–  ÀNIMA,  de Wadji Mouawad

Genial !!!

Un llibre inclassificable, dur fins a “ferir la sensibilitat” en molts moments de la seva lectura. Un llibre que ens explica una història brutal d’una manera estranya, ja que la immensa majoria de la novel·la està narrada per animals.

Segons podem llegir, en aquest cas a la portada del llibre :

Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s’ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada. Sol i abandonat per l’esperança, s’embarca en una odissea furiosa a través d’Amèrica, territori de totes les violències i de totes les belleses. Els records infernals que carrega, submergits dins dels replecs de la seva infància, es desperten de nord a sud, amb el contacte de la humanitat dels uns i de la bestialitat dels altres. Per aixecar el vel que plana sobre la mentida dels seus orígens, en Wahhch haurà d’alliberar el llop de la seva còlera i sacrificar la seva ànima.

El que considero més arriscat és la narració, trobo increïble com Wadji trasllada l’obscuritat, la desesperació, la tristesa del seu personatge a la veu dels animals, ja que son ells els que expliquen el que veuen, el que senten i el que creuen que sent Wahhch. Els narradors son serps, cucs, llangardaixos, formigues, cavalls, ocells, aranyes, rates, esquirols, gats, gossos, …. A cada capítol un d’ells es converteix en narrador del que sent i del que observa.

Els animals són capaços de percebre la maldat o bondat de les persones a través dels seus gestos, de les seves mirades, és com si poguessin copsar l’essència de cada persona sense necessitat de paraules. I al mateix temps són capaços d’explicar-se el món en què viuen, o com viuen, com per exemple el mosquit que ens va transmetent el que sent Wahhch a la vegada que ens explica el que sent ell al moment de clavar li el seu fibló i xuclar li la sang que necessita per sobreviure. O la por del cavall que sap que es conduït a l’escorxador i ens parla de la por de Wahhch que s’amaga en un racó del mateix camió, ……

De rerefons de la novel·la el passat del protagonista, la guerra del Líban i l’exili.

Wadji Mouawad va néixer a Beirut el 16 d’octubre de l’any 1968, fill d’un representant comercial del plàstic i d’una mestressa de casa, acollits a França quan Wadji tenia 10 anys i expulsats de França quan en tenia 16 perquè no els hi van renovar els permisos de residència. Van marxar cap a Canada ….

“L’exili ha estat un lloc d’un sofriment atroç, però també paradoxal. Em va trencar en dos i, alhora, em va salvar la vida”

“De petit odiava als meus pares per posar-me un nom àrab. Volia dir-me Pascal o Claude, com els meus cosins”

Wadji Mouawad

Encara al Líban, al 1977, quan Wadji tenia nou anys, el líder esquerrà Kamal Youmblatt va ser assassinat. Avui ell recorda haver sortit al carrer per ballar sobre un cadàver encara calent. “No va ser fins als vint anys quan vaig prendre consciència del que aquella celebració significava. Em va semblar una profunda injustícia, de la qual jo també era el botxí. La voluntat d’escriure sorgeix d’aquest sentiment.

Va aconseguir renom internacional desprès de l’èxit de la seva tetralogia Le sang des promesses (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels),

La representació d’Incendis al Teatre Romea em va fer descobrir un autor capaç de fer trontollar tots els esquemes de la societat en la qual vivim i que tanca els ulls davant de fets que estan passant a la porta del costat.

ÂNIMA, un llibre a la fi que he trobat genial, absolutament imprescindible i que no et deixa indiferent, però que costa de pair per la brutícia, crueltat i tristesa que porta incrustat el seu protagonista.

Cargol parisenc – obsequi de Manel i Cristina (bonavida.cat)