– Escapada a PORT DE LA SELVA 2 de 2 (*****) – 17 a 21/04/2014

……. veure primera part.

Dissabte Sant – 19 d’abril

Ens llevem a quarts de vuit, una ventolera “del copón” que no ens tira enrere, avui volem conèixer la Serra de l’Albera i visitar principalment el castell de Requesens. Després d’esmorzar sortim en direcció Llançà i entrem al port a fer un tomb. Moltes construccions que ens desanimen a deixar el cotxe i sense ni tant sols aparcar, continuem la ruta prevista. Ens dirigim, direcció Figueres, a Sant Climent de Sescebes i després direcció Cantallops per agafar la pista forestal, camí al castell de Requesens (o Recasens).

Albera1-impRequesens 1-imp

Requesens 2-imp

Amb el nostre voiture “Fourby four”, podem arriba fins la mateixa porta del castell.

Evidentment arribem massa d’hora i encara no han obert… ens dona la sensació que esta “fet mistos” i arribem a pensar que no obriran pas. Finalment, a un quart de dotze arriba una dona gran del poble amb el seu gos, i es ella la que obre la porta i la que ens cobra els dos euros de l’entrada i  que després ens explicarà que són per ella, ja que com esta jubilada es passa els dies custodiant el castell  d’11 del matí a 5 de la tarda, per tal d’atendre els possibles visitants.

Iniciem la visita també en solitari i de mica en mica va arribant gent. El castell és prou gran per no ensopegar, és enorme i amb tres o quatre plantes on vas accedint per escales diverses: torres, habitacions, cuines, passadissos, …està molt ruïnós e inclús hi ha espais que creiem és fins i tot perillós transitar. Malgrat tot, és una meravella de castell i ens hi estem ben bé una hora i mitja fent la visita.

Requesens 20-imp

Requesens 25-imp

Requesens 30-imp

Requesens 211-imp

Mentre esperàvem que ens obríssim havíem trucat al restaurant Ibèric d’Ullastret (****), per anar a menjar CARGOLS a la petarrellada… i allà ens dirigim quan acabem la visita.

Ullastret1-imp

Arribem d’hora i encara no plou tot i que l’amenaça hi és, aparquem el cotxe i tot just començar la passejada ens trobem amb els amics Josep i Pilar amb els que últimament coincidim molt, i decidim dinar plegats.

Fem temps fins a quarts de quatre, el restaurant de gom a gom ens fa témer un mal servei però no es així i la veritat és que dinem molt bé i en bona companyia (quatre de Cargols a la petarrellada, civet de senglar, cap i pota i una enorme cassola de suquet de peix). mmmmmm

CARGOLS a la petarrellada

CARGOLS a la petarrellada

Un cop ens acomiadem dels amics decidim anar a fer una visita als nostres germans a l’Estartit i passar una estona amb ells. Acabem fent una passejada pel passeig marítim del poble tot veiem el nou espigó que estan acabant de restaurar desprès de l’ultima esllavissada. També l’Estartit ple de gom a gom….. molta gent.

Gaby i Pilar

Gaby i Pilar

L'Estartit2-impA dos quarts de nou iniciem el camí de tornada a “casa nostre” a Port de la Selva amb la intenció de sopar a l’habitació però al moment d’estacionar el cotxe davant del restaurant Monterrey (***), no podem resistir la temptació i decidim sopar aquí; la veritat és que sopem molt bé i a bon preu; aquest restaurant és també dels mateixos propietaris de l’hotel on estem allotjats.

Diumenge de Pasqua – 20 d’abril

El Port de la Selva-imp

Aquesta nit ha plogut i està tot mullat. El dia gris i tapat però avui no fa vent i el mar esta en calma. Anem a esmorzar una mica més tard i avui sortim per anar a visitar el Monestir de Sant Pere de Roda i Cotlliure.

Deixem el cotxe en el pàrquing i accedim al Monestir de Sant Pere de Roda per la banda sud, fent la visita amb tranquil·litat i gaudint d’aquest espai que és una meravella, ara perfectament restaurat i documentat. Al punt de tornar al cotxe comença a ploure.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fem parada a Colera, breu parada perquè realment no té res a visitar ni fotos a fer…. i es que es lleig de collons; en Miquel diu que potser es el poble mes lleig que mai recorda haver visitat;  ara fa 80 anys estava considerat una mena de barri de Portbou, però, una llei signada el dia 2 de juliol del 1934 pel President Lluís Companys va autoritzar la segregació de Colera del terme municipal de Portbou.

Continuem fins a Portbou on fem parada per dinar. No havíem parat mai i ens agrada força, amb edificis majestuosos però força decadents;  la caserna de la guàrdia civil es lleig i sembla que sigui estret d’una pel·lícula de terror….  avui abandonada i en runes.

Ens apropem a l’estació del tren que teníem ganes de veure, també força en desús i amb els comerços interiors i dels voltants tancats i amb el rètol d’en lloguer. Una llàstima.

Dinem a un restaurant del passeig anomenat Voramar (***), força familiar i que ens acaba d’agradar força.

Continuem ruta fins a Cotlliure, tot i veient un tram de costa dels mes macos del mediterrani. Cotlliure encara està en plena activitat quan arribem, amb terrasses i botigues obertes i molta gent. Cauen quatre gotes, però no ens cal obrir els paraigües, perquè para enseguida.

Cotlliure 3-imp

 

Cotlliure 14-imp

Fem la passejada de rigor i ens perdem per carrers i carrerons on ens afartem de fer fotos. Les construccions acolorides amb tons suaus tenen un encant especial. També aprofitem per comprar sis cargols per engrandir la nostra col·lecció ( una bona cacera).

Cotlliure 21-imp

Cotlliure 20-imp

Cotlliure 18-imp

Tornem per la costa a El Port de la Selva amb uns paisatges i una llum espectaculars. Comprem una mica de pa i bull per sopar. Davant mateix de l’hotel, sota la nostra habitació toquen i ballen sardanes. Apropem la taula a la finestra i sopem quasi a les fosques veient el mar.

Dilluns de Pasqua – 21 d’abril

Dia de tornada. Continua núvol però no plou. Després d’esmorzar i deixar l’habitació fem un parell de “prospeccions” per tornar al mes de juny, ja que ens hem quedat amb ganes de mes. Tornem sense caravanes ni entrebancs … A l’endemà, a la feina !!!!!!!!!!!!

Ullastret 5-impUllastret 6-imp

Logotip “cargolaire” del restaurant IBÈRIC de Ullastret

v

Aquesta entrada s'ha publicat en VIATGES i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Escapada a PORT DE LA SELVA 2 de 2 (*****) – 17 a 21/04/2014

  1. Albert ha dit:

    Hola Voltaires!!
    La Mar d’Amunt és la meva segona casa des de fa més de 20 anys (la primera és el barri de Gràcia a Barcelona jeje). Vaig començar a anar per Llançà al començar a festejar amb la meva dona doncs els seus pares hi tenen un petit apartament. Ara ja fa uns anys nosaltres també varem comprar un petit apartament, a la zona de Cau del Llop, sortint de Llançà i anant cap a Port de la Selva.
    Tota aquella zona és molt maca i el turisme de masses no hi ha arrelat massa, suposo que pel fet d’estar bastant lluny de l’àrea de Barcelona. Veig que en aquesta escapada no hi heu estat però si hi torneu al juny no deixeu d’anar al far del Cap de Creus. Les vistes són espectaculars. Aneu a la tarda, us feu un bany a Cala Jugadora i després us quedeu a sopar al restaurant que hi ha allà. Fan un peix al forn amb patates boníssim. I uns curris per llepar-se els dits. I les sardines a la brassa, i ….
    I si aneu a Llançà no deixeu de provar els musclos al vi blanc de Can Quim. I els popets amb ceba. I els escamarlanets. i …
    Salut!

    M'agrada

    • Imma Barba ha dit:

      Bon dia Albert,
      Nosaltres no hem optat mai per tenir una segona casa, bé de fet en teníem una amb rodes, ja que durant anys hem viatjat amb caravana i autocaravana i ens ha permès visitar llocs molt diferents. El Cap de Creus el coneixem molt bé tot i que ara feia uns quants anyets que no havíem estat per aquesta zona i que ens va sorprendre justament perquè sembla una bombolla aïllada del turisme de masses que per eixemple vam trobar a Cadaqués. Hem dormit amb la nostra autocaravana al mateix Cap de Creus (parlo de vint anys enrera) i recordem haver sopat o dinat al restaurant que dius. La població que no coneixem es Llança i l’altre dia ens va impactar negativament per la gran quantitat d’edificis d’alçada, en la nostra propera estada li donarem una oportunitat i aprofitarem per seguir les teves recomanacions gastronòmiques i visitarem can Quim.
      Per cert, el Miquel ha viscut tota la seva vida al barri de Gràcia i des.de que ens vam casar som del barri de Gràcia, encara que ara estem una mica mes amunt, al barri del Putxet.
      Salutacions.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.