Quant érem joves, assistíem a la primera part de la dècada dels 70, a alguna representació d’òpera al Gran Teatre del Liceu, a la llotja que disposava gratuïtament pels empleats, l’empresa on encara avui treballo, ara farà 47 anys.  Llavors eren altres temps, i es mirava de que els treballadors estiguessin a gust i fins i tot orgullosos de pertànyer a la organització.

Explico això perquè recordo que abans no es sobretitulava la representació i era francament molt dur aguantar 5 hores d’una òpera de Wagner i mes encara si no entenies ni un borrall del que cantaven, com era el cas.  Llavors, evitàvem per tots els mitjans esquivar que ens toques en sort una òpera de Richard Wagner….. quin pal !!!

Aquesta visió nostre, ha canviat radicalment amb els anys, en part gràcies a poder entendre l’argument i el que es canta; ara puc dir que Wagner es un dels compositors que admiro mes de tots, perquè te moments de musica irrepetibles i meravellosos, com es per exemple la Cavalcada de les Valquíries, precisament d’aquesta òpera.

Aquesta versió es la que va escollir Francis Ford Coppola, l’any 1979 per la pel·lícula Apocalypse Now. Molta gent que afirma que no li agrada l’òpera es veu sorpresa quant s’ha assabenta de que la musica es de l’òpera “La Walquiria” de Richard Wagner.

Anàvem aquesta vegada amb molta il·lusió i la veritat es que vàrem sortir una mica decebuts i amb moltes ganes de que finalitzes d’una vegada l’opera, d’una duració de 5 hores.  L’espectacle se’ns va fer llarg i  feixuc, segurament perquè l’escenografia no ens va agradar gaires… molt fosca i tenebrosa, que portava sense voler a un estat d’ànim de tristor….. excepte al començament del segon acte, representada en un gran saló amb enormes butaques, del que semblava un castell.  L’escena de la neu amb el vehicle girant com si es tractessin d’un “carrusel de cavallets”, em va semblar patètica. El vestuari, com quasi tot, francament millorable, ja que es confonien totes les dones i a vegades no sabies qui era qui.  El foc, l’únic element present durant tota la representació, si considerem està ben tractat i potser l’únic que vàrem valorar com a positiu dins de la posada en escena; també força espectacular l’escena final quan un dels protagonistes travessa el fons de l’escena plena de foc.

L’anell del nibelung és un cicle de quatre drames musicals amb text i música de Ricard Wagner que té com a motiu conductor la possessió d’un anell màgic, forjat pel nibelung Alberich, que atorga a qui el posseeix el domini del món. Tots els seus habitants -déus, homes i nibelungs- estan dominats pel desig de posseir l’anell excepte el protagonista: Siegfried, un heroi lliure de les servituds gregàries del poder i de l’or. L’anell del  nibelung -precedit pel pròleg (Das Rheingold)- és la història de l’origen (Die Walküre), la glòria (Siegfried) i la derrota (Götterdämmerung) d’aquest heroi. Wagner va voler  crear així un mite -com els  grans mites de la civilització grega- que no fos una mera anècdota, sinó una faula sobra la naturalesa humana amb un valor universal i intemporal, i el basà en  textos èpics medievals (segles XI-XIII) com el Cant dels nibelungs, per tal de crear una mitologia genuïnament alemanya.   

Però a l’òpera, encara que també es Teatre, el mes important es la musica i les veus, i aquí si que tinc que treurem el barret d’avant d’aquest gran compositor que es Richard Wagner. Te moments màgics e inoblidables que mai et cansaries d’escoltar una i un altre vegada…. però per la nostra cultura musical ens agradaria escoltar-la de manera dosificada i no tot d’una tongada.

Alguns del meus amics potser s’esgarraran les vestidures al llegir això i ho entenc, perquè per posar un exemple, el nostre veí de butaca era la quarta vegada que veia aquesta representació al Liceu en poc mes de 10 dies… i tornava a l’endemà per una cinquena….. i es que quan realment t’agrada la musica de Wagner,  sembla ser que es torna passió.

Haig de dir, de totes maneres no es la primera vegada que escoltem i veiem aquesta òpera i malauradament l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, deixa molt que desitjar, especialment en la interpretació de alguns dels instruments de vent. El director Josep Pons te una tasca difícil d’assumir i mes ara en temps de retallades, per tal d’aconseguir una orquestra de nivell semblant a la nostre OBC.

En canvi, en aquest repartiment (aquesta vegada, ens va tocar el segon en importància), les veus a una molt bona alçada…. menys mal !!!

La soprano holandesa Eva-Maria Westbroek va aconseguir representar el paper de una Sieglinde immillorable, amb una veu càlida, encara que potser sense un volum per tirar coets… i en canvi el tenor Frank van Aken, el seu marit a la vida real, no va estar a la mateixa alçada.

En el paper de Wotan, el baix nord-americà  Greer Grimsley, amb una veu esplèndida i també amb una molt bona projecció de veu. Catherine Foster va estar una Brünnhilde molt correcte amb una veu que també ens va agradar força. Katarina Karnéus, va interpretar una Fricka simplement correcte.

El jove baix croat Ante Jerkunicaes, te una veu profunda que ens va agradar molt i a mes a mes arribava al “firmament” del 4art pis amb una bona potencia… un molt bon Hunding.

La aparició de les vuit valquíries va ser un dels moments mes espectaculars de la nit.

Direcció musical: Josep Pons – Direcció d’escena: Robert Carsen – Escenografia i vesrtuari: Patrick Kinmonth – Il.luminació: Manfred Voss – Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 

Sieglinde: Eva Maria Westbroek – Siegmund : Frank van Aken – Brünnhilde: Catherine Foster – Wotan: Greer Grimsley – Hunding: Ante Jerkunica – Fricka: Katarina Karnéus – Helmwige: Daniela Köhler – Orlinde: Maribel Ortega – Gerhilde: Sonja Mühleck – Siegrune: Kai Rüütel  – Waltraute: Pilar Vázquez – Rossweisse: Ana Häsler – Grimgerde: Anna Tobella – Schwertleite: Kismara Pessatti

Producció: Buhnen der Stadt Koln (Colònia)

________________________________________________________________________________

– Gran Teatre del Liceu – Preu de 168,75 € a 9,50 € – ( abonament 25 € )

________________________________________________________________________________