Pensareu potser que TOT el que veiem últimament ens agrada moltíssim i que exagerem, però creieu-me que intentem expressar sempre el que pensem i sentim al veure una representació; les ultimes tres cròniques las hem valorat amb la màxima puntuació de 5 estrelles i evidentment això es extraordinari i un final de temporada teatral que no ens imaginàvem pas.
Però pel que sembla, aquesta tendència continua i l’espectacle “8 VECES TE DEJO” (****), ens ha semblat també imprescindible i hores d’ara ens estem replantejant de tornar-la a veure de nou, quant canviïn un dels actors del repartiment a partir de la setmana vinent, incloent a Gabriel Beck, el protagonista de “El Loco y la Camisa”. Aquesta vegada ens hauria també agradat valorar-la amb les 5 estrelles, però creiem, per ser justos, que l’argument no te el pes necessari com per estar al mateix nivell que les darreres produccions que hem pogut veure.
8 veces te dejo es una comèdia romàntica que aborda la història d’una parella al llarg de la seva relació. Laura i Steven. Ella és un ésser extremadament sensible, molt autosuficient que busca una parella estable i creu en l’amor com a element transformador. Steven és un immadur emocional, que pateix fòbia al compromís però s’enamora perdudament de la Laura. A partir d’una contraposició ideològica, la relació d’ambdós es construeix sobre bases molt poc sòlides, el que porta a que Steven abandoni la Laura vuit vegades al llarg de sis anys de parella. L’obra aborda com els pensaments, pors, il·lusions, misèries i belleses d’ambdós personatges són afectats pel temps, el costum, la infidelitat i el desgast.
Un cop dit això, també hem de dir, que aquest argument que veu de les fonts naturalistes del Teatre argentí, està molt ben escrit, però molt, molt… i que ens ha encantat la manera de plantejar-ho durant tota la representació. Es tracta efectivament tant sols d’una comèdia, que ens fa riure constantment, però que alhora ens mostra realitats que podem viure permanentment en el nostre dia a dia… i que tot rient, ens mostra la realitat de la relació de parella, l’enamorament, la passió, la rutina, la angoixa de estar controlat en tot moment per la parella, la necessitat de respirar fora d’aquest marc establert, la infidelitat, però també parla sobre la necessitat de establir relacions duradores i estables amb la persona que estimes.
Això, podríeu dir, que es el tema basic de moltes obres…. que es el tema universal del teatre, la literatura o el cinema; es veritat, però aquesta vegada l’autor ens ho planteja amb la perspectiva de tres personatges, la parella pròpiament dita i un narrador que interactua amb ells a mode de jutge i mediador… que para d’inmediat l’acció quant creu convenient i la engega de nou uns mesos després… així varies vegades, per tal de que l’espectador vagi veient la evolució d’aquesta relació tan especial i tant de “caricatura”, però molt real. Aquest “trio” de personatges, dona molt de joc, es xocant, divertit i agilitza molt el temps en el que passen els esdeveniments.
Aquesta producció hauria d’haver estat interpretada per Gabriel Beck, però l’èxit de “El Loco y la Camisa” al Teatre Romea i la seva prorroga, ha provocat que faci la seva substitució l’actor Damián Costa, que en pocs dies ha hagut de aprendre i fer seu el personatge. El treball d’aquest actor, en Damián, es admirable de debò i a nosaltres ens ha agradat moltíssim com ho interpreta… i crec sincerament que la seva expressió en la mímica es insuperable.
Les interpretacions, les tres, son realment bones i en elles incloc també al actor que interpreta el personatge de narrador, Lautaro Correa, un gentleman al 100%, que impressiona per la seva presencia, inclús abans de començar la representació.
Però si tinc que valorar amb 5 estrelles algun aspecte d’aquesta representació es sense cap mena de dubte, la frescor i naturalitat de la gran interpretació, de la seva protagonista femenina, María José Cordonet Castagneto; un descobriment en tota regla… una actriu que donarà a parlar de ben segur a partir d’ara als escenaris de casa nostre… i es que encara que es argentina de soca-rel, fa 15 anys que resideix a Barcelona.
A l’endemà, coses de la vida, i sense saber que també actuava, vàrem comprovar en un altre obre de teatre a can “Kabrota”, que aquesta actriu te alguna cosa especial que poques actrius posseeixen i així li vaig poder dir personalment….. “estic absolutament enamorat del teu treball com actriu”.
No us perdeu aquesta producció….. teniu temps fins al 6 de juliol; ja m’ho sabreu dir. Avisats esteu !!!
Dramatúrgia: Elvira Gómez
Adaptació teatral i direcció: Gabriel Beck
Intèrprets: María José Cordonet Castagneto, Lautaro Correa, Damián Costa (del 12 al 18 de juny) i Gabriel Beck (del 19 de juny al 6 de juliol).
Tècnic: Daniel Sánchez Tamareu – Producció; Companyia Teatral Provença
_____________________________________________________________________________
– La Seca – sala Leopoldo Fregoli – Preu 15 € – (preu pagat: 9€ – per ser “Virtual”)
_____________________________________________________________________________
El diumenge 29 de juny, tornem a La Seca per tal de veure un altre cop aquesta proposta tan fresca que ens ha agradat tant; volem acompanyar a uns familiars nostres per que vegin aquesta proposta i de pas veure treballar al actor que originalment hauria tingut que actuar des de bon principi, en Gabriel Beck.
Degut al gran èxit de taquilla de “El loco y la camisa” en el Teatre Romea, aquest actor no va poder actuar des de l’inici a “8 veces te dejo” i el va substituir l’actor Damián Costa, que a nosaltres ens va agradar moltíssim. Però el cert, es que ens vàrem quedar amb les ganes de veure també l’actuació de Gabriel Beck.
Sense ànims de comparar, la veritat que es nota que Gabriel Beck ho te per la ma i es que es nota que és l’autor de la adaptació del text i també el director del espectacle. L’obra ens va agradar potser encara mes que la vegada anterior i vàrem descobrir aspectes que el primer cop se’ns havien passat desapercebuts….. i algun afeixitò que de ben segur va intercalar improvisadament durant una extraordinària actuació.
Un actor i també autor, que l’hem descobert tot just fa unes setmanes i que de ben segur continuarem seguint en totes les seves noves aportacions teatraires.
Cargol. Fugim !!!