Passem pàgina del últim conflicte d’ahir, produït en un intent barruer de silenciar la nostra opinió com espectadors, quan aquesta opinió no agrada o no és convenient als interessos econòmics dels que es consideren afectats. Continuem doncs amb la voluntat d’explicar el que fem, el que veiem i donant la nostra opinió com espectadors dels esdeveniments culturals, als que tenim la sort de poder assistir.
Dissabte tot just sortim de Cincómonos, ens apropem al bar del CCCB per tal de fer un cafetó abans de continuar la sessió doble de Teatre… i passem d’un esdeveniment que no ens agrada gens a un altre que compensa amb escreix el mal gust de boca de l’anterior i que valorem amb la màxima puntuació de cinc estrelles. Es tracta de EL ZOO DE VIDRE, un clàssic del Teatre del segle XX i que està considerada per molts, com una de les obres mestres de Tennesse Williams.
De fet es considera una obra semi autobiogràfica de l’autor. L’argument tracta de l’abisme existent entre el món que es vol veure i la realitat, a través del retrat d’una família del sud dels Estats Units el 1930, capitanejada per una mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta.
Va ser estrenada amb gran èxit el 1944 a Chicago i l’any següent a Nova York, per ser posteriorment portada al cinema al 1950 i també al 1987 interpretant el paper de protagonista actrius com Katherine Hepburn o Joanne Woodward. Sobre l’escenari teatral també grans noms com Margarita Xirgo o Jessica Lange.
La direcció d’aquesta proposta actual, la firma JOSEP MARIA POU, que embolcallat d’un gran equip ha aconseguit una meravella de versió teatral, tant en l’elecció dels protagonistes com en la posada en escena i escenografia força realista però a la vegada moderna en la seva concepció dels espais.
Evidentment la gran protagonista és un altra dama de l’escena actual de casa nostre i que a nosaltres ens agrada molt com treballa amb profunditat els personatges…. ens referim a MÍRIAM ISCLA, que està esplèndida en el paper d’Amanda. Però la sorpresa mes gran, almenys per nosaltres, ha estat l’actuació de DAFNIS BALDUZ que farà parlar i molt, amb una actuació memorable que supera inclús a la seva companya d’escena. Aquest és el paper que es creu gairebé autobiogràfic del autor…. i esta realment molt ben escrit. Dafnis ha sapigut aprofitar la importancia del paper i l’ha clavat.
Els altres dos papers, més complementaris, però també molt ben treballats, especialment el de l’actriu MERITXELL CALVO en un paper força difícil d’interpretar. PETER VIVES que actua únicament en la segona part de l’obra no es queda enrere en el seu nivell interpretatiu.
Com veieu, vàrem sortir del teatre realment entusiasmats de viure un altre cop una nit màgica de bon Teatre. No cal dir que la recomanem de totes, totes. Un altre 5 estrelles per la col·leció de “Voltar i Voltar”.
Autor: Tennessee Williams
Direcció: Josep Maria Pou – Ttaducció: Emili Teixidor
Repartiment: Míriam Iscla (Amanda Wingfield) – Dafnis Balduz (Tom Wingfield) – Meritxell Calvo (Laura Wingfield) – Peter Vives (Jim O’connor)
Ambientació d’espai: Sebastià Brosa – Il.luminació: Albert Faura – Vstuari: María Araujo – Espai sonor: Àlex Polls – Caracterització: Toni Santos
Producció: FOCUS
– Teatre Goya – Preu 28 € – (preu pagat 16,80€ – TresC)
___________________________________________________________
Hummm, ja en tinc ganes. Els Gat´s tenim fa temps les entrades pel ll/6.
Com sempre, ens la preparem, individuament, i un cop vista l`obra en parlem. Ja he llegit lóbra i he vist la versió cinematográfica del 87. Intentaré veure la primera. Però al video club habitual no les tenen.
Parlant de l`incident, per dir-ho d’alguna manera, amb l´obra de les titelles. Sap molt de greu, hem sembla que més d´un cop he deixat dir el gran respecte que em mereix qualsevol persona que puja dalt d, un escenari . Però no sempre tot pot agradar o tenir la qualitat suficient. Penso que podem expresar les nostres opinions des del respecte i el bagatge que, cadascú de nosaltres, porta dins la seva faceta cultural.
Montse
Quant em jubili…. i espero que sigui el mes aviat possible, una de les primeres coses que faré es participar del grup Gat’s… es una bona pensada llegir primer l’obra: però amb la meva velocitat de lectura llavors únicament podré veure 2 o 3 representacions teatrals…..jajaja
Respecta al “incident”, hores d’ara estic força repenedit de reaccionar tal i com ho vaig fer…. davant de persones que insulten per no acceptar una opinió dolenta d’un espectador, perquè evidentment tenen quelcom a veure directament.
Nosaltres intentem respectar i valorar el treball dels actors /autors, com també respectem qualsevol feina fora dels escenaris. Som conscients de que fem un paper que no es agradable (el de pseudocrític). davant dels ulls dels que s’ho han currat amb tota la seva il•lusió i esforç; però quant vàrem decidir escriure les nostres opinions com “espectadors” ens vàrem plantejar de ser sempre sincers en el que expliquem al blog.
Quant la valoració es alta o molt alta, ens restitueixen els mateixos teatres les nostres opinions perquè evidentment els fa feliços i els interessa. Quant no son tan bones, pocs teatres tenen la coherència de fer-ho. El cas que ens ocupa, crec que els espectadors no deurien tolerar-ho.
Els espectadors, com som nosaltres, tenim el dret de aplaudir o no al finalitzar una representació, i crec que també tenim el dret de fer publiques les nostres opinions a traves de la xarxa, tant quan son favorables com quan no ho son tant. En els temps actuals crec que no arribarem mai a llançar tomàquets al escenari, com es feia fa unes quantes dècades.
Quant succeeixen esdeveniments com aquest, jo deuria aprendre a no fer cas i passar olímpicament del tema… però es difícil canviar el tarannà a aquestes edats….. quant em faci gran, però gran, gran, ja hauré après a fer-ho.
Una abraçada.
i BEN FET QUE FARÀS!!
Una altra abraçada!
Totalment d’acord amb vosaltres.
És una obra on la direcció, interpretació e il•luminació són magnífics.
El punt de llum sobre l’unicorn del començament el vaig trobar màgic i molt simbòlic.
A nosaltres ens va agradar molt.
La il·luminació d’aquesta producció està molt reeixida, però no veig per enlloc el “simbolisme” que pot tenir el raig de llum sobre fons negre d’amunt de la figureta de vidre amb forma d’unicorn; maco però si ho és, però no crec que vagi més enllà del títol de l’obra per la col·lecció de figuretes de vidre,
D’acord en tota la resta.