Aquest dissabte passat va sortir un dia força reivindicatiu, sense buscar-ho pas.
Pel mati assistència a la primera assemblea de Voluntaris pel Referèndum 9n2014…
…. a la tarda vàrem fer acte de presencia a la manifestació convocada per SOM escola, en defensa de la immersió lingüística que tanta por fa a les espanyes i que per aquest motiu, pretenen aniquilar-la.
…. i finalment vàrem acabar la jornada anant al Teatre…. estrany no ??? …. a veure un altre versió d’un obra força reivindicativa i ja molt coneguda per nosaltres… UN ENEMIG DEL POBLE del escriptor noruec Henrik Ibsen; aquesta vegada però una versió de “Les Antonietes” força reduïda en temps (que no en contingut) que capta perfectament l’essència del mes important d’aquest excepcional text….. sota el títol STOCKMANN.
Un enemic del poble (En Folkefiende, 1882) és un drama que reflecteix molt bé la societat d’aquella època, però també es perfectament transportable a la nostra societat actual . El doctor Stockmann, denuncia que les aigües del balneari, font principal d’ingressos al poble, esdevenen un problema per la salut. Els habitants del poble intenten amagar aquesta veritat i així aconsegueixen que aquest fet només es quedi amb una denuncia del solitari doctor davant de tot un poble. L’obra acaba amb el judici del doctor Stockmann. Això comporta que ell i la seva família se’n hagin d’anar del poble.
Les Antonietes en el programa de ma ens diuen : hem titulat l’espectacle STOCKMANN perquè pensem que el doctor i la seva defensa de la veritat, és una figura que valdria tenir sempre present. Sobretot en aquest moment on el món que coneixem se’ns esmicola a les mans, la llibertat individual és administrada amb comptagotes i el futur es mostra carregat d’incertesa. Per fortuna, nosaltres no som personatges d’una tragèdia d’Ibsen i podem lluitar, per algun dia, aconseguir allunyar-nos de la inevitable tragèdia.
Fa pocs mesos, al gener d’enguany vàrem gaudir un munt amb la mateixa obra, aquella vegada al Teatre Lliure, … i aleshores creiem que era una versió insuperable. Veient aquesta versió d’ara entenem el que vol dir la paraula TEATRE, i es que amb poquíssims mitjans es pot també fer Teatre de 5 estrelles; Teatre a un parell de pams dels espectadors, utilitzant una escenografia literalment despullada i amb unes interpretacions que emocionen encara mes al espectador, per la seva proximitat, sense possibilitat de cap engany.
No es el primer cop que veiem el magnífic treball de “Les Antonietes”; l’últim cop va ser tot veient VANIA al espai Lliure… i llavors també la vàrem valorar amb les 5 estrelles de valoració màxima que otorguem a “Voltar i Voltar”. Ens agrada el que fan, perquè re-adapten els clàssics teatrals i li donen una nova vida que apropa física i teatralment, al espectador, en una manera de fer força atractiva a tot tipus de públic.
En aquesta versió de STOCKMANN, tornen a encertar en la seva agosarada posada en escena, amb l’escenari ple de copes tipus “daiquiri”, amb còctels o ponxs de diferents tipus, que també ofereixen a l’entrada els mateixos actors al públic. Amb simplement aquest atrezzo, es increïble el suc que li saben treure. Un dels aspectes que mes m’agraden d’aquesta companyia es que mai desapareixen del escenari i tan sols s’aparten de l’escena principal quant no tenen que participar en el diàleg, però sempre estan a la teva vista e inclús pots veure com es preparen i canvien de vestuari pel proper diàleg.
Però el que mes impressiona de tot son les magnifiques i molt estudiades interpretacions que arriben a posar la pell de gallina…. tant que al finalitzar a mi se’m va escapar un crit tot dient “Això si que es Teatre”.
Nosaltres a la fila 2, estàvem al costat d’una parella que semblava que mai havia tingut l’experiència de veure aquesta obra; em va fer molta gràcia ella, perquè notava que poc a poc s’anava indignant a l’escena de l’assemblea manipulada, on el públic participa d’una manera “activa”. Ella, no entenia pas com es podia aplaudir al personatge del batlle e intentava frenar els aplaudiments com podia. Ho vivia com una realitat i gairebé s’havia oblidat de que tot allò era Teatre.
Aquesta es una de les raons per les que el Teatre ben treballat, m’apassiona cada cop mes.
Si voleu gaudir de Teatre pur… de teatre gairebé artesanal, no us perdeu aquesta producció que restarà a la Sala Muntaner fins al 29 de juny; si em feu cas, estic segur que a partir de aleshores no us perdreu cap treball de “Les Antonietes”.
De totes maneres haig de reiterar que la disposició de la Sala Muntaner no m’agrada gens, ni l’escenari ni sobretot les corredisses per tal d’agafar una bona localitat…. per quina raó no son numerades les localitats ?
– Sala Muntaner – Preu 20 € – (preu pagat: 10 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
M’agradaria saber que ha passat amb LES ANTONIETES i aquest STOCKMAN. El 4 de maig de l’any passat vam veure aquest espectacle a la Sala La Planeta i ens va entusiasmar, com veig han fet ara amb vosaltres. El curiós es que d’aquella producció queden les dues protagonistes -ANNABEL CASTAN i MIREIA ILLAMOLLA(que segurament són Les Antonietes), i el director ORIOL TARRASÓN-, tots els actors -masculins- s’han canviat BERNAT QUINTANA(ara al TNC amb Flotats). A PEP AMBRÓS i ARNAU PUIG no els tenim localitzats, però han estat substituits per noms més “vistosos”. Pel que fa a l’espai escènic, que tot i seguir sent les copes de ASSAD KASSAB, ara son obre de les mateixes Antonietes. (?????). Com que segurament Les Antonietes, llegiran el vostre comentari, potser sabran donar-nos una explicació.
Estimat Pere
Acabo d’enviar el teu missatge a la Companyia Les Antonietes, per tal de què siguin ells mateixos que et donin resposta. Curiosament em vaig adonar del que comentes alhora de buscar fotografies per Internet d’aquesta obra, ja que la majoria d’elles, inclús a la Web de Les Antonietes, eren amb el repartiment que tu mencionaves. Espero que ens ho aclareixin.
Una abraçada
mercès Miquel.
Ja tinc la resposta….
Hola miquel et responc a tu i espero que els hi facis arribar la resposta. El canvi d’actors ha estat obligat. Han sigut tant el bernat, el pep com l’arnau els qui han decidit que no podien actuar a la sala muntaner per culpa dels seus propis compromisos. Res mes lluny de la nostra voluntat canviar els actors. Ens hi hem trobat obligats. De fet tots tres estan assajant amb nosaltres per l’espectale que les antonietes durem a terme la temporada que vé. Pel què fa a l’ assad kassab, ell és l’autor del cartell. D’aquest i de tots els cartells de les antonietes. Però l’escenografia de Stockmann mai no la va fer. I així consta a la web i als programes de mà de tota la gira. No sé on heu llegit que l’escenografia era seva. Si ho heu llegit en algun lloc és un error. Un dels punts forts de les antonietes és seguir amb l’equip que ens ha fet créixer. Però a vegades és impossible quadrar agendes i toca buscar substituts. Quan això passa intentem que els actors que s’incorporin siguin tant o més bons com els originals.
Espero que això ajudi a respondre els dubtes. I gràcies Miquel si els ho pots fer arribarà d’alguna manera. I disculpa sentir-te obligat a fer de missatger.
Una abraçada a tots!!!
Moltes gràcies i content pel que diuen en relació als actors, que sortosament tenen una altra feina. Sempre es millor que en treballin 6, que no pas 3, no us sembla?. Pel que fa a l’escenografia, ha de tractar-se d’una falla del diari. En buscar el nom dels actors que van actuar a La Planeta, per no buscar el programa, que ha d’estar molt ben endreçat, vaig limitar-me a anar al Google, escriure “Stockman-La Planeta” i em surt una informació que a mes del repartiment de maig-2013, fa constar com responsable de l’escenografia a l’Assad. That’s all folk.
aqui trobareu dl que deia el DIARI DE GIRONA:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/04/29/ja-guanyadors-del-concurs-sala-planeta/615121.html
Jo tinc bon record de l’Stockmann representat l’any passat també a la Sala Muntaner, tot i que amb un repartiment ben diferent pel que he m’he enterat llegint-vos. L’any passat van fer una bona feina i me n’alegro de que aquest any tornin a repetir a la Sala Muntaner.
És ben curiós que l’any passat ens perdéssim aquest Stockmann, imagino que devia ser un tema d’agendes, encara que ni tan sols ho recordo …. coses que de vegades no t’expliques!!!! Aquesta producció d’enguany ens ha agradat molt. Gràcies.
Jo us en vaig parlar………., però si crec recordar, en Miquel amb la seva tossuderia de les cadires no numerades de la Muntaner………,us la vàreu perdre.
A nosaltres ens va agradar moltíssim.
És cert que ens hagués agradat poder veure aquest nou repartiment, però era impossible !!!!!!!!
No crec que sigui problema de tossuderia.
La Sala Muntaner no m’ha agradat mai i la raó principal és perquè és un espai on es fa teatre però que no és adequat per fer-ho amb condicions, sempre segons el meu punt de vista. L’escenari és una caixa de fusta buida, sorollosa i superposada a una alçada massa alta, en un espai que abans era una Sala de festa i discoteca, sense la inclinació que deuria tenir com qualsevol teatre i per tant la visió és deficient si no agafes una bona filera.
Aquesta és la raó de les corredisses i empentes quant obren la sala 5 minuts abans de començar… que aquesta és un altre, ja que tenen dempeus al public una bona estona a la cua sense cap necessitat.
Altres sales més petites i amb millor visió tampoc numeren les localitats, cosa que no m’agrada, però que no és un problema greu, perquè la visió és correcte.
Per aquesta raó intentem anar a la Sala Muntaner quan és gairebé imprescindible i les corredisses i empentes habituals s’ho mereix.