– Teatre – BARBABLAVA (*** 1/2) – TANTArantana Teatre

Tornem al TANTArantana i aquesta vegada una mica tard, ja que l’obra que estan representant, acaba aquest proper cap de setmana. Creiem que estaríem sols al Teatre perquè al mateix temps s’està celebrant el partit Barça contra els merengues, en la final de la copa del reietó. Com ja sabeu, malauradament va ser una desfeta… el partit que hauria de anomenar-se en realitat, Catalunya contra Espanya… almenys els comentaris a posteriori semblaven encaminats a que això ès el que s’havia celebrat. Menys mal que a nosaltres el futbol no ens interessa gens ni mica.

Al Tanta, en canvi varem gaudir de valent amb la proposta teatral de BARBABLAVA de la autora alemanya Dea Loher, escrita l’any 1997 i basada amb Gilles de Rais, un noble i assassí en sèrie francès del segle XV, que mes tard va inspirar a Charles Perrault per escriure un conte; d’aquesta història inclùs s’han arribat a fer les següents òperes:

Béla Bartók: El castell de Barba Blava

Paul Dukas: Ariane et Barbe-Bleue

Jacques Offenbach: l’opereta Barba Blava.

El mite de BarbaBlava revisat i convertit en una tragicomèdia plena de paradoxes. Un text tendre, divertit i cruel que barreja amor i mort, que reflexiona i deixa al descobert les pulsions humanes, la solitud i les frustracions.

Has estimat mai més enllà de tota mida?

Enric coneix l’amor pur i sense límits de Júlia i el deixa passar. Però ja no podrà acceptar el simulacre d’amor que li ofereixen altres dones, perdudes entre el que són i el que voldrien ser. I l’Enric les mata.

La directora Barcelonesa Lurdes Barba, agafa el text de Dea Loher i li treu la substancia en una important feina de simplificació i porta al escenari únicament la seva essència, sense dramatitzar massa en la mort de les víctimes durant tota la representació. Per això utilitza una posada en escena força simple però efectiva, amb una sèrie de gronxadors que simulen un parc públic, on si gronxen les víctimes abans inclús de desenvolupar l’argument.

L’única senyal de les morts, es reflectida amb la il·luminació temporal del fons del escenari, amb un vermell esclatant.

Personatges marginals totes elles a la recerca de l’amor, però amb un denominador comú, que no es mes que la soledat del esser humà. Però en realitat del que ens parla l’obra durant tota la representació es d’amor, “d’un amor sense mesura, que va mes enllà de tota mida, i que no deixa més alternativa que la reciprocitat d’aquest amor…. o be la MORT“.

El personatge principal es un home sense fu ni fa, sense personalitat, un pobre venedor de sabates que no recerca ni aspira mai a ser estimat per una dona, però l’amor se li presenta de sobte i sense voler en el personatge tendre e innocent de la Júlia, que el vol estimar amb totes les seves forces i que no dubta ni un segon es demostrar-li, fins i tot amb el seu suïcidi.

Aquest afer, trastoca a Barbablava fins al punt de voler retrobar durant tota la seva vida una dona semblant que li doni un amor similar, pur, autèntic sense res a canvi i ple de tendresa. Totes les dones que trobarà, no s’acoblaràn mai a aquest ideal i únicament li oferiran falsos desitjos que elles erròniament anomenen “amor”.

Son dones que estan tant perdudes com ell i que confonen el que son amb el que voldrien ser. Ell, les anirà matant per tal “d’alliberar-les de les seves carències”…. fins que troba en una dona cega un altra vegada el veritable amor…. potser una mica tard.

El treball actoral es impecable i absolutament coral, ja que encara que el personatge principal interpretat per Xavier Ripoll sempre esta a escena, de igual manera està la cega (Almudena Lomba)… les altres actrius ….Empar Capilla, Clara de Ramon i Àurea Márquez interpreten varios papers i estan les tres molt be, però haig de dir que aquesta ultima m’agrada especialment…. i és que es tracta d’una de les actrius mes admirades per nosaltres.

Molt recomanable !!!