Fa pocs mesos vàrem contactar amb el que hores d’ara ja considerem gairebé el nostre amic, en Kleber Luiz Bosque; recordo com si fos ahir, que em parlava a traves de les xarxes socials del seu amor i compromís vers al Teatre. Per fi, aquesta setmana passada vàrem poder assistir a l’estrena de “Speak Low“, escrita i dirigida per ell mateix.
Un estrany en Nit d’insomni , mentre sona una cançó de saxòfon. La nit freda que es precipita per les mans del vent que arriba del nord . Imagina en una d’aquestes nits fredes i de pluja a Madrid, i del no-res n’apareix un desconegut que toca el timbre de casa teva. Una cara desconeguda i completament mullada , un desconegut que diu que et coneix per les teves publicacions en un bloc , i per les crítiques a les seves obres de teatre underground .
Després d’un dia de ressaca , el dramaturg i periodista Raul Leví, rep una inesperada visita d’un jove director teatral buscant un text per escenificar . El jove dramaturg , Oriol , aparentment busca el text teatral que ha de marcar la seva vida, però Raúl interpreta la recerca del jove Oriol com , absurda , surrealista i descol·locat, ja que l’única referència que el jove director té del dramaturg és el Bloc ” Disparin al dramaturg “, bloc , on Raúl penja els seus textos de reflexions , poesies i teatre .
És possible que un desconegut ens regali un text que d’alguna manera retracti i canviï per sempre les nostres vides?
Al principi el text ens va descol·locar una mica, ja que no enteníem la relació entre els dos personatges que ens esteven explicant aquella història de dues generacions separades per quelcom mes que 25 anys de temps. El periodista, i potser molt abans en el temps, també dramaturg, Raul Levi, mig borratxo assegut a la cadira intentant finalitzar un article per un diari …. sense cap ganes de fer-ho; davant d’ell un ordinador portàtil i molta, poder massa beguda. Un home a la seva maduresa, que viu sol i que s’adona que ha fracassat en molts aspectes de la seva vida, interpretat força bé per l’actor Josep Antoni Lej; una interpretació que creiem és força difícil, perquè començar la representació fent de borratxo, en fred i a mes a més, expressar en veu alta pensaments d’un text amb força contingut… deu no do.
L’altre personatge, interpretat pel jove actor Albert riera Soler, és el que d’entrada ens va despistar, perquè la seva presencia no té gaire sentit, encara que la seva actuació em va captivar des de bon principi; l’autor ha volgut descol·locar d’entrada als espectadors, per introduir una mica d’intriga en l’argument. Les dues actuacions van guanyant i molt, a mesura que l’acció va avançant en el temps.
No és la meva intenció aquí explicar el desenllaç de la història, però si diré que quasi al final la història fa un gir sobtat i totalment inesperat que dona sentit a tot plegat.
Una història on es parla de sentiments, de frustracions, de relacions humanes, de sexe, però sobretot de literatura i de teatre i ….fins i tot de blogs on es parla de teatre.
Una molt bona direcció de Kleber Luiz Bosque, recolzada per l’ajut de Horacio Ganem. Si he de posar algun però, el posaria en l’il·luminació que en algun moment deixa massa a les fosques les expressions dels actors quan s’allunyen de la taula de treball del periodista; també em va sobrar, però això és molt particular meu, que es fumi tabac real en un espai tan petit… i és que el meu asma a vegades em fa males passades i aquesta vegada vaig patir una mica.
Malauradament aquesta representació es podrà veure de moment tan sols un altra vegada, el proper dia 13 de juny, també al Àtic22. És d’admirar el treball de tot aquest grup de gent que durant setmanes o mesos de feina, tot sabent de bon principi que en el seu esforç el podrien veure un determinat i molt reduït grup d’espectadors. Ens traiem el barret davant d’aquesta actitud i per la feina que representa.
Fins fa poc érem espectadors que únicament assistíem a teatres força coneguts i potser era per manca de temps, ja que a Barcelona per sort nostre, tenim una oferta teatral que almenys a nosaltres ens desborda, literalment. Hem descobert petits llocs màgics, com ara “La Vilella” o fa encara menys “Àtic22”, on es treballa gairebé de franc i amb tota la passió per muntar espectacles de qualitat; autors poc coneguts treballant colze a colze amb tola la seva il·lusió amb actors coneguts o menys coneguts, sense pressupost i quasi per l’amor a l’art.
Volem des d’aquest petit racó, on també estimem el Teatre, encara que des de la vesant molt més còmode de l’espectador, fer una crida a tots el “teatraires” de casa nostre, per fer costat a aquests grups de gent que amb la seva passió i la seva entrega treballant per aixecar un espectacle, sense saber del cert si aquest tindrà el ressò suficient per representar-se més de dues vegades, com es el cas. Hem d’assistir més a teatres de petit format, on també podem gaudir d’autèntiques joies de Teatre o arts escèniques.
Text i direcció: Kleber Luiz Bosque
Assistent de direcció i coach d’actors: Horacio Ganem
Intèrprets: Josep Antoni Lej i Albert riera Soler
Traducció i revisió del text al català: Àngel Ramiro Laguna / Il·luminació: Abel Vernet i Horacio Ganen / Vídeo: Domingo Mohedano / Vídeo i disseny gràfic: Miguel Angel Pulido
Producció: MACB – Moviment L’Art contra la barbàrie
_____________________________________________________________
– L’Àtic22 – Preu 9 € – ( preu pagat 9 € )
_________________________________________________________________________________
