A vegades un espectacle es valora per un conjunt d’aspectes, que  per si sols i valorats de forma independent, no arribarien potser a ser considerats; però el bon treball d’un grup de gent entusiasmada per la seva professió teatral, aconsegueixen aixecar un dels millors espectacles de la temporada. Aquesta temporada al TNC, únicament han assolit 2 produccions, les cinc estrelles  de  “Voltar i Voltar” …. “Doña Rosita la Soltera” i “La Rosa tatuada”, ambdues amb textos extraordinaris d’escriptors consagrats.

Ara però, també fem pujar al nostre pòdium particular aquesta producció “SAFARI PITARRA”, que amb un text absolutament desenfadat i escrit “fa una estona” per dos autors dels que creiem no haviem vist cap obra fins ara,…. arriba a dalt de tot perquè darrera d’ells un equip d’actors i tècnics enamorats amb la seva feina, han aconseguit el que era impensable.

Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).

Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils. Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.

Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.

Sabíem per un twit  que ens va arribar el mateix  dia de l’estrena, que ens ho passaríem be, però no ens imaginàvem mai que seria un espectacle tan esbojarrat; segurament el mes esbojarrat que hem vist mai… però compte !!!…. un espectacle que paga la pena veure, perquè no es un espectacle buit , tot al contrari del que sembla a priori, te molt contingut; no es tan sols un “divertimento”…  el que es diu te molt malla llet, es crític especialment amb la classe corrupta política, però també amb el mateix mon teatraire i entre broma i broma i sense pels a la llengua va denunciant fets que ens afecten molt directament. Es l’espectacle TOTAL…. i no, … no es tracta d’un òpera, però es un treball de “xinos” que aconsegueix barrejar moltes arts escèniques, des de Teatre de text, Teatre musical,  Circ, mímica, màgia, musica en directe i humor, molt humor que fa que tot plegat aconsegueixi arribar a ser una de les millors propostes de la temporada del TNC i de tot l’àmbit teatral de Catalunya.

Crec que es un espectacle al que es te que assistir per entendre de que es tracta …. no es pot explicar amb paraules, ni es la meva intenció fer-ho. No tindria sentit desvetllar les sorpreses que esperen al espectador d’un espectacle, que sota el meu punt de vista,  és rodó. Els 6 intèrprets, estan extraordinaris, magnífics…. i es nota que s’ho passen be…. millor dit … s’ho passen molt be, de conya marinera i així ho transmeten als espectadors situats a les grades de la Sala Tallers, encara que ahir, malauradament estaven mig buides per culpa de  la inauguració del mundial de futbol de Brasil.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El gran, gran, gran Lluís Soler, interpreta l’estàtua de la Rambla de Frederic Soler i Hubert, conegut amb el pseudònim de Serafí Pitarra….. estàtua que pren vida de nou al escenari muntat sense que s’adoni gaire, en un AVE camí de Madrid, per tal de deixar la seva herència davant notari als seus dos fills (Nao Albet i Marcel Borràs, que tornen a treballar de nou junts, en una de les seves millors actuacions des de que els conec ). La resta dels actors, Paula Malia – Aina Sánchez / Anna Moliner – Carles Pedragosa, formen part activíssima del espectacle i no son en cap cas personatges secundaris; les noies en diferents papers molt divertits i en Carles amb imitacions de personatges que fan partir de riure, especialment quant fa de gos “sortit de voltes”.

Una llàstima no poder llegir el text a posteriori, que aquests dos autors han aconseguit aixecar, suposem que amb els afeixitons dels propis intèrprets a mida que anaven desenvolupant-se  els assajos.  Tot el que sembla una bogeria, està absolutament pensat i mesurat al mil·límetre; es denuncien persones concretes i fets concrets amb noms i cognoms, en una mena de borratxera d’accions que desborden als espectadors, que es veuen amb incapacitat d’assumir tot el que se li presenta davant dels seus ulls i oïdes.

Creació i dramatúrgia: Jordi Oriol i Josep Pedrals

Direcció:  Jordi Oriol

Amb: Nao Albet – Marcel Borràs – Paula Malia – Aina Sánchez / Anna Moliner – Carles Pedragosa – Lluís Soler

 Escenografia: Joan Galí – Vestuari: Sílvia Delagneau – Il·luminació: Àlex Aviñoa – Música original: Carles Pedragosa – So: Roc Mateu – Caracterització: Toni Santos – Moviment: Roberto G. Alonso – Ajudant de direcció: Marc Permanyer – Alumne en pràctiques de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona: Roger Torns (Direcció) – Construcció d’escenografia: Guille Góngora – Realització de vestuari: Dress Art

Producció: Teatre Nacional de Catalunya

_____________________________________________________________________________

– Teatre Nacional de Catalunya – Sala Tallers   – Preu 12 € – (preu pagat: 8 € – TresC)

_____________________________________________________________________________

La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser L’esquella de la Torratxa, gatada amb música de Joan Sariols. Amb aquesta estrena, el 24 de febrer de 1864 al teatre Odeon de la ciutat comtal, es van iniciar les representacions teatrals en català

 La primera etapa de l’obra dramàtica de Soler es caracteritza per la sàtira i la paròdia del mateix gènere teatral i dels esdeveniments de l’època. A aquest període pertanyen obres com La pau d’Espanya (1860), en la qual ironitza sobre la campanya del general Prim a l’Àfrica, o El castell del tres dragons (1865), en la qual, mitjançant la paròdia, s’intenta desmitificar la figura clàssica de l’heroi. Era clar que el públic responia i que calia aprofitar aquell èxit comercial. Per l’octubre d’aquell mateix any, el teatre Odeon anunciava la formació d’una secció catalana: una companyia creada expressament per representar les obres en català, Secció La Gata.

 El 1865 es va traslladar al Teatre Romea, on va crear una companyia especialitzada en obres en català: la Secció Catalana. Gràcies a l’èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d’aquest teatre. Aquí es va estrenar el 3 d’octubre de 1867 La rosa blanca, una altra de les seves obres d’èxit.

 La seva segona etapa com a dramaturg es va iniciar el 1866, amb l’estrena de l’obra Les joies de la Roser. Durant aquest període, l’obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república i va advocar per la Restauració; aquesta postura queda palesa en l’obra El sagristà de Sant Roc (1863).

 Frederic Soler va morir d’un atac de cor el 4 de juliol de 1895, amargat i sentint-se postergat per les noves tendències dramàtiques, quan encara no havia complert cinquanta-sis anys.

 El 1907, gràcies a una subscripció popular, es va inaugurar a la Rambla de Barcelona un monument en honor seu realitzat per l’escultor Agustí Querol.