Un altre cop el Teatre Lliure ens demostra que es l’autèntic teatre nacional de Catalunya, oferint-nos un altre meravella de Teatre internacional, que d’altre manera no podríem ni somiar veure a casa nostre.

Es tracta de LA RONDE DE NUIT de la companyia afganesa Théâtre Aftaab (Teatre del Sol); evidentment, com us podeu imaginar es una producció parlada en francès i també en llengua Dari, una variant del persa, que es la més parlada al Afganistan, entre d’ altres moltes llengües. Aquesta obra s’ha realitzat a partir d’una proposta de la dramaturga francesa Arianne Mnouchkine, fundadora d’aquest grup teatral.

El Théâtre Aftaab va néixer a partir d’uns tallers de teatre que Arianne Mnouchkine, directora del Théatre du Soleil de París, va fer en un viatge a Kabul l’any 2005; després d’un treball actoral d’unes tres setmanes, va proposar als mateixos actors, crear una companyia i així va ser; durant els tres primers anys van treballar al seu país, fins que van aconseguir els visats per traslladar-se a París on ara resideixen.

La Rode de nuit – fotos de michèle laurent

LA RONDE DE NUIT, es la segona creació col·lectiva d’aquest grup teatral i parla de la immigració en general i sobre tot del xoc cultural entre la vida al seu país i el mon occidental; en realitat parla d’ells mateixos, uns exiliats que alhora reneguen del seu país i estimen i l’enyoren al mateix temps.

Un immigrant afganès, Nader,  aconsegueix un treball com a vigilant nocturn d’un Teatre a Paris, e intentarà per tots els seus mitjans obeir les ordres que la persona que l’ha contractat li ha donat… fer la ronda sovint per tot el teatre i sobretot no deixar que ningú entri dins del teatre.  Però ja, la primera nit, un grup d’immigrants del seu propi país li demanen fer nit a les instal·lacions del Teatre, perquè sorgeix una onada glacial sobtada.  Durant tota la nit viuran els seus somnis particulars i col·lectius, cantaran cançons de la seva terra i tocaran els seus instruments tradicionals; apareixeran durant la nit, també varios personatges occidentals, un policia, una prostituta en busca de bateries per la seva llanterna, una jove artista de cabaret que acostuma a dormir al teatre cada nit  i un sense sostre que a vegades necessita dutxar-se.

Una situació en la que es troben els dos mons, amb les seves pròpies necessitats i que ens parla a mes a mes de la immigració, de la estupidesa del integrisme i de la manipulació que occident fa dels Islam.

Una posada en escena que des de el primer moment deixa als espectadors bocabadats, amb un escenari immens plens dels estris d’un magatzem de qualsevol teatre; a la dreta del escenari s’intueix el carrer on neva copiosament i van apareixen els personatges glaçats de fred.  Poc a poc es va omplint de personatges i arriben a ser un total de 18 actors.… i un cop que apareixen ja no tornen a desaparèixer…. tot l’escenari ple de gent ….  l’espectador no sap on mirar; es tracta gairebé un espectacle de moviment … jo diria inclús de dansa, on cada personatge te un paper, però en la que  cap d’ells sobresurt, en una interpretació coral extraordinària.

Segons paraules de la directora del espectacle, Hélène Cinque : “volia que deixessin de lamentar-se pel que els falta i que miressin endavant, que parlessin de la vida a França, del progrés, del que han rebut. Ara tenen les seves famílies aquí, parlen francès, poden distanciar-se i criticar als seus pares i la seva cultura….. encara que hi ha coses que ells mateixos encara no s’autoritzen a viure….. estan penjats dels Skype i tenen por de perdre la seva identitat“.

He estat lluitant amb mi mateix per valorar aquest espectacle entre les 4 o 5 estrelles, però al final la deixo en quatre, perquè he trobat que la darrera part es fa una mica massa reiterativa i li sobren uns quants minuts.

Tan sols 4 funcions i el Teatre a mitja entrada….. quina pena veure que el públic no sap valorar l’esforç de portar fins a casa nostre teatre internacional de gran qualitat. No entenc com si es veu amb certa facilitat cinema en versió original subtitulada i en canvi fa tanta por veure Teatre en el mateix format.

Espectacle que tots els teatraires deurien haver vist, perquè es tracta d’una producció molt costosa que ens ha portat el Teatre Lliure, com una mena de regal,….. una autentica aula de teatre;  jo almenys ho agraeixo moltíssim.  Una nit de Teatre que recordarem per sempre mes.

_____________________________________________________________

– Teatre Llire de Montjuïc – Sala Fabià Puigserver – Preu 29 € – ( preu pagat 16 € – Abonament de 20 entrades)

_________________________________________________________________________________