– Teatre – EL ESPERANZA (****) – Àtic22 – 21/05/2014

Sorpresa majúscula de bon Teatre.

Aquesta vegada en un petit espai Teatral que vàrem descobrir fa relativament poc temps; es tracta de Àtic22 i està justament a les golfes del Teatre Tantarantana. Cap espectacle que hem pogut veure fins ara en aquest espai ens ha decebut…. i es per això que sovint sense saber massa del que es tracta, reservem entrades.

20140526-122623-44783025.jpg

Dimecres 21 de maig vàrem tornar a anar, per veure la representació de…..                EL ESPERANZA, escrita i dirigida per Quique Culebras; el text s’intercala amb tota normalitat el castellà i el català, com normalment es fa aquí a Catalunya molt sovint.

Es tracta d’un amor furtiu entre dos homes; l’un parla en castellà … l’altre en català… s’estimen i cada un d’ells parla amb la llengua que sent com a pròpia i amb la que es troba mes còmode… i no cal dir que s’entenen perfectament. Segurament aquest fet, fora de Catalunya ni es compren ni tampoc es considera normal…. “ …. Si los dos saben hablar espanyol, …. ¿ que les cuesta hablarlo con normalidad en sus relaciones ?; els nacionalistes espanyols no es que no entenguin aquest fet …. es que no ho volen entendre…. no els interessa pas i es que es creuen que la seva llengua es superior a la resta.  “ Con lo fàcil que es decir queso…. i va y dicen “formatge”.

Els dos homes s’estimen, encara que un d’ells esta casat amb una dona  i te dos fills… i viu una doble vida, es egoista perquè no es vol despendre de cap de les dues vides que te en paral·lel. L’altre es en realitat el  que se l’estima de debò i admet aquest doble joc gairebé com si es tractes d’un fet normal.  La representació comença una nit prenadalenca, el 23 de desembre, en la que celebren en secret la Nit bona amb 24 hores d’antelació….. cada any es veuen obligats a celebrar-ho per avançat…. i es que la Nit Bona oficial, un d’ells la te que viure amb la seva família oficial.

Un argument que per molt públic,  pot ser punyent, i fins i tot poc creïble,  però que ens mostra una realitat amagada, mes nombrosa del que sembla, de molts homes ja grans, que es van casar en èpoques, on la homosexualitat era poc mes que una sentencia de mort…. sinó física, en la nostra cultura, si laboralment i socialment.

20140526-123750-45470477.jpg Tot i celebrant el Nadal, dos homes que s’estimen es fan regals durant el sopar. 

Sota el bell embolcall de paper vistós i els adorns daurats descobrim la fragilitat d’un món secret que comparteixen amb dolor i fàstic. Amor precari, amor a foc lent, amor nu fins als ossos, amor ofegat que demana a crits la justícia que ens nega la por.

 T’estimo, ja no t’estimo, ja no sabem què volem … podríem no estar vius … diuen, furgant cada cop amb més profundidat dins d’un forat, del que sembla impossible escapar sense fer-se mal, molt de mal …

Però l’argument no tracta únicament d’aquest fet; també, com en les parelles heterosexuals, apareix la infidelitat…. i es que forma part del esser humà, encara que s’intenti amagar sota una aparent cultura benpensant a la societat occidental.  El “voler el seu propi espai”, es un símptoma de que l’amor no es pot imposar mai…. i  si no es lliure, acaba per trobar la seva natural llera, tal i com ho fa qualsevol riu. Argument valent i ben escrit, que cal aplaudir, per mostrar una realitat amagada i en algunes cultures, perseguida fins a la mort.

Dues interpretacions per recordar, molt i molt bones; tant la del el conegut Oriol Grau com molt especialment pel desconegut (per nosaltres) Paco Romero, que  ens van fer vibrar amb un treball teatraire digne d’admiració. Ni la popularitat d’un actor com Oriol Grau, que forma part de “El Terrat” i es conegudíssim per les seves aparicions televisives a TV3 en innumerables sèries,  es cap d’atraure ni al públic que va al teatre únicament per aquest fet.

Una pena comprovar que dimecres passat, tan sols érem 10 espectadors a la Sala…. una llàstima tant esforç d’un equip que han treballat de valent i que no es veu recompensat per la assistència del públic. Teniu únicament tres oportunitats mes per tal de veure aquesta producció a Átic22, demà, demà passat i l’altre, 27, 28 i 29 de maig a les  20 hores. Us asseguro que paga molt la pena.   Per cert, l’argument que es fa servir sovint, de que no es va al Teatre perquè resulta molt car, no es excusa, aquí no cola…. ja que aquesta representació us costarà tan sols 9€.

La representació, no cal dir que es de ben a prop, tal i com indica el nom de la companyia TeatrodeCERCA, i que en aquesta ocasió es representa en dos espais, on el públic es convidat a traslladar-se… del menjador al dormitori i al inrevés, per tal de respectar la intimitat de la parella.

Animeu-vos i aneu al TEATRE !!!   No el deixeu morir de inanició.

Text i Direcció: Quique Culebras 
Intèrprets: Oriol Grau i Paco Romero
Música: Pau de Nut
Fotografia i Disseny Gràfic: Quique Culebras
Assistent Direcció i Coach actors: Adeline Flaun
Producció: TeatrodeCERCA

_____________________________________________________________

– L’Àtic22 – Preu 9 € – ( preu pagat 9 € )
_____________________________________________________________________________

20140526-124927-46167153.jpg

2 pensaments sobre “– Teatre – EL ESPERANZA (****) – Àtic22 – 21/05/2014

  1. Marga

    Os he hecho caso y esta tarde hemos ido a ver la obra, mi señor marido, una amiga y yo. Nos ha encantado la proximidad y cercanía que se transmite en esa minúscula sala. Repetiremos con otra obra, seguro. Mil gracias por la recomendación.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Ens alegrem molt de que al llegir la nostra crònica us vingués de gust aproximar-vos al Teatre. Aquesta Sala es una mena de cau petit, on s’experimenta un Teatre contemporani molt proper i d’autories molt diverses d’arreu del mon, sense oblidar el nostre Teatre.

      La setmana passada varen haver de suspendre una funció d’aquesta mateixa producció per manca de públic, i això deu de ser frustrant després del esforç dels actors per portar el projecte endavant…. i es que com veus el Teatre te una greu crisi, molt mes pronunciada que el de la musica clàssica o l’opera que tu coneixes mes.

      Aquesta obra, amb una bona promoció estic segur que arribaria a ser un èxit de públic. però; malauradament el públic no coneix aquest tipus de Sala i s’aboca en exclusiva als Teatres que tenen recursos econòmics i poden promocionar-los.

      Gràcies per comentar Marga.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.