– Teatre – LA DAMA DE LES CAMÈLIES (***) – La Seca – espai Brossa – 28/05/2014

En els últims dies de les seves representacions al Espai Brossa de La Seca, ens animem a anar a veure aquesta producció. mes aviat “forçats” per les bones critiques i comentaris complaents dels nostres coneguts teatraires que parlaven d’una excel·lent interpretació de Nausicaa Bonnín, filla del nostre admirat director de La Seca, Hermann Bonnín.

La dama de les camèlies 1

L’argument de, “La dama de les camèlies“, es prou conegut per nosaltres, segurament massa, degut a que una de les òperes mes escoltades i estimades  per nosaltres “La Traviata” de Giuseppe Verdi, està basada precisament en aquest text; però, així com la música de La Traviata, la puc escoltar una i mil vegades i no em cansa, el text d’aquesta obra escrita a l’any 1848, no m’interessa el mes mínim.

Cada vegada mes aposto pel teatre contemporani que tracta de temes actuals, sempre que tinguin un bon text. Això no vol dir que abandoni els clàssics, ja que hi ha forces que un cop adaptats al dia d’avui, els seus arguments no grinyolen en absolut.

A l’època en que es va escriure l’obra, aquest personatge encarnava el paper de la dona forta, independent, valenta i capaç de decidir per ella mateixa el destí de la seva vida. Malauradament l’argument de la “esgarriada”, una prostituta de luxe, es capaç al final,  d’arruïnar la seva vida i deixar la persona que estima pel be d’una donzella que no coneix…. em sembla hores d’ara, absolutament ridícul.

La dama de les camèlies 2

La Dama de les Camèlies (1848) és una novel·la signada per Alexandre Dumas, fill. Aquesta obra està inspirada en un fet real de la seva vida. Un romanç amb Marie Duplessis, una jove cortesana de París que va mantenir diferents relacions amb grans personatges de la vida social. La protagonista és una dona que destil·la sensualitat i melancolia, una feminista abans d’hora que il·lustra la lluita per la llibertat i la independència econòmica de la dona en el París del s. XIX, una societat acomodada en la seva doble moral on el valor en alça ja no és la virtut, sinó els diners.

Ara bé, independentment del text, haig de reconèixer que la aposta de La seca te un mèrit enorme, digne de reconèixer, ja que plantejar-se representar un obra, avui en dia i en una sala alternativa amb 11 actors a escena, es per treure’s el barret.

Es un repte, tornar a posar a escena, un segle després aquest  clàssic del Teatre, que a Catalunya la va estrenar en català i al Teatre Principal de Barcelona, la mítica actriu Margarida Xirgu, a l’any 1911

També es arriscat interpretar un teatre d’aquest tipus, sense cap escenografia, al mig entre dues grades de públic enfrontat; aquí no valen subterfugis i l’espectador que està molt a prop gairebé estudia les expressions i la manera de dir de cada un dels actors. La direcció de Hermann Bonnín es excel·lent. Valorem molt l’intent de Bonnín d’agafar exclusivament l’essència de l’obra, encara que com ja queda escrit l’argument no ens fa trempar gaire.

La dama de les camèlies 3

Les interpretacions força desiguals entre els actors ja coneguts i les actrius que inicien la seva carrera, però en general força bones quasi totes, destacant es clar, la de la protagonista Marguerite  Gautier, interpretat per Nausicaa Bonnín que  treballa el personatge amb veritable passió…. i es que potser es el paper mes important que ha realitzat mai a escena fins ara. Crec que a la darrera escena del dramàtic desenllaç,  li manca una mica mes de expressivitat  i no ens va semblar massa creïble…. es l’únic però que posaríem a la seva magnifica interpretació.

A destacar totes les interpretacions, especialment las de Montse Guallar, Albert Prat, Joan Sureda, Toni-Lluís Reyes i Òscar Intente, que envolten a la protagonista quasi en exclusiva en aquesta producció.

El vestuari que s’utilitza es d’època actual, en un intent d’apropar una mica l’obra al dia d’avui. També es important el tractament de la llum molt estudiat i efectiu.

Malauradament la setmana passada va ser la darrera que es representava a La Seca, i si no la tornen a reposar en un futur, ja no la podreu veure. 

LA DAMA DE LES CAMÈLIES de Alexandre Dumas, fill

Direcció i Espai Escènic: Hermann Bonnín
Intèrprets: Nausicaa Bonnín, Albert Prat, Joan Sureda, Toni-Lluís Reyes, Òscar Intente, Laia de Mendoza, Montse Guallar, Pep Jové, Joan Anguera, Anna Gonzalvo i Aida Oset.
Dramatúrgia:  Sabine Dufrenoy – Traducció: Anna Soler Horta – Assessorament de Vestuari: Nidia Tusal – Il·luminació:  Josep Maria Civit – Espai Sonor: Jordi Bonet – Direcció de Moviment: Leo Castro – Caracterització:  Toni Santos – Ajudant de direcció: Maria Junyent – Fotografia:  Kiku Piñol
Producció La Seca Espai Brossa

La dama de les Camelies - La Seca1-impLa dama de les Camelies - La Seca2-imp

_____________________________________________________________________________
– La Seca Espai Brossa   – Preu 18 € – (preu pagat: 13,50 € – carnet biblioteques)
_____________________________________________________________________________

Aplec del cargol 2014 zzg19-imp

2 pensaments sobre “– Teatre – LA DAMA DE LES CAMÈLIES (***) – La Seca – espai Brossa – 28/05/2014

  1. Neus Mònico

    Nosaltres en el seu dia li vam posar un 7 i com podeu veure en la nostre opinió és molt semblant a la vostre.
    10/maig/2014
    Opinió:

    Escenografia a dos bandes, sense cap mena d’elements decoratius.

    El Vestuari és d’una gran elegància i adient a l’època en que transcorre l’acció.

    Els actors (onze en total !!!!), han estat tots molt correctes.Però hem de destacar l’actuació de la Nausicaa Bonnín, en el seu paper de Marguerite (La Dama de les camèlies); que fa una transformació física i mental del seu personatge al llarg de l’obra, d’una intensitat impressionant. La seva actuació ha estat genial !!!
    També, m’agradaria ressaltar l’actuació que fa la Montse Guallar en el seu personatge Prudence, que ha estat molt be.

    Tot i que ens ha agradat molt, la nostra puntuació ha estat de 7,perqué hi hagut alguns moments en que se’ns ha fet un pel llarga i les actuacions no han estat totes a la mateixa alçada.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Si, efectivament, ja vaig llegir la vostra opinió al nou espai a Facebook, que vàreu crear. És una aposta important per recolzar a la filla dels Bonnín, amb onze actors a escena i una manera contemporània de fer Teatre, però el text és el que és i no dóna per mes en l’actualitat….. i és que l’argument de l’esgarriada que sacrifica l’amor de la seva vida per una “estupidesa” no s’aguanta per enlloc.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.