Tornem a fer un viatge virtual a NEW YORK, per assistir a la penúltima representació en directe als cinemes d’aquesta temporada. Avui tenim una òpera de Wolfgang Amadeus Mozart, COSI FAN TUTTE (Així fan totes ).
El llibret va ser escrit per Lorenzo Da Ponte…. i es va lluir, perquè es tracta d’un argument absolutament misogin, que en la actualitat fa caure la cara de vergonya. El tema de l’òpera és l’intercanvi de parelles, molt popular en el segle XIII, però que tracta a la dona com un objecte d’intercanvi i gairebé casi com de prostitutes. “Totes fan el mateix”, son les paraules cantades pels tres homes quan parlen del voluble amor femení, en el segon acte.
Independentment d’això, l’obra musicalment no és ni de molt lluny una de les preferides nostres i jo personalment cada vegada trobo a Mozart mes reiteratiu musicalment parlant i moltes de les seves obres sonen exactament de la mateixa manera…. reconec que es un geni, però em comença a cansar la seva música, perquè poques variacions trobo en aquesta òpera des de el seu inici i veritablement es fa llaaaarga. Per acabar de rematar-ho, te un percentatge de “recitatius” molt alt, que encara la fa menys digerible.
A mes de tot això, la posada en escena tampoc es res de l’altre mon i com acostuma a passar, es de tall realista/clàssic, al gust conservador del nord-americans de classe alta.
Però el que la salva, és la magnifica direcció musical de James Levine, i és que sembla que ell mateix es transforma al escoltar la música que esta dirigint; paga la pena veure les seves expressions d’autèntic plaer que li produeix la seva feina. L’orquestra del Metropolitan Opera House, com sempre, per trauers el barret.
Vocalment si que va ser una tarda profitosa, ja que tots els cantants van tenir una bona alçada i mol especialment Susanna Philips com a Fiordiligi i Mattehew Polenzani com a Fernando.
El millor de la nit, va ser que ja varem poder comprar els nostres abonaments per la temporada vinent, en la que podrem veure 10 produccions, 2 d’elles dobles: Macbeth (Verdi) – Le Nozze di Figaro (Mozart) – Carmen (Bizet) – The Death of Klinghoffer (Adams) – Die Meistersinger von Nürnberg (Wagner) – The Merry Widow (Lehar) – Les Contes d’Hoffmann (Offenbach) – Iolanta (Tchaikovsky) – Bluebeard’s Castle (Bartok) – La Donna del Lago (Rossini) – Cavalleria Rusticana (Mascagni) – Pagliacci (Leoncavallo).
Us animo a incorporar-vos a la colla que acostumem a presenciar aquestes òperes en directe retransmeses als cinemes Yelmo que te l’exclusiva, des de el Metropolitan Opera House de New York. El preu es força assequible (14 euros), si compres l’abonament de 10 sessions de tota la temporada.
Director musical: James Levine – Orquestra del Metropolian Opera House
Direcció escènica: Lesley Koenig –Stage Director: Robin Guarino – Disseny: Michael Yeargan – Disseny de llums: Duane Schuler
Fiordiligi : Susanna Phillips
Ferrando : Matthew Polenzani
Dorabella : Isabel Leonard
Guglielmo: Rodion Pogossov
Despina: Danielle de Niese
Don Alfonso: Maurizio Muraro
______________________________________________________________
– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
_______________________________________________________________________________
Avui discreparé una mica. A mi em va encantar aquest Cosí fa tutte. La primera part em va passar volant. No cal dir que Mozart cada dia m’agrada més, però es que per exemple, la Glòria que no suporta els recitatius, em va comentar que era la primera vegada que se li havien fet agradables.
En el que si coincidim, es que va ser una interpretació excepcional tant dels cantants com de l’orquestra, tots dirigits magistralment per Levine.
Una abraçada
Ja m’agrada que discrepeu… almenys tinc un comentari a la crònica i això vol dit que algú s’ho ha llegit. No em facis massa cas, ja que segurament no tenia el dia massa bon dia… encara que el que si es cert és que la música de Mozart cada vegada la trobo mes repetitiva i aquesta òpera en concret no va interessar gens, especialment pel argument que el vaig trobar penós.
La propera, La Cerentola de Rossini, espero pasar-ho millor.
Una abraçada