Sembla que ens està passant una mica la mania, (segurament injustificada), que teníem a la Sala Muntaner; recordem d’altres temps les llargues cues al carrer i les corredisses per agafar bon lloc dins de la sala…. ara, malauradament, poca cua fas. De totes maneres seguim sense entendre el perquè son butaques sense numerar.
A Jerusalem, en una terra que ha vist créixer religions ancestrals, guerres eternes i mites mil·lenaris, tres turistes nord-americans s’enfronten al pes de la història i al del seus propis fantasmes mentre dos joves palestins porten a terme un pla secret per donar sentit a una vida immersa en la misèria i l’opressió.
Encara que no som creients en absolut, fa uns anys en un viatge per Síria, Jordània e Israel, ens varem enamorar literalment de la ciutat de Jerusalem, i des de llavors s’ha convertit en un destí al que volem tornar, SI i SI. Segurament per aquesta causa el text de Guillem Clua ens ha atrapat enseguida i ens ha fet viatjar virtualment de nou a la ciutat mes universal del planeta.
El text, ens explica de forma molt resumida, però molt ben exposades situacions i vivències que semblen absolutament llunyanes entre si… la visió dels habitants de Jerusalem vers als turistes, que els veuen tant sols com objectes als que se’ls hi pot vendre el que sigui per tal de exprimir-los econòmicament, però que alhora els menyspreen per el seu tarannà de superioritat mal entesa. Tracta també de la vida rutinària d’una parella de turistes que desprès de 5 anys de casats, encara cada un d’ells recerquen coses totalment diferents…. i encara estan mes allunyats, que el propi poble palestí e israelita.
L’altre personatge turista, es tracta d’un home jove solitari, un ex alcohòlic, que encara no ha sabut trobar l’amor que ha recercat durant tota la seva vida. A l’altre banda, ciudatans de la ciutat al servei del turisme de masses.
Amb una escenografia força simple, amb la utilització de dos “murs” força simbòlics, però que no ens va acabar de fer el pes, 5 actors a escena (un luxe avui en dia) interpreten personatges molt diferents entre si, que creuen les seves vides de forma temporal buscant allò que els hi manca a la vida.
El personatge del adolescent Iàssir, segurament es el que està millor estudiat per l’autor i crec que l’actor Guillem Barbosa ha sabut aprofitar l’ocasió per fer una interpretació força valuosa. L’actor Roc Esquius, que varem conèixer a “Comment te dire adieu” (FlyHard), ens va tornar a agradar força. Georgina de Yebra (coneguda per nosaltres en una lectura amb la Cia Sargantana), també ens va acabar agradant, encara que al principi ens va semblar que la seva actuació “patia” d’un punt que recordava la “declamació”. Ens va agradar molt i molt la veu profunda i potent de Ramón Canals, i la seva seguretat a escena… encara que va jugar amb el paper menys amable de la història. Miriam Punti, crec que tampoc la havíem vist treballar mai a escena i ens va sorprendre molt favorablement.
Bones Interpretacions, per tant, dels cinc actors, amb una direcció que la valoraríem com a simplement “correcte”.
Un text al que se li podia haver estret mes substancia, perquè posseeix una base força atractiva des de el punt de vista dramàtic. Sembla que aquest text va triomfar a Estats Units ja fa 8 anys i és per això que costa d’entendre com ha trigat tant a representar-se a casa nostre.
Recomanable !!!
Autor: Guillem Clua
– Sala Muntaner – Preu 18 € – ( preu pagat 9€ TresC)
____________________________________________________________________________
Cargols i cendres
Totalment d’acord amb vosaltres, excepte amb l’escenografia; que a nosaltres ens va agradar força; sobretot el joc que va arribar a donar.
Si solament discrepem de l’escenografia, poca cosa és. Un blogaire amic nostre l’ha deixat a “parir” en tots els aspectes… i és que tot és molt subjectiu i també depèn molt si t’atrapa al principi… o no.
Una abraçada