Moltes ganes de tornar al Delta del Ebre especialment per gaudir d’aquelles platges immenses del Trabucador i la Punta de la Banya. Malauradament aquest aspecte va quedar enterbolit i mai millor dit, per unes malparides boires arrossegades per la Marinada, terres endins. Una sensació d’humitat i alguns cops fins i tot de fred ens van espatllar el que hauria d’haver estat un cap de setmana llarg de pre-estiu.  Únicament durant  la tarda de diumenge vàrem poder gaudir de bon solet i de una bona tanda de banys al mar.

Tornem al mateix poble, a Poble Nou del Delta, perquè ens agrada especialment per la seva tranquil·litat, per estar al mig de la natura al costat de l’encanyissada i de les platges del Trabucador i a prop de Sant Carles de la Ràpita i Amposta. Aquesta vegada vàrem canviar de xip per tal provar un allotjament de turisme rural, sobretot per que l’estada no ens sortís massa cara i poder tornar mes sovint.  La nostra elecció no va poder ser millor, tant per la qualitat i neteja del allotjament com pel tracte dels seus propietaris, en Josep i la Gloria; es tracta d’una casa de pagès, LO SEGADOR, que l’han adaptat al turisme i que permet llogar habitacions amb dret a cuina comunitària.

Casualitats de la vida i sense saber-ho, aquell mateix cap de setmana es celebrava la festa de la XXV plantada de l’arròs, i en Josep i la Gloria precisament son els promotors al poble d’aquesta celebració, encara que a pocs quilometres, a la caseta de Fusta de l’encanyissada es on es celebra la festa gran. Però anem a pams, perquè tot no va ser això i el cap de setmana ens va permetre també fer turisme, menjar be i descansar a la terrasseta que teníem al costat mateix de l’habitació i fins i tot anar de marxa a un concert dalt de l’ermita de la Pietat d’Ulldecona.

Divendres 6 de juny, poca cosa mes que tornar a passejar pel poble després de prendre possessió de la nostra habitació per aquest llarg cap de setmana.  Ens recomanen un lloc al mateix poble per anar a sopar, i tornem a gaudir d’una bona cuina casolana; es tracta de “Lo Pati d’Agustí”, i la veritat es que sopem molt be; la sorpresa son els excel·lents cargols a la llauna que no ens esperàvem menjar en aquests indrets i també tastem l’anguila amb suc que esta realment molt bona.

Dissabte 7 de juny, intent frustrat de platja….

… recollida de trastos i cap Amposta a fer una mica de turisme, que sempre paga la pena; la veritat es que ens sorprèn força veure el canal de l’esquerra del Ebre passar pel mig de la ciutat, visitem el que queda del antic castell, el pont antic, el mercat i els carrers del centre. Per un altre dia hem deixat el museu del Delta, que te molt bona pinta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fem cap a Sant Carles on ja tenim reservat amb setmanes d’antelació un altre àpat al nostre restaurant preferit de tot lo Delta, Casa Asmundo.  Tornem a menjar molt be, primer a base de closques i com a plat principal un arròs amb llagosta que resulta exquisit; l’arròs el fan amb el cap de la llagosta i després et porten la cua de la mateixa guisada a banda.  buffff

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornem a Poble Nou del Delta i fem una migdiada èpica.  Per la tarda ens quedem llegint a la terrassa que gairebé es privada al estar situada al costat mateix de la habitació i també fem la ultima crònica de Teatre del Blog.

Passejadeta pel poble e intentem provar un altre restaurant que resulta un absolut fracàs…. Ca la Paquita…. una mena de menjador cutre on la gent va a atipar-se a base de grans plats sense la qualitat mínima necessària.  Demanem una daurada a la planxa i ens porten gairebé una graellada de peix que sembla de plàstic. El tornem a la cuina i marxem sense haver sopat.  Establiment NO recomanable. Mai mes !!!  

_____________________

Diumenge 8 de juny, sense cap mena de dubte el dia mes complert, ja que no parem des de que ens llevem del llit.  Avui es la celebració de la plantada d’arròs i en el ambient ja es respira des de bon mati; al pati una gran taula on dinaran els  “plantaors” un cop acabada la feina.  Cafè amb llet al bar de la plaça del poble i cap a les “matinés” a menjar “coc” i malvasia, mentre  la rondalla i els “cantaors” van desgranant cançons improvisades, abans d’anar al tros a treballar.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En “Juanito de Roquetes” improvisa unes quantes, de les que os deixo un testimoni en vídeo…

Tradicionalment, l’arròs es conreava mitjançant el mètode del trasplantament i el treball de l’home i els animals. Les fases del treball començaven al mes de març amb la preparació dels camps i acabaven a la tardor, amb les feines de transformació del gra: xarugar, entaular, plantar, adobar, birbar i segar l’arròs, així com les tasques de batre, ventar, solejar, pesar i emmagatzemar, deixant-lo llest per a espellofar-lo i pulir-lo als antics molins arrossers de la zona. 

 Abans de començar la plantada pròpiament dita, el que s’ha de fer és arrancar el planter , formant garbes. Un cop les garbes repartides, comença la fase de plantar. Per començar el tallador pren les mides a l’utxa . Els plantadors es col·loquen entre el marge i el tallador i comencen a plantar tots en línia.

Cada plantador té la seva garba , que va plantant en petits manolls de planter. La funció del garber és a anar repartint garbes als plantadors, tot procurant que aquests sempre tinguin planter a mà. En cas que el segador es despisti, se li reclama al crit de garba!. El cap de colla dirigeix i anima els plantadors i a la vegada va replantant les barques , guaixos que es desenganxen del fang i queden surant.  

Em quedo amb les ganes de participar en la plantada, però arrossego un constipat molt fort des de l’aplec de Lleida i no m’arrisco a que la cosa empitjori. Aquesta vegada l’Imma i jo fem de reporters…. en properes ocasions, almenys jo, també m’enfangaré. Un cop al tros d’en Josep, comencem a veure la “arrancada de l’arròs” del planter i la manera que fan les “garbes”…

...d’immediat be la plantada de l’arròs, on els nens del poble des de ben petits participen activament….. algun inclús porten encara bolquers.  Els mes grans, i a preu fet van plantant l’arròs, sempre sota la mirada i les ordres del cap de colla… en Josep.

… però no en teníem prou, i amb un cop de cotxe marxem corracuita a la segona festa al costat de la caseta de Fusta, on després dinarem. L’ambient es de festa de les grosses i com ja arribem a les acaballes de la plantada,  ens apropem a veure les rondalles i a la gent com ballen les jotes del Delta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Voltem un parell d’hores abans de menjar en el mateix restaurant que organitza aquesta XXV plantada.  La veritat es que mengem força be i deixem per un altre ocasió l’arròs de ànec i anguila… no pot ser un arròs per dia. Però entre pit i espatlla ens fotem un foie d’ànec, una amanida boníssima, uns escamarlans saltejats amb bolets i uns xipironets guisats.

Tornem a fer la migdiada, però aquesta vegada estirats a la sorra de la platja del Trabucador; per fi ha sortit el sol !!! passem bona part de la tarda a la platja en pilota picada i ens banyem forces vegades. Una tarda magnifica !!!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però això no s’ha acabat… i ja cap al tard ens dirigim a Ulldecona que esta a uns 30 quilometres d’on som; assistim a una festa que sembla es celebra quasi cada cap de setmana durant els mesos del estiu a l’ermita de la Pietat, a les afores de Ulldecona; el lloc es preciós i les vistes des de l’ermita mig penjada de l’abisme, realment extraordinàries.

L’ambient es de jovent, però tampoc ens sentim fora de lloc perquè ni ha gent de totes les edats, incloent algun bebè.  Sopem un entrepà de salsitxes boníssim, que no ens podem acabar i una cerveseta…. i au !!! muntanya avall e la recerca del vehicle que hem deixat aparcat uns quants quilometres avall.

_____________________

Dilluns 9 de juny, es torna a aixecar el dia amb boires i decidim xino xano després d’esmorzar fer un tomb per Sant Carles per comprar l’Ara i carretera i manta cap a casa on menjarem un pollastre a l’ast, per tal de compensar una mica les endrapades del cap de setmana.