Feia força temps que volíem assistir a un dilluns de “Kabrota” i per fi aquest dilluns 16 de juny 2014, vàrem poder arribar-nos a Igualada, sense presses ja que precisament aquest dilluns vàrem començar la jornada laboral d’estiu i pleguem a les 15 hores.
El nostre amic Josep M. Ribaudí (Kabrota), el vàrem conèixer per les seves aportacions al mon del Teatre des de el punt de vista del espectador, publicant al “Bloc d’en Kabrota“ , tot el que pot veure de Teatre…. i creieu-me que es molt, i això a pesar de viure a Igualada, a 70 quilometres de Barcelona, i amb l’experiència i passió pel Teatre, després d’una intensa vida, al voltant dels 74 anys.
Fa uns mesos, que en Kabrota, va encetar una iniciativa teatraire a casa seva, “els dilluns d’en Kabrota”, tot reconvertint el seu menjador o jardí, en sala de Teatre improvisada; aporta així a la seva comarca i un cop al mes, una empenta cultural amb bones propostes teatrals de petit format, que prèviament coneix i que li han agradat. El felicito per la seva fantàstica iniciativa.
Es el primer cop que podem anar i previ pagament de l’entrada corresponent, de la que no se salva ni el mes pintat, ens rep a casa seva d’una manera molt cordial que ens fa sentir gairebé com a casa nostre. En total serem unes 40 persones i entre ells trobem forces amics i coneguts; l’ambient teatraire i el bon rotllo es va respirar durant tota la nit.
Veurem una representació d’un text escrit per en Gabriel Beck (protagonista de “El loco y la camisa”) … aquesta es titula ¿ QUE TE HABRÁN HECHO SUS OJOS ? … i oh sorpresa !!! una de les protagonistes, es la mateixa actriu de l’obra que havíem vist el dia anterior a La Seca i que tant ens va agradar molrtissim …. Maria José Cordonet. La veritat es que per uns moments em frego els ulls amb incredulitat…. no pot ser !!!
El Teatre argenti està a la cresta de l’onada a casa nostre i la veritat es que cada cop m’agrada mes, perquè es un tipus de Teatre que ens toca la fibra per el seu tractament acurat dels problemes d’avui en dia i fet des de la base del naturalisme, el que el fa molt proper i atractiu.
L’obra que veiem ens parla sobretot de l’amor, del actual i especialment en aquest cas del passat, aquell que tenim oblidat o gairebé; també ens parla de la emigració i l’arrelament a casa nostre de gent d’altres cultures, que sense deixar la seva, intenten fer també seva la cultura de casa nostre.
El tema esta explicat amb dues frases….. Una parella de joves argentins que viuen ja establerts tranquil·lament a Barcelona, de sobte es troben a casa seva, i sense previ avis, amb l’antiga novia d’ell…. amb intencions no massa clares…. i fins aquí puc explicar…
La seva posada en escena es gairebé cinematogràfica, amb seqüencies de diferents tempos d’un mateix dia; el text ens fa somriure e inclús riure però amb un regust de rebuig cap a la protagonista principal, que desassossega al espectador, que el viu com una mena de thriller policíac. Ens posa de nou davant nostre el problema en el que es troben els joves argentins quan el que creien “la madre patria”, no els tracta d’igual forma que el poble argenti va rebre a la generació espanyola fugits a causa de la guerra civil.
El paper principal, el protagonitza la increïble Majo Cordonet, deixant al espectador literalment noquejat, tal i com ja vaig dir en l’anterior crònica de “8 veces te dejo”; a en Mario Mañas, no l’havia vist mai treballar però en tenia ganes, ja que havia contactat amb ell a traves del Bloc ja fa molts mesos i no havíem pogut veure res del que feia per problemes de saturació de la nostra agenda. Em va confessar de que era la seva primera actuació amb aquesta producció i no m’ho podia creure. Molt be, de veritat.
Ailin Migloria també molt be, encara que ella “pateix” del paper amb menys contingut, però en cap cas es queda darrera en qualitat d’interpretació.
Es va inaugurar la temporada d’estiu a Can Kabrota i per primer cop la representació es va fer al preciós jardí, amb llum de dia; això que es un atractiu afegit, va ocasionar però, que en alguns moments el so no fos tot el desitjable, pel soroll ambient del transit d’Igualada… i em vaig perdre algunes frases de la escena final de l’obra.
Encara que pel que sembla aquesta producció ja es va poder veure fa un any al Teatre Porta4, crec sincerament que es deuria poder-se tornar a veure en temporada, en algun teatre estable de Barcelona. Una aposta segura pels programadors. Forts aplaudiments cap un altre producció d’arrel argentina, que ens va agradar molt. Teatre farcit d’emocions i viscut de ben aprop.
Però el millor vindria després, ja que a Can Kabrota tenen la costum de convidar a un “pica a pica” al finalitzar la representació, que mes que un “pica pica”, gairebé va ser un sopar en tota regla … almenys nosaltres es amb l’únic que ens vam portar a l’estomac, abans d’ anar al llit.
L’ambient (*****), millor impossible i juntament amb els actors vàrem petar la xerrada una bona estona, tot prenent unes copes de vi de la collita de les vinyes “Kabrotaires” i pels abstemis, un aigua mineral de les fonts d’en Kabrota, que malauradament no vaig tastar…. no m’acostuma a caure be a l’estòmec.
A la propera, ja al setembre, si tot va be, tornarem !!!
– Can Kabrota – Els dilluns d’en Kabrota – Preu 10 € – (preu pagat: 10 €)
_____________________________________________________________________________
Cargol “kabrota”