sigui un detonant per fer noves coneixences, que a vegades és transformen en amistats duradores.
Coneixem personalment també a l’artista plàstic Carles Bros, que ha estat el guanyador pel projecte de pintar el nou dic que es va construir per resguardar el port de Llança dels temporals de llevant. Es tracta del mural més gran del món, ja que el dic té 116 metres de llarg per 18 d’amplada. Acabem comprant-li una samarreta amb el dibuix del “Banc de peix”.
Exactament com el dia anterior, després de dinar, tornem a l’hotel i descansem tot esperant l’arribada de la Flama del Canigó a Port de la Selva; vivim el moment intensament especialment aquest any 2014, en el que esperem poder votar per decidir el destí de la nostra nació catalana.
Passegem pel port nàutic una bona estona…..
…. abans d’anar a sopar a la nostra extraordinària i aprofitadissima terrassa…. aquesta vegada incloent la coca de Sant Joan, realment extraordinària, farcida de llardons… i no com les que comprem a Can pixapins.
Després comença la revetlla pròpiament dita i ens dirigim a la platja per veure cremar la foguera i viure l’ambient de festa, amb un munt d’infants fent esclatar els petards per arreu. La nit acaba amb ballaruga a la platja, però decidim fer un gelat i marxar aviat al “sobre”.
________________
Dimarts 24 de juny – Sant Joan (solstici d’estiu)
Avui es l’ultim dia de la nostra escapada i hem decidit desprès d’esmorzar acomiadar-nos del Port de la Selva i marxar en direcció a la punta del Cap de Creus, on esta situat el Far.
Quants records guardem d’aquest extraordinari indret !!! Quantes nits dormint quasi en solitari dins de la nostra autocaravana i el silenci que es feia quan l’ultim cotxe de turistes marxaven a la posta de sol i ens deixaven tot l’espai d’aquest indret per nosaltres; ara veiem que estan prohibides fins i tot la circulació de les autocaravanes per aquests paratges… com ha canviat tot plegat !!!
Avui però descobrirem el que potser és el lloc més extraordinari del cap de Creus i que encara no coneixíem…. el Paratge de Tudela (*****). Es tracta d’un espai del Cap de Creus amb una particular geologia i paisatge. Malauradament, per interessos inconfessables de les autoritats d’aquell temps, des de 1962 al 2004 estigué ocupat pel complex turístic de vacances del Club Méditerranée. I evidentment nosaltres, els catalans d’apeu, no teníem pas accés aquest extraordinari i meravellós indret.
Però tampoc crec que sigui convenient oblidar, que personatges famosos van recolzar el projecte de privatització d’aquest indret, com per exemple Salvador Dalí i en Josep Pla. El Club Med va abandonar les instal·lacions amb fortes pèrdues després de 40 anys d’explotació i a partir d’aquí es va engegar un pla de demolició que va començar el 2009 i que va costar uns 7 milions d’euros.
El resultat és realment extraordinari i us aconsello a visitar-lo perquè es tracta, des del meu punt de vista d’un dels paisatges més meravellosos de tot Catalunya. L’entrada per tal d’aparcar el cotxe costa 5 euros i forces cotxes fan mitja volta…. pobres !!!! mai sabran el que s’han perdut !!!
La passejada fins al final del camí asfaltat fins a la Cala Culip, és d’una mica més de 2 quilòmetres d’anada i el mateix de tornada; no es pot sortir dels camins marcats per tal de protegir l’entorn i solament es permet el bany a la Cala Culip al final de la caminada. Val a dir que no tothom respecta les normes.
No cal dir que vàrem aprofitar l’estada a Cala Culip una bona estona submergits en aigües absolutament transparents i plenes de vida marina.
Calorada a la tornada e intent frustrat de dinar al restaurant del Far….. però la gentada que havia era increïble. Carretera i manta direcció a Barcelona, però abans vàrem parar a Figueres per fer-nos el darrer homenatge gastronòmic a l’Hotel DURAN (****), lloc que ja coneixíem i que ens garantia un extraordinari àpat.
Així va estar !!!
Hoola!
Voldria recomanar-vos dos restaurants amb bona relació qualitat-preu.
SIBARIS de Blanes, bon menú amb base de peix. Ens el va recomanar un amic. Peti, familiar, prop del port.
L´hotel gastronòmic Es Portal a la crta de Pals a Torroella, vam anar al restaurant Portal de Mar perquè vam passar uns dies a l´Empordà, el vam triar per ser dins el col.lectiu la cuina de l´Empordanet, i aquest és un dels més assequibles de preu, tot i que tots els restaurants de col.lectiu són reconeguts, Ja coneixeu La Xicra de Palafrugell.
Aquí l´edifici i l´espai interior són bonics i elegants, ens agraden aquests edificis de pedra voltats d´un jardí ben cuidat.
En fi, ja ho sabeu si us perdeu per Blanes o l´Empordanet.
Gràcies per les recomanacions. Ens les agendem !!!
Nosaltres acabem d’arribar de ALACANT on hem anat a passar 5 dies per acabar d’enterrar l’any 2014…. i evidentment hem voltat i voltat, per gairebé tota la província. Et puc recomanar també dos restaurants que hem gaudit moltíssim:
– “Nou Manolin” a Alacant ciutat
– “El Cruce” a Almoradí prop d’Orihuela.