Dijous 24 tornem al Tantarantana; aquesta vegada per tal de assistir a una pre-estrena d’una representació basada en l’obra “del gentil i dels tres savis” de l’escriptor i filòsof Ramón Llull. Un obra que tracta de les relacions entre les tres religions mes properes a la nostra societat… les religions anomenades “del llibre”, jueva, cristiana e islàmica… i que encara que creuen amb el mateix deu, l’anomenen amb diferents noms, Jehovà, Deu i Al.là…. i lluiten entre ells per obtenir el poder sobre les masses, amb la seva “constitució” (Biblia, Coràn) com arma llancívola.

Prèviament a la representació de “SOTS L’OMBRA D’UN BELL ARBRE”, es va organitzar una taula rodona entre representants de les anteriors religions així com de la Associació Pagana dels Països Catalans.

Va estar interessant la trobada, encara que sota el meu punt de vista es va falsejar i molt el bon tarannà d’aquestes societats “religioses” en el nostre entorn a Catalunya.  Tots ells es coneixien prèviament i son amics…. i per tant la imatge que es va voler oferir era irreal en tots i cada un dels punts que es van exposar. La participació del públic en el poc temps que se li va permetre parlar, va deixar al descobert i ràpidament aquesta falsedat i manipulació.  Però el mes greu de tot i el mes trist, es  que les tres religions que creuen en el mateix “deu”, encara avui en dia i arreu del planeta, estiguin provocant guerres “santes” en nom d’un deu en el que segurament ni tan sols creuen…… a banda de considerar a la dona com no capacitada per dirigir aquestes organitzacions “tocades” per la ma de deu.

Vaig recordar que falten tant sols 3 mesos perquè es compleixi el 10 aniversari de la trobada entre totes les religions del mon, en un fòrum interesantíssim al que nosaltres varem assistir durant tota una setmana i de sol a sol, dins del Fòrum de les Cultures de Barcelona 2004, fòrum que va ser tant i tant criticat pels que no creuen en la CULTURA ni en les CULTURES del món…. i es que malauradament, molts d’ells varen confondre el “Fòrum de les Cultures” amb un Parc d’atraccions tipus Port Aventura.

 Avui, les religions continuen essent el motiu de conflicte a molts llocs del món. Avui, parlar de l’existència de Déu sembla gairebé un tema de ciència ficció.

Miro per la finestreta de l’avió i penso: “Si ara veiés Ramon Llull saludant-me dalt d’un núvol, creuria en l’existència de Déu,escriuria una novel·la de ciència ficció o cercaria ajuda psiquiàtrica?”

Existeix Déu? Quin és el seu aspecte? Té sentit de l’ humor? Quina és la seva veu? S’assembla a algú? A qui? És possible el diàleg entre les diferents religions? Qui seria el gentil, avui? Quin serien els tres savis? Què vol dir ser savi ?

Fa tan sols quatre anys que dos artistes portuguesos que van coincidir a Barcelona, van pensar que fora bo construir ponts entre les cultures catalana i portuguesa, a traves del Teatre. Ells van ser, l’actriu Joana Pupo i el dissenyador de il·luminació Cristovao Cunha. El pont entre les dues cultures es va fer efectiu amb l’aparició de TeatrodeCERCA, la companyia catalana que comanda Jorge-Yamam Serrano.

Van pensar que la seva primera obra es deuria de basar en un dels primers autors amb llengua catalana i varen escollir a Ramon Llull….

 Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 – 1316) va ser un rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. La seva obra escrita és la més extensa produïda per un sol autor medieval, la redactà en català, occità, llatí i àrab. És considerat, juntament amb l’autor del Llibre dels fets, el primer autor literari rellevant en català i el primer autor medieval en fer servir una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics, teològics i místics.

Segons l’Helena Tornero,(la autora): “És més el que ens uneix que el que ens separa”. Ni els tres idiomes, català, castellà i portuguès (amb sobre títols), ni les dificultats d’agafar l’esperit d’un llibre escrit fa més de 700 anys han pogut amb aquesta Torre de Babel contemporània que va més enllà de les religions i que parla de la dificultat comunicativa dels éssers humans. Tres savis: un jueu, un musulmà i un cristià dialoguen amb una gentil que a més introduirà el assumpte del paper de la dona en les diverses doctrines.

Tornero afirma que la seva mirada com a dramaturga no és neutra, ha volgut respondre totes les seves preguntes. I també l’espectador haurà d’escollir com es posiciona davant l’obra i davant de les seves pròpies creences.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Helena Tornero, ha transformat aquesta obra de mes de 7 segles en un altre argument molt mes actual, situat en una estació espacial internacional.  Els tres savis en defensa de la seva religió, ara son tres aeronautes que viuen aïllats i els veiem viure en les seves tasques quotidianes tot i fent experiments, sempre fent referència a la que ells creuen es la millor opció religiosa (edidenment, la seva), enfrontats a la dona agnòstica i exclosa del poder de les esglésies… en el actual mon contemporani, on la ciència i els diners han substituït poc a poc “la por” del poble incult, en la que sempre s’han basat la majoria de religions.

Tres savis, tres deus en un de sol, tres idiomes utilitzats per tal d’explicar-ho i que a vegades tampoc no s’entenen entre ells a pesar de partir de la mateixa base llatina, el català, el castellà i el portuguès, però que son capaces a pesar de les dificultats d’entendres entre elles… “és mes el que ens uneix que el que ens separa” … una frase que ara ressona massa i que em va recordar la seva fraudulenta utilització per part de la direcció del PP, per tal de imposar la seva llengua i la seva cultura (l’única que deuria existir segons ells…. la que tothom deuria utilitzar, perquè es l’única i autèntica….., la verdadera).

Una posada en escena i direcció de Marta Pazos, arriscada però engrescadora i que em va atrapar des de un primer moment.  Mes visual i estètica segurament, que actoral, ja que les actuacions son força corals i no destaca gaire massa cap actor, a excepció potser del personatge de la dona agnòstica. Deurien fer un esforç de vocalització, ja que moltes vegades el text no arriba amb massa claredat ni a la fila 5 on estem situats i tampoc ajuden massa els sobretitols amb poca intensitat lumínica, quan es s’utilitza la bellíssima llengua portuguesa.

Recomanable pels que us agradi el Teatre contemporani i compromès amb la cultura.

Dramatúrgia:  Helena Tornero

Direcció:  Marta Pazos

TEATRODECERCA (Catalunya) · PROPOSITÁRIO AZUL (Portugal) · VOADORA (Galícia) · TEATRE TANTARANTANA (Catalunya)

Intèrprets: Sónia Barbosa, Joana Pupo, Jorge-Yamam Serrano, Hugo Sovelas, Eduardo Telletxea

Traducció a diferents idiomes: Project Llull – Il·luminació: Cristóvão Cunha – Vestuari i escenografia: Marta Pazos – Vídeo i projeccions: Nico Aguerre, La Rueda films – Fotografía: Paula Magalhães, DPX i José Crúzio

Una coproducció de La companyia Voadora, l’Associació Propositário Azul, Cia TeatrodeCERCA i Tantarantana Teatre – Amb la col·laboració de l’Associació Unesco per al diàleg interreligiós.

___________________________________________________________________________

– Teatre TANTArantana – Preu de 15 € a traves de la seva web –  ( Invitació)

_____________________________________________________________