– Concert OBC (12/12) – Cloenda de la temporada – Quadres d’una exposició (****)

Tot arriba, i just el 1 de juny, exactament com l’any passat. la temporada de l’Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, finalitza. Això però, vol dir que el bon temps a arribat i l’estiu i les vacances estan molt i molt properes.

Ja hem comprat l’abonament de la propera temporada a la mateixa zona d’ara, i aquesta vegada ens hem animat a comprar, a mes a mes, els 4 concerts dedicats al cinema, per la qual cosa, la temporada propera, per nosaltres, seran 16 concerts solament de l’OBC.

El concert de diumenge passat va ser el següent:

1- Benet Casablancas i Domingo (Sabadell, 1956)

Tres epigrames per a orquestra (*)

Aquesta peça del 2001, es per nosaltres força estranya i la veritat es que ni la vàrem entendre, ni ens va agradar.

2 – Henri Dutilleux (Angers, 1916-París, 2013)

Sur le même accord (**)

Tampoc és el tipus de musica que ens agrada, encara que reconeixem que es tracta d’una peça difícil d’interpretar i el solista Renauld Capuçon, ho va fer de meravella. Jutgeu per vosaltres mateixos…

Aquesta peça fou estrenada el 2002 per la London Philharmonic Orchestra. La peça, amb aire de nocturn, és una desconstrucció d’un acord de sis notes, que escoltarem en una infinitat de variacions harmòniques.

Per finalitzar la primera part es va interpretar i també pel mateix solista al violií, Renauld Capuçon…

3 – Maurice Ravel (Ziburu, Pirineus Atlàntics, 1875 – París, 1937)

Tzigane (***)

Aquestes gravacións anteriors, estan recollides precisament del concert al que vàrem assistir. La peça, que es caracteritza per un aire innegablement gitano, originalment fou escrita per a piano, però el compositor l’orquestrà a causa de la seva popularitat. Com veieu, sembla que la puntuació de les nostres valoracions van in crecendo i pas a pas.

Ja a la segona part, el plat fort del concert i un dels concerts mes apreciats per mi, perque va ser una de les peces que em va introduir en el mon de la musica, mal anomenada, clàssica.

4 – Modest Petróvitx Mússorgski (Karevo, 1839 – Sant Petersburg, 1881)

Quadres d’una exposició (****)

Escrita el 1874; l’obra fou originalment escrita per a piano, però ha arribat al cor dels melòmans sobretot per l’espectacular orquestració de Maurice Ravel. La suite consisteix en un passeig del compositor per una exposició pòstuma dedicada a Hartmann a Sant Petersburg. L’autor passeja per algunes de les seves quatre-centes obres i en destaca el component rus, centrat en un conjunt de dibuixos i aquarel•les.