VOLTAR i VOLTAR, pel DELTA DEL EBRE
Dijous, 1 de maig 2014
Com el dia abans vàrem tenir representació operística al Liceu, no ens va quedar mes remei que matinar per tal de que el pont no s’escorcés massa; sortim de casa carregats amb un munt de “persi…”, segurament moltes mes que quant viatgem durant tot un mes seguit… i es que com vas amb el cotxe…. Pensem que trobarem molta circulació de sortida, ja que al nostre carrer tot son cotxes carregant trastos, però la sorpresa és que la circulació és molt fluida i a quarts d’onze fem la nostra entrada per terres del Ebre tot travessant el pont antic d’Amposta.
Fem una petita parada a Sant Carles de la Ràpita, al port per començar la tanda de fotos del cap de setmana. Un munt de vaixells ancorats al port esperant que algú els tregui a fer un tomb…. a “voltar i voltar” per mar obert.
Arribem a l’hotel “Marjal allotjaments” (****), situat a Poble Nou del Delta, on passarem les tres següents nits … i es que aquesta vegada no ens hem estat de res i hem reservat “la suite” que disposa d’una gran terrassa i dos espais diferenciats amb vistes al Montsià i als camps d’arròs del Delta …i un enorme jacuzzi, al bany. L’hotel es veritablement una meravella i te tant sols 7 habitacions amb espais comuns decorats amb exquisidesa, digne d’admirar.
Les vistes des de la sala de lectura impacten…. i es que sembla que està situat al ben mig dels arrossars….. es poden veure un munt d’aus de tota mena i les postes de sol son bellíssimes. A tot això el tracte del propietari, fa que es sentis millor inclús que a casa. La nostra valoració es de 4 estrelles sobre 5. Molt i molt recomanable !!!
Ens dirigim a la Caseta de Fusta que ja trobem tancada (avui dia 1 de maig tanquen a la una) i demanem informació per fer excursions pel parc. Decidim dinar al restaurant L’Estany (***) que està ple, però ens fan un forat al bar i dinem força bé uns xipironets i gambetes i un arròs de rap i escamarlans. mmmmm
A la sortida decidim anar caminant fins al Mirador del Carreter a un kilòmetre de distancia per el camí de l’Encanyissada, únicament obert per a bicis i vianants i molt tranquil.
Tornem al cotxe i decidim anar fins a la platja del Trabucador on ens quedem bocabadats davant de multitud de Kitesurfistes. És el primer cop que veiem un espectacle visual com aquest i a mi em venen ganes de tornar a néixer tant sols per poder provar-ho.
Pel que llegim la Badia dels Alfacs és un dels millors llocs d’Europa per practicar el Kitesurf. Aquest esport consisteix en la utilització d’una cometa de tracció, subjecta a l’esportista mitjançant cordes i un arnès. Permet així desplaçar-se per l’aigua sobre una taula dissenyada per a tal efecte. Amb aquesta combinació es poden arribar a assolir grans velocitats sobre l’aigua i dibuixar espectaculars girs i salts. Al pàrking i al llarg de la platja un munt d’autocaravanes.
Decidim tornar al hotel i fer un tomb pel poble carregats amb el trípode per tal de captar la posta de sol sobre el Delta,…. espectacular !!! ….aconseguim fer unes fotos magnifiques. Al hotel ens aconsellen anar a sopar al restaurant Nit i Dia (**), que està molt a prop d’aquí.
Abans de sortir a sopar, un jacuzzi que ens deixa revifats. No sopem pas malament però tampoc ens acaba de fer el pes i acabem a la plaça de la església prenent un cigaló. La tranquil·litat es absoluta.
Divendres, 2 de maig 2014
Han anunciat un dia ventós, però no fem gaire cas i desprès d’esmorzar sortim cap a Sant Carles amb la intenció de fer la caminada fins a “La Foradada” a la serralada del Montsià. Ahir a un “Descobrir Catalunya” vaig llegir un article sobre la ruta i em va venir de gust. Parem a turisme on ens indiquen com fer la excursió i el punt de partida. Segons ells un parell d’horetes, potser una mica mes… no gaire. Fins i tot ens diuen que per Pasqua, els santcarlencs pugen a “La Foradada” a menjar la mona amb els nens… i que és un camí relativament fàcil.
…… ens estarem cinc hores entre pujar i baixar. El desnivell es de 500 metres i el recorregut de 3,5 kilòmetres anada i 3,5 kilòmetres de tornada. Crec que ho recordarem tota la vida…. i és que ja no estem per aquestes “aventures”…. tenim una edat !!!
Ah !!! …. i de vent, res de res…
Deixem el cotxe abans d’arribar al aparcament habilitat a l’anomena’t “Cocó de Jordi”, de fet arribem al aparcament i com no tenim lloc hem de retrocedir per poder deixar el cotxe. El camí passa per un antic forn de calç i arriba a la Font del Burgar on no hi cau ni una gota d’aigua. Aquí el camí es bifurca i decidim anar per la dreta (assenyalat en blanc i vermell) i tornar per la esquerra (en blanc i groc). La següent parada es la masia abandonada de Mata-redona i per fi, l’ultima pujada a la magnífica roca de la Foradada, un autèntic mirador a sobre del Delta. La pujada se’ns fa dura… i es que no estem acostumats; menys mal que anem amb dos bastons cada un.
Fem la baixada, dura, molt dura, pel camí que havíem deixat a la esquerra de la font. Hem trucat per traslladar la reserva que teníem per dinar a Casa Asmundo a l’hora de sopar. Ens dirigim directament al Museu del Mar punt de partida de la visita a la llotja de peix, el barri de pescadors i el mateix Museu. Al aparcar el cotxe entrem a la carrera a un bar on prenem un entrepà de truita a la francesa i una cervesa, en 10 minuts, per tal de reposar forces. El temps just i comencem la visita guiada.
Som un munt de gent i ens porten pels carrers que a principis del segle passat estaven envaïts pel mar i ens expliquen una mica com era la vida dels pescadors en aquella època. Passem per als magatzems actuals dels pescadors i ens arribem a la llotja nova on des de les tres de la tarda arriben els vaixells amb el peix i un cop descarregat és classificat i passa a la cinta de la subhasta.
Dins, els compradors a unes graderies fan la licitació a la baixa partint d’un preu de sortida que apareix a les pantalles on al mateix temps es veu el peix. Tot això des de un passadís exterior habilitat per als turistes i passavolants que fem fotos a través del vidre.
En Pep, el nostre guia ens ha explicat en que consisteix el joc de la morra, un joc de mans que basat a encertar els dits que mostren dos jugadors.
I finalment el Museu del Mar, inaugurat al desembre del 2013, amb olor encara de fusta nova. Fem la visita pel nostre compte… ha estat un greu error apuntar-nos a una visita guiada.
Tornem al hotel per aprofitar el jacuzzi abans de tornar a Sant Carles per anar a sopar a “Casa Asmundo” (*****). Ha estat una autèntica troballa i tot gràcies a la recomanació del propietari de l’hotel. Amb tota seguretat es el millor restaurant de Sant Carles de la Ràpita. No es barat, perquè el peix no ho es, però tot es del dia i tenen el punt exacte per cuinar qualsevol tipus de peix, marisc o un foti-me’n d’arrossos (aquests per encàrrec). Tastem per primer cop les anomenades “caixetes”,…..
… us deixo unes fotos perquè veieu quina pinta tenen…. son delicioses !!!!…. També vàrem menjar un bon grapat de cloïsses de tota mena i evidentment uns llagostins del delta, que aquí tenen un gust totalment diferent. De postres unes figues al brandi amb gelat de vainilla Sopem tan be que reservem taula per fer un arròs l’endemà.
Sense cap mena de dubte es mereixeria un apunt a banda, perquè ha estat la millor troballa d’aquest llarg cap de setmana. De ben segur, tornarem forces vegades a partir d’ara…. paga la pena.
Dissabte, 3 de maig 2014
Avui fa molta ventolera i decidim anar a visitar la caseta de fusta que certament ens decep molt un cop a l’interior on no s’ha conservat res, únicament les parets i quatre panels amb fotos… tot molt antiquat. Ens decidim a anar a visitar el Món Natura Delta de l’Ebre, un equipament (aquest si, amb cara i ulls), de la Caixa de Catalunya que ens permet conèixer una mica la vida en el Delta, amb unes petites salines i un observatori equipat amb bons prismàtics per observar les aus que a cop d’ull no pots veure.
Ens dirigim desprès a la illa de Buda, un espai natural protegit al que no es pot accedir i d’aquí a dinar a Casa Asmundo (*****) on ens espera un magnífic arròs de galeres i sèpia i una cordialitat extraordinària.
Ens dirigim a la platja del Trabucador i prenem una estona de sol i fins i tot el Miquel es banya, però el vent es massa fort i decidim “plegar veles”.
Com veiem de nou que estan practicant el kitesurf a la platja decidim anar cap allà i ens arrasarem a un bar des de on fem mooolttteessss fotos i prenem unacaipirinya.
Avui anem a sopar a Can Faiges (***), al mateix Poble Nou del Delta on demanem anemones arrebossades, tonyina a la planxa i cocotxes de bacallà amb carxofes. Ens queda pendent tastar un dels seus arrossos que sembla que son de reconegut prestigi.
Al tornar al hotel ens han servit una copa de cava a l’habitació.
Diumenge, 4 de maig 2014
Deixem l’hotel i carreguem les maletes al cotxe. Ens dirigim a la platja on estem sols i prenem el sol una bona estona. En Miquel es torna a banyar. Avui no fa vent.
De tornada parem a visitar dos cases rurals i decidim tornar a la segona pasqua a una d’elles. Ens avisen que avui han obert el campanar del poble desprès de molt temps tancat i decidim pujar.
Parada a Sant Carles per comprar el diari i camí de casa on arribem a dinar.
Felicitats parella !!!!!, això se’n diu aprofitar el temps i viure la vida !!!
Les fotos fantàstiques.
El Delta té un encant especial ,màgic ,sempre tan diferent segons l’estació de l’any.
Una abraçada.
Ja ho hem comentat de vegades, la vida passa molt ràpida i val la pena gaudir-la al màxim fent el que et ve de gust en cada moment, i ara ens ve de gust sortir i redescobrir indrets màgics o que ens porten molts i molts records.
Les fotos fetes a 4 mans i 2 càmeres tambe ens omplen molt. Gràcies, una abraçada.
Magnífica escapada!!!!!
Prenem nota de tots els detalls, inclòs hotels i restaurants. Ens volem escapar un dia d’aquests al Delta…
Una crònica magnífica de com aprofitar la vida, voltar i menjar com ningú. Ah! I unes fotos molt maques! Quins llocs més macos tenim a Catalunya, oi?
Una abraçada!
Manel i Cristina
PD: Ah! I gràcies per fer servir en un post anterior la nostra foto cargolaire. No calia, era un detall per vosaltres, però s’agraeix molt!!!
Ho vam gaudir tant que si tot va bé repetirem a la segona pasqua, aquest cop anirem a una casa rural que no té res a veure amb l’hotel però ens va agradar força i el pressupost és un altre …..
Em fa una miqueta de por el tema mosquits que suposo que ja estaran donant la murga per alla i jo soc “acaparadora nata” de picades !!!
Ens fa molta il·lusió que els amics ens facin arribar fotos caragolaires i ens ve de gust publicarles!!!!
Gràcies i una abraçada.