Ahir divendres dia 10 de juny, vam fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa per veure l’últim espectacle de la Companyia “Los Escultores del Aire”, amb el nom de A SKIN POEM FOR A COSY HOUSE creat i interpretat per Mai Rojas i Raffaella Crapio. La companyia “Los Escultores del Aire“, està liderada per Mai Rojas, especialista en teatre físic i mim corporal, […]
Dimarts dia 7 era dia d’estrena al Teatre Gaudí, la jove Companyia Chicuelina va presentar MONUMENTAL, el seu primer espectacle creat i dirigit per Martí Torras i Mayneris i que ha comptat amb la col·laboració en la dramatúrgia de Paco Mir. La companyia Chicuelina està formada per 3 actors i 4 actrius que, com ells diuen, són “made in […]
Onze són els sonets escrits per Federico Garcia Lorca (Granada 1898-1936) que ara ens han presentat Pep Tosar i Joan Arto, en l’espectacle SONETOS DEL AMOR OSCURO, patrocinat per afOra Focus i la Fundació Romea. Una presentació que ha tingut lloc en el Teatre Romea en un horari totalment inusual, dimarts dia 7 de juny al matí. Ha estat una vetllada única, […]
Dissabte dia 4, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, vam gaudir d’una autèntica joia teatral, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg i protagonitzada per una esplèndida Laia Marull, EL PES D’UN COS. Aquest espectacle forma part del Cicle 3D amb NOSALTRES (A NOSOTROS NOS DABA IGUAL) d’Helena Tornero i LA CASA DEL DOLOR de Víctor Sánchez Rodríguez, tres dramatúrgies […]
Divendres dia 3, al Teatre Lliure de Gràcia, hem confirmat el que ens temíem abans d’anar-hi. INTERNACIONAL no només no ens ha agradat gens, sinó que considerem que no és de rebut que un teatre públic, com és el Teatre Lliure, programi sense to ni so, propostes escèniques com aquesta; de fet ens hem sentit gairebé estafats. […]
Dijous passat 2 de juny, vam fer cap al Teatre Tívoli per veure el nou espectacle de Sara Baras, ALMA , un espectacle on “el flamenc abraça el bolero, i el bolero es deixa abraçar”. Un espectacle, amb un punt transgressor, on els boleros més tradicionals es fusionen amb el flamenc més tradicional amb un resultat espectacular, magnífic. […]
Dimarts passat, últim dia del mes de maig, vam tornar al Gran Teatre del Liceu per veure l’espectacle de María Pagés i El Arbi El Harti, “DE SCHEHERAZADE A YO, CARMEN”, que s’havia d’estrenar a la temporada 2019/2020 i que la pandèmia va obligar a suspendre. Una proposta codirigida per tots dos. Es tracta d’una peça que […]
Dilluns dia 30 de maig, dins del nostre abonament, vam poder assistir a la representació de l’òpera WOZZECK, considerada l’obra mestre d’Alban Berg. Se’ns fa molt difícil fer una crònica d’una proposta amb la qual no hem connectat gens, ni per la seva difícil música atonal, ni per la seva posada en escena, però volem mantenir-nos fidels al nostre […]
El juny del 2019 vam assistir a la presentació de la companyia de dansa “El ballet de Barcelona” en el Teatre Condal, on aquest passat diumenge dia 29 de maig varem tornat per veure una nova proposta de la companyia. PERSPECTIVES, és un espectacle basat en la figura del seu director artístic Chase Johnsey. Aquest espectacle va […]
Ahir diumenge era dia de triple comiat a l’Auditori de Barcelona, varem assistir a l’últim concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), era l’últim concert, després de 45 anys, del violinista de la secció de segons violins, Antoni Peña i era el comiat de Kazushi Ono com a director titular de la formació després de […]
A nosaltres ens va agradar molt, fins hi tot hi vam tornar per poder acabar de veure bé totes les fotografies amb més detall.
Però pels gustos els colors, d’això es tracta, sinó la vida seria molt avorrida.
M’esperava una exposició millor que la que vaig veure. Forces fotografies em van agradar i per això les vaig fotografiar i publicar en aquest blog.
Però fora d’aquestes, vaig trobar moltes que no em van interessar …i molt normaletes i gens artístiques, com per altra banda ella mateixa reconeix; fotografiar personatges famosos, no vol dir que tinguin l’interès suficient per una exposició.
Com tu dius, per a gustos….. Colors; si tothom penséssim igual, mala guanyat. Una raó del poc public asistent a les sales de La Pedrera, pot ser els 3 euros que costa l’entrada, però la tarda que vàrem assistir érem l’Imma, jo i una parella d’estrangers en tota l’exposició. De fet, l’hostessa es va estranyar que entréssim quan ens va dir que teníem que pagar…. segons ella mateixa ens va dir, la majoria de gent fa mitja volta.
Dues estrelles, en cap cas vol dir que l’exposició no tingui el seu interès: simplement vol expressar que per passar l’estona esta bé, però que no em va acabar d’agradar.
Sobre gustos realment no hi ha res escrit.
Nosaltres hi vam anar ja fa un parell de mesos i realment ens va agradar molt. La manera de “mirar” i enquadrar de la Colita es excepcional i la nitidesa i sobrietat del B/N es magnífic.
Una abraçada
En alguns casos puc estar d’acord en el que dius, però en general, m’agraden molt mes les teves fotos, sense cap mena de dubte.
Per quan una exposició?
Una abraçada
N hi ha res com tenir bons amics, 🙂