No acostumàvem a sortir pels dies de Setmana Santa i normalment ens quedàvem a Barcelona, precisament per estar tranquils i no haver de patir caravanes a les carreteres ni aglomeracions als llocs on vas a passar uns dies a la recerca de tranquil·litat. Aquest any però, la mort sobtada de la nostra gossa Neu, ens va fer replantejar aquesta presa de posició dels últims anys i varem reservar per quatre nits una habitació d’hotel a la que per nosaltres es sense cap mena de dubte la millor població conservada de la Costa Brava, … El Port de la Selva.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per la zona, ja fa molts anys, quant els nostres fills eren petits, havíem passat llargues estades a Garriguella i sovintejàvem les cales de la zona als estius dels primers anys de la dècada dels 80. Passejàvem sovint per Sant Pere de Roda, Llançà, El Port de la Selva, Cadaquès i el cap de Creus i ja aleshores era una zona que ens agradava molt. El nostre tarannà viatger va fer que mai volguéssim arrelar-nos a un lloc i dins de les nostres prioritats mai va estar contemplada l’opció de comprar una segona residencia.

Tan sols quatre dies però aprofitats al màxim… caminades, bon menjar, excursions a llocs ja coneguts i també nous descobriments com els camins de ronda del cap creus i el castell de Requesens. A vegades a la vora tenim llocs idíl·lics que no sabem valorar prou.

Dijous Sant – 17 Dd’abril

Treballem només fins a migdia, per tant ja portem les maletes al cotxe i en sortir anem directes cap a El Port de la Selva on tenim reservada habitació a l’hotel Spa Cap de Creus (*** 1/2), a primera línia de mar. Sense retencions fem cap directes s Port de la Selva…. això si, caiem a la trampa a Figueres i confonem la NII amb la NIIa i ens fem un embolic…. durant el cap de setmana caurem a la mateixa trampa algun cop mes, com en un somni sense retorn…. una mena de maledicció.

Abans d’arribar a la població fem parada al mirador que està al altra banda de la badia per fer les primeres fotos de la població. A les sis de la tarda ja hi som a l’habitació que té vistes al mar i una petita cuina amb taula que ens permetrà un parell de sopars.

Sortim a fer un tomb al llarg del passeig marítim, és preciós, fem un munt de fotos i ens arribem fins al Club Nàutic, seiem a una terrassa del bar Gus amb unes vistes espectaculars. Continuem la passejada per l’anomenat camí de les flors i quan es pon el sol decidim tornar a l’hotel a agafar les dessuadores i anar a sopar al bar que ens diuen que s’anomena “los gallegs” al poble de la Selva de Mar, molt proper.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Desprès de Voltar i Voltar sense massa sentit, ens informen que en realitat es diu “La Perleta” i encara que està regentat per uns gallecs, tenen quelcom a veure amb el Marroc, ja que veiem tenen un Riad a Chefchauen. Sopem molt i molt bé, molt tranquils fins que comença a arribar gent i mes gent que es coneixen i és saluden com si es tractes del primer dia de la temporada en un esperat retrobament, mentre esperen taula.

Divendres Sant – 18 d’abril

Dia esplèndid i solejat. Ens llevem d’hora perquè la nostra intenció d’avui és caminar i caminar.

Desprès d’esmorzar a l’hotel, continuem la caminada per on la varem deixar ahir, és a dir desprès del camí de flors, per un dels camins de ronda del Cap de Creus; el que comença a cala Tamariua i arriba a cala Fornells.

En total calculem que fem uns 10 kilòmetres, ja que no seguim el camí fil per randa, i ens perdem d’exprofés entre pujades i baixades, trams fàcils i altres de no tant, però tot ell molt i molt maco.

Al principi de la caminada abans de cala Tamariua, anem sols i contemplem embadalits algunes de les construccions del primer tram on les parets de vidre de cara al mar ho dominen tot.

Ja de tornada, el camí s’ha convertit en una petita rambla amb tot tipus de caminants. El Miquel es fa un bany en un espai nudista a Cala Tamariua i encara que el matí es esplèndid l’aigua encara està gelada com si tingues glaçons surant.

Per tal de no rebaixar massa la cintura que tant ens ha costat aconseguir, dinem al restaurant  Ca l’Herminda (****), un lloc al que hem anat forces vegades… l’ultima poder ja fa més de vint anys !!!!!!! Demanem un paté d’escòrpora que recordàvem molt millor i que actualment a casa nostre el fem infinitament molt millor….. i un arròs caldos de llamàntol que compensa amb escreix el paté.

Boníssim. De postres geladets amb vodka. El vi blanc que demanem es el Nacre de Cap de Creus i ens agrada tant que acabem comprant 4 ampolles al comerç de davant de l’hotel. Aprofitem per comprar una mica de formatge i una barra de pa …. i ja tenim el sopar a punt.

Amb l’excusa de deixar el sopar a l’habitació aprofitem per descansar una mica i en Miquel fa una llarga migdiada. En despertar, li arriba a traves d’Internet una notícia relacionada amb el noi de Cadaqués al que 8 membres de la policia espanyola va apallissar a València a la final de la copa del reietó… pel fet de portar una estelada.  Es fa una manifestació de suport al noi a les 8 de la tarda al centre de Cadaquès.  No ens ho pensem ni 5 minuts i tot seguit amb un cop de cotxe i unes quantes corbes, ja estem passejant pels carrers de Cadaquès.

Hi ha molta gent, moltíssima gent, ni comparació amb el Port de la Selva. Fem el recorregut i entrem dins la església on veiem com baixen un sant Crist per als oficis de la tarda. Seiem una estona en una terrassa a la vora del mar, amb una vista espectacular del poble. Passegem fins a l’altre punta i com veiem que de manifestació res de res, ens tornem a El Port de la Selva on es respira un altre ambient molt mes tranquil. Després sabrem que ens havíem avançat tan sols 24 hores a la manifestació…. i es que sempre arribem massa aviat a tot arreu.

Sopem a l’habitació però abans el Miquel es prepara un jacuzzi.

….. continuarà en una segona part.