La setmana passada al sortir d’una representació de l’ADN a l’Àtic22, una persona de la organització sem va apropar i em va donar les gràcies per la crònica que havíem publicat feia pocs dies. Em va comentar que li agradaria que assistíssim a un espectacle a Cincómonos espai d’Art (al carrer Consell de Cent, 283), en el que ella participava en la producció.
Encara que el mon de les titelles per adults, no es un tema que ens engresqui gaire, exceptuant casos molt comtats com es el cas de Miquel Gallardo i els seus increïbles espectacles, ens vàrem animar a anar i una de les raons va ser també conèixer aquesta sala d’art on habitualment es representen des de fa 14 anys espectacles de diferents branques de les Arts escèniques.
Malauradament l’espectacle de titelles no ens va agradar des de bon començament. Reconeixem la bona voluntat de Mariam Delgado i Aurora Poveda, amb la seva feina, però no ens va atrapar en cap moment.
Es tracta d’una una obra de titelles per a adults de caràcter autobiogràfic, escrita i concebuda per Sonia González mentre guaria les ferides d’una experiència real. Cristina, la fràgil protagonista d’aquesta història, ens obre el seu cor de drap amb els pensaments típics d’una dona traïda. L’obra té com a escenari un llit matrimonial, convertida en una “caixa de Pandora”, on les dues actrius-manipuladores són part activa de l’espectacle, oferint els seus cossos com part de l’escenari.
L’argument força fluix, sempre segons el nostre punt de vista, sembla que estava basat en la experiència amorosa de l’autora. Moltes referencies a les traïdories sexuals amb la parella i descobertes a traves del Facebook … i a partir de aleshores l’abandó de la parella. Molts acudits gruixuts que a nosaltres no ens va fer en cap moment ni tan sols somriure, mes aviat al contrari…. un humor potser allunyat del nostre gust, d’un altre cultura.
La combinació de la manipulació de la titella a quatre mans, força original per la manera de ser representat, en un llit que es va transformant en d’altres escenaris…. però la realització de la mateixa força de “pati d’escola”, amb molt errors i amb una il·luminació molt bàsica utilitzant inclús llanternes dins de les titelles, que a vegades ens enlluernaven accidentalment.
Lamentem fer una crònica tant negativa, però la veritat es que haguéssim marxat abans del final si no fos per la nostra posició física a la sala. Malaguanyat els 10€ per cap, tirats a les escombraries… i encara mes greu sabent que era la nit dels museus i vàrem apostar erròniament per un espectacle que no ens va interessar. No sempre pot sortir be.
Esperem tornar ben aviat a Cincómonos per treure el mal gust de boca.
Guió i Direcció: Sonia González
Intèrprets: Mariam Delgado i Aurora Poveda
Disseny de titelles: Lilian Maa’Dhoor – Utilleria: Sonia González i Jonathan Rodríguez – Edició de So: Frédéric Stavraky – Música: Pablo Elcoq i Rubén Martínez – Escenografia: William Defresne – Vestuari: Doris Petit i Pepita Llompart – Fotògrafa: Denise Koirach
Producció: Brenda Berrocal, Mariam Delgado i Frédéric Stavraky
_____________________________________________________________
