Tornem a assistir a una lectura dramatitzada a Àtic22, dins del 1era mostra de “L’ADN nova dramatúrgia llatinoamericana“, que intentar promocionar a Catalunya els nous autors teatrals de Amèrica llatina e intercanviar idees entre les dues cultures, a banda i banda del Atlàntic.

Aquest cop es tracta de l’ultima de les quatre que s’han pogut veure a Barcelona…. ESTOCOLMO del argenti Pablo Albarello.

Un assalt, a un banc amb presa d’ostatges. L’àmbit més impensat per al retrobament de dos amics de la infància. Un el segrestador, l’altre el segrestat. Entre execucions d’ostatges, cocaïna, negociacions amb el grup GEO i absurdes conferències de premsa, l’admiració de la víctima trasmutarà mica en mica en una decisió que donarà un tomb a la seva vida.

És increïble la passió que aquest grup de gent, te a l’hora de portar a terme una experiència com aquesta, ja que tant sols cobren una aportació simbòlica de 5 euros, suposo que a fi de evitar el públic que s’apunta a tot el que sigui gratuït. Per fer-ho mes amè, abans de la funció i ja dins de la sala ens conviden a un vi que provoca que el públic pugui interaccionar amb els organitzadors tot petant la xerrada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta vegada el text, no era segurament tan seriós com el colombià de la setmana passada; amb una aposta molt mes decantada cap al humor, dins de la pròpia tragèdia que representa un assalt amb ostatges, a una entitat bancaria. Els diàlegs, de manera premeditada, ratllaven l’absurd i ens van fer passar una bona estona.  Però entre rialla i rialla, aquests diàlegs penetren molt endins en els drames i actituds personals dels dos protagonistes principals. El personatge del col·laborador del assaltant, particularment el vaig trobar massa histriònic, encara que també reflecteix la actitud de persones sense personalitat i abduïdes per l’admiració del seu líder.

Les interpretacions dels dos actors principals ens van agradar molt, tant el que interpreta l’assaltant, Jorge Vera-Ocampo,  com molt especialment el del seu antic amic, ara ostatge, José Pedro García Balada.  Aquest últim ja el coneixíem d’altres representacions, com per exemple:

“NIT DE REIS” de la companyia Pàrking Shakespeare.

ENLLOC, ARIZONA també representada a Àtic22

Com la setmana passada al finalitzar la representació i via Skype, vàrem poder dialogar en directe amb l’autor  Pablo Albarello ; aquesta experiència per nosaltres es molt enriquidora des de tots els punts de vista i crec que seria una opció que es deuria expandir a altres teatres de la nostra ciutat. Pablo Alberello va poder veure la representació al mateix temps que els espectadors de la sala; va comentar al director Abel Vernet García, que li hauria agradat molt mes que la seva obra fora adaptada al nostre entorn català i no pas ser tant respectuosa amb el text original.

Un altre nit de bon Teatre i sobretot de especial empatia amb gent que fa quatre dies  no coneixíem i que ara admirem per les seves ganes de portar a terme aquest projecte Teatral.  Segurament després de l’estiu, arrancarà una segona mostra de dramaturgs llatinoamericans.  Intentarem recolzar-los des de aquest petit racó, perquè creiem en aquest projecte on s’estima tant el bon Teatre de text.

L’autor argenti Pablo Albarello (Buenos Aires, Argentina) és narrador, dramaturg i periodista. Ha estrenat una quinzena d’obres entre les quals es troben: Lombrices, Amarte, Ansiedad Oral, Celular y Cuatro Obras Sanitarias . Fora d’Argentina els seus textos han estat representats a Espanya, Mèxic, Xile, Uruguai, Veneçuela, Israel i els Estats Units.

Des de fa 2 anys té el blog El Cascarudo, en què publica textos curts de literatura i humor.

Direcció: Abel Vernet Garcia
Intèrprets: Jorge Vera Ocampo, José Pedro García Balada, Marçà Baiona i amb la col·laboració especial de Pablo Albarello.

_____________________________________________________________

-Àtic22 – Col.laboració 5 €

_____________________________________________________________

Cargol del caricaturista argenti Liniers