Ahir dissabte 23 de setembre, vam tenir l’oportunitat, al Teatre Versus Glòries, de veure ROVIRA VS RODRIGUEZ, una de les peçes de la trilogia que en coproducció entre El Maldà (“La paella dels dijous”), la Sala Flyhard (“Silvia”) i la Sala Versus Glòries es va presentar en el marc del Grec Festival de Barcelona 2023. Un projecte creat per establir una connexió entre […]
Ahir divendres 22 de setembre vam fer cap a la Sala Villarroel per poder veure HISTÒRIA D’UN SENGLAR (o alguna cosa de Ricard), una obra escrita i dirigida pel dramaturg uruguaià Gabriel Calderón (Montevideo 1982) i protagonitzada esplèndidament per Joan Carreras (Barcelona 1973). Una interpretació que li ha valgut el Premi Butaca 2021, el Premi […]
Dimecres 20, vam assistir a l’estrena del nou muntatge de “La Calòrica” al Teatre Lliure de Gràcia, LE CONGRÈS NE MARCHE PAS, amb dramatúrgia de Joan Yago, direcció d’Israel Solà i coreografia de Vero Cendoya. Es tracta d’una comèdia sobre el Congrés de Viena del 1814, la fi de l’Ancien Régime i també sobre la […]
Ahir dimarts 19, vam fer cap al Teatre La Gleva, situat a prop de casa nostra, per veure MIÉRCOLES QUE PARECEN JUEVES, amb text i dramatúrgia de Juan José Millás (València 1946), interpretat per Clara Sanchís (Teruel 1968) i dirigida per Mario Gas (Montevideo 1947). Aquesta proposta va ser estrenada la temporada passada al Teatre Quique San Francisco de Madrid i ha fet gira […]
Diumenge 17 vam tornar al Teatre del Raval després de molt de temps sense trepitjar-ho, per poder veure LA TARDOR NO ARRIBA MAI escrita i dirigida per Lali Álvarez, proposta que va formar part d’Eòlia Escena Emergent amb intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. En teníem força ganes, ja que som seguidors de tota proposta […]
El passat dissabte 16 vam fer cap al teatre Akadèmia per veure BÈSTIES, escrita per Monica Dolan, traduïda per Adriana Nadal i dirigida per Pau Roca. Una proposta estrenada al Grec Festival de Barcelona 2023 a La Muriel. Un text unipersonal de la dramaturga i actriu britànica Monica Dolan (Middlesbrough, 1969), que ens parla dels orígens i repercussions d’un cas bastant extrem, on […]
Ahir divendres 15 de setembre vam fer cap al Teatre Borràs, per veure la tornada als escenaris a Barcelona de l’obra ELS GOSSOS, escrita i dirigida per Nelson Valente (Buenos Aires 1971); una producció de la Sala Trono i el Festival Grec 2020 que va fer temporada a la Sala Villarroel l’octubre d’aquell any. Joan Negrié és l’autor de […]
Aquest passat dimecres 13 de setembre, vam poder assistir a la inauguració de la temporada teatral del Teatre Lliure, veient una de les dues funcions úniques de l’espectacle “300 el x 50 el x 30 el” del col·lectiu anarquista belga FC Bergman, companyia guardonada amb el Lleó de plata de la Biennal de Venècia 2023. FC Bergman va […]
Al Teatre Goya hem pogut gaudir de LAS GUERRAS DE NUESTROS ANTEPASADOS, de Miguel Delibes (Valladolid 1920-2010) adaptada per Eduardo Galán (Madrid 1957) i dirigida per Claudio Tocalchir (Buenos Aires 1975). Una proposta absolutament magnífica, tant pel text, com per la direcció que aposta especialment per la vessant humana del text … i també per […]
Ahir dijous 7 de setembre, vam iniciar la nostra temporada teatral 2023-2024, i ho vam fer assistint a l’estrena de la proposta TOTS ELS DIES ARRIBEN, a la Sala Petita del Teatre Gaudí, un dels nostres teatres de referència. Es tracta d’una nova proposta de l’autor i director Iñaki Garz del que nosaltres hem vist […]
A nosaltres ens va agradar molt, fins hi tot hi vam tornar per poder acabar de veure bé totes les fotografies amb més detall.
Però pels gustos els colors, d’això es tracta, sinó la vida seria molt avorrida.
M’esperava una exposició millor que la que vaig veure. Forces fotografies em van agradar i per això les vaig fotografiar i publicar en aquest blog.
Però fora d’aquestes, vaig trobar moltes que no em van interessar …i molt normaletes i gens artístiques, com per altra banda ella mateixa reconeix; fotografiar personatges famosos, no vol dir que tinguin l’interès suficient per una exposició.
Com tu dius, per a gustos….. Colors; si tothom penséssim igual, mala guanyat. Una raó del poc public asistent a les sales de La Pedrera, pot ser els 3 euros que costa l’entrada, però la tarda que vàrem assistir érem l’Imma, jo i una parella d’estrangers en tota l’exposició. De fet, l’hostessa es va estranyar que entréssim quan ens va dir que teníem que pagar…. segons ella mateixa ens va dir, la majoria de gent fa mitja volta.
Dues estrelles, en cap cas vol dir que l’exposició no tingui el seu interès: simplement vol expressar que per passar l’estona esta bé, però que no em va acabar d’agradar.
Sobre gustos realment no hi ha res escrit.
Nosaltres hi vam anar ja fa un parell de mesos i realment ens va agradar molt. La manera de “mirar” i enquadrar de la Colita es excepcional i la nitidesa i sobrietat del B/N es magnífic.
Una abraçada
En alguns casos puc estar d’acord en el que dius, però en general, m’agraden molt mes les teves fotos, sense cap mena de dubte.
Per quan una exposició?
Una abraçada
N hi ha res com tenir bons amics, 🙂