……. veure primera part.

Dissabte Sant – 19 d’abril

Ens llevem a quarts de vuit, una ventolera “del copón” que no ens tira enrere, avui volem conèixer la Serra de l’Albera i visitar principalment el castell de Requesens. Després d’esmorzar sortim en direcció Llançà i entrem al port a fer un tomb. Moltes construccions que ens desanimen a deixar el cotxe i sense ni tant sols aparcar, continuem la ruta prevista. Ens dirigim, direcció Figueres, a Sant Climent de Sescebes i després direcció Cantallops per agafar la pista forestal, camí al castell de Requesens (o Recasens).

Amb el nostre voiture “Fourby four”, podem arriba fins la mateixa porta del castell.

Evidentment arribem massa d’hora i encara no han obert… ens dona la sensació que esta “fet mistos” i arribem a pensar que no obriran pas. Finalment, a un quart de dotze arriba una dona gran del poble amb el seu gos, i es ella la que obre la porta i la que ens cobra els dos euros de l’entrada i  que després ens explicarà que són per ella, ja que com esta jubilada es passa els dies custodiant el castell  d’11 del matí a 5 de la tarda, per tal d’atendre els possibles visitants.

Iniciem la visita també en solitari i de mica en mica va arribant gent. El castell és prou gran per no ensopegar, és enorme i amb tres o quatre plantes on vas accedint per escales diverses: torres, habitacions, cuines, passadissos, …està molt ruïnós e inclús hi ha espais que creiem és fins i tot perillós transitar. Malgrat tot, és una meravella de castell i ens hi estem ben bé una hora i mitja fent la visita.

Mentre esperàvem que ens obríssim havíem trucat al restaurant Ibèric d’Ullastret (****), per anar a menjar CARGOLS a la petarrellada… i allà ens dirigim quan acabem la visita.

Arribem d’hora i encara no plou tot i que l’amenaça hi és, aparquem el cotxe i tot just començar la passejada ens trobem amb els amics Josep i Pilar amb els que últimament coincidim molt, i decidim dinar plegats.

Fem temps fins a quarts de quatre, el restaurant de gom a gom ens fa témer un mal servei però no es així i la veritat és que dinem molt bé i en bona companyia (quatre de Cargols a la petarrellada, civet de senglar, cap i pota i una enorme cassola de suquet de peix). mmmmmm

Un cop ens acomiadem dels amics decidim anar a fer una visita als nostres germans a l’Estartit i passar una estona amb ells. Acabem fent una passejada pel passeig marítim del poble tot veiem el nou espigó que estan acabant de restaurar desprès de l’ultima esllavissada. També l’Estartit ple de gom a gom….. molta gent.

A dos quarts de nou iniciem el camí de tornada a “casa nostre” a Port de la Selva amb la intenció de sopar a l’habitació però al moment d’estacionar el cotxe davant del restaurant Monterrey (***), no podem resistir la temptació i decidim sopar aquí; la veritat és que sopem molt bé i a bon preu; aquest restaurant és també dels mateixos propietaris de l’hotel on estem allotjats.

Diumenge de Pasqua – 20 d’abril

Aquesta nit ha plogut i està tot mullat. El dia gris i tapat però avui no fa vent i el mar esta en calma. Anem a esmorzar una mica més tard i avui sortim per anar a visitar el Monestir de Sant Pere de Roda i Cotlliure.

Deixem el cotxe en el pàrquing i accedim al Monestir de Sant Pere de Roda per la banda sud, fent la visita amb tranquil·litat i gaudint d’aquest espai que és una meravella, ara perfectament restaurat i documentat. Al punt de tornar al cotxe comença a ploure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fem parada a Colera, breu parada perquè realment no té res a visitar ni fotos a fer…. i es que es lleig de collons; en Miquel diu que potser es el poble mes lleig que mai recorda haver visitat;  ara fa 80 anys estava considerat una mena de barri de Portbou, però, una llei signada el dia 2 de juliol del 1934 pel President Lluís Companys va autoritzar la segregació de Colera del terme municipal de Portbou.

Continuem fins a Portbou on fem parada per dinar. No havíem parat mai i ens agrada força, amb edificis majestuosos però força decadents;  la caserna de la guàrdia civil es lleig i sembla que sigui estret d’una pel·lícula de terror….  avui abandonada i en runes.

Ens apropem a l’estació del tren que teníem ganes de veure, també força en desús i amb els comerços interiors i dels voltants tancats i amb el rètol d’en lloguer. Una llàstima.

Dinem a un restaurant del passeig anomenat Voramar (***), força familiar i que ens acaba d’agradar força.

Continuem ruta fins a Cotlliure, tot i veient un tram de costa dels mes macos del mediterrani. Cotlliure encara està en plena activitat quan arribem, amb terrasses i botigues obertes i molta gent. Cauen quatre gotes, però no ens cal obrir els paraigües, perquè para enseguida.

 

Fem la passejada de rigor i ens perdem per carrers i carrerons on ens afartem de fer fotos. Les construccions acolorides amb tons suaus tenen un encant especial. També aprofitem per comprar sis cargols per engrandir la nostra col·lecció ( una bona cacera).

Tornem per la costa a El Port de la Selva amb uns paisatges i una llum espectaculars. Comprem una mica de pa i bull per sopar. Davant mateix de l’hotel, sota la nostra habitació toquen i ballen sardanes. Apropem la taula a la finestra i sopem quasi a les fosques veient el mar.

Dilluns de Pasqua – 21 d’abril

Dia de tornada. Continua núvol però no plou. Després d’esmorzar i deixar l’habitació fem un parell de “prospeccions” per tornar al mes de juny, ja que ens hem quedat amb ganes de mes. Tornem sense caravanes ni entrebancs … A l’endemà, a la feina !!!!!!!!!!!!

Logotip “cargolaire” del restaurant IBÈRIC de Ullastret