Potser ja fa mes d’un any que es va posar en contacte amb mi Kleber Luis Bosque, una persona nascuda a Brasil que te la seva vida lligada al Teatre i que ja ha intervingut a Catalunya en la promoció de varies produccions de petit format. Malauradament per coincidències en la nostra atapeïda agenda, mai havíem tingut l’oportunitat de acudir a cap dels espectacles que em proposava.

Ahir per fi varem trencar aquesta asincronia, i ens vam conèixer personalment. Es tractava de assistir a la tercera proposta d’aquest cicle de Teatre de l’ADN: 1era Mostra de la nova Dramatúrgia Llatinoamericana, en aquest cas el país convidat es tractava de Colòmbia.  Ja han estat representades dues obres, la primera de Brasil i la segona de Mèxic; la propera setmana també assistirem a la representació de la última amb una obra Argentina.

Al entrar al espai de Àtic22, ens trobem amb un grup de gent xerrant i ens conviden a tastar uns bunyols colombians i un xupito de “Canelazo”.  Alhora un parell de joves, estan interpretant cançons “canàries” amb tocs “colombians”…. es tracten del canari  Josue Kamino (veu i guitarra) i al colombià Pablo González (caixa); l’ambient es quasi familiar i molt, molt agradable.

A la mitja hora ens fan passar a la sala on s’interpretarà l’obra “EL AUSENTE” del escriptor colombià Felipe Botero. Es tracta en realitat d’una lectura teatralitzada al màxim, per actors de les dues bandes de l’Atlàntic. La veritat es que a la poca estona gairebé no t’adones de que les actrius i l’actor porten el text a la ma i el segueixen sovint de memòria, perquè actuen de debò i les interpretacions son per treure’s el barret.

Quatre personatges (en realitat cinc, si contem al “ausente”) … el narrador i les tres germanes que son filles d’un home, Héctor Muñoz Valencia, que va desaparèixer fa deu anys en estranyes circumstancies i que encara no se sap res d’ell…. per el que sembla, ara torna a casa seva.

En realitat sota l’aparença de la vida rutinària d’una família colombiana de classe mitjana, tracta del terrible tema dels “desapareguts” i de la angoixa dels seus familiars. Un tema molt i molt dur, però tractat amb una certa ironia i fins i tot amb algun toc d’humor, per tal de trencar el mal gust de boca que desprèn un tema tant feridor.

L’obra ens va agradar molt i sincerament creiem que es una autentica llàstima que no pugui ser representada al teatre comercial i en temporada. Aquí es representa un sol dia i una única vegada. El text, els “voltaires” el valorem en 4 estrelles sobre 5… un notable alt. El treball d’investigació que va realitzar l’escriptor, per tal de escriure aquesta narració, es un autèntic trencaclosques extraordinari, on estan incloses i alhora molt ben resumides, les angoixes dels afectats, així com les seves costums, formes de parlar, de reaccionar i de relacionar-se. Ens agradaria molt veure representades a Barcelona, alguna obra mes d’aquest autor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les interpretacions “corals” dels quatre intèrprets ens van sorprendre molt favorablement, però em va impactar molt especialment l’actriu que interpreta el personatge de Virginia, la germana gran.

Es una iniciativa molt voluntariosa (de fet tan sols cobren 5 euros testimonials), de la plataforma Artística Teatre BCN ( Moviment l’Art Contra la Barbàrie, La Cuentista y Àtic 22) per tal de fer arribar a Catalunya textos que d’un altre manera mai es representarien a casa nostre, amb l’objectiu clar de generar un intercanvi artístic entre Llatinoamèrica i Catalunya, promovent el diàleg entre autors, creadors i espectadors.

Però segurament el mes interessant be al finalitzar, ja que s’estableix un debat en directe des de Bogotà amb el dramaturg Felipe Botero, via Skype.

Una experiència veritablement engrescadora, que es mereixeria un recolzament institucional que ara mateix no te.

La setmana vinent, tornem a veure una obra argentina… “Estocolmo” de Pablo Albarello.  Us animeu ???

“EL AUSENTE” – Text: Felipe Botero Restrepo

Direcció: Adeline Flaun – Assistent de direcció: Horacio Ganem.

Actors: Maripaz Correa, Marisol Robertson, Sandra Bustamante i Horacio Ganem.

 Felipe Botero Restrepo: Nascut a Bogotà el 1979, es va formar com a actor a l’Escola d’Interpretació “Jorge Eines” de Madrid i va treballar sota la direcció de David Amitin en el muntatge de “Leonce i Lena”, així com també amb el grup “Sin Verso Teatro”. A Colòmbia ha treballat amb la Compañía Estable en el muntatge de “Pillowman” i “El feo”, ambdues dirigides per Pedro Salazar qui, al 2013, va dirigir l’adaptació que Botero va fer de “Piedras en los Bolsillos” (Stones in his pockets), de la dramaturga irlandesa Marie Jones. Ha col·laborat en el muntatge de “Retraro involuntario”, dirigit per Felipe Vergara, i amb Teatro R101 ha treballat sota la direcció d’Hernando Parra i Ramsés Ramos amb obres com “Mi lucha”, “A mi manera”, “La bienvenida” i “Naranja/Azul”. Ha participat als llarg metratges “Bluff” (2007), “Sanadresito” (2011), “Mi pasión por David” (2012), “Mateo” (2012), “Lago de luciérnagas” (2013) i “La semilla del silencio”  (2014), i com a narrador en el documental “ILEGAL.CO” (2012). En televisió ha participat a les sèries Kdabra, Tiempo final i Mujeres asesinas, entre d’altres, així com a la pel·lícula “Anomalía perfecta”.

Ha escrit les obres “Blackout” (2010), “El ausente” (2012), “Richard I” (2011), en col·laboració amb Santiago Merchant, Yugoslacia i Ositos de Goma. Va col·laborar a l’obra “Parlamentos” (2012-2013).

___________________________________________________________________________

-Àtic22 – Col.laboració 5 €

_____________________________________________________________