Aprofitant que l’espai de la Biblioteca de Catalunya ara mateix ha quedat lliure, la Perla29, ofereix a espectacles que mereixen una segona oportunitat, el seu espai. Ells actualment estan triomfant amb L’Orfe del clan dels Zhao, al teatre Romea.
LLIBERT de Gemma Brió, és una d’aquestes obres que va tenir unes molt bones critiques, però que va tenir que plegar veles per altres compromisos de programació al Almeria Teatre. Nosaltres per problemes d’agenda ens varem quedar amb les ganes. Com acostuma a passar sovint, no es bo posar el llisto molt alt a les expectatives que tens posades en una determinada producció… i això segurament es el que ens ha passat aquesta vegada.
Una mare, relata els 15 dies de la vida del seu fill i com passa, ella i la seva parella, des de l’explosió de felicitat de saber que està embarassada, fins a la conclusió que el millor que li pot passar al seu fill és morir-se. La muntanya russa per la que ha de passar, com va canviant la seva projecció sobre la vida futura, la visió que té de tot el que l’envolta, de la malaltia, de la mort, les decisions que ha de prendre, els dubtes, el dolor, els entrebancs i les contradiccions amb les que s’enfronta.
Sobre l’escenari, la mare, convoca per necessitat, dues còmplices, dos esperits que es materialitzen en una amiga i una cantant de rock, paraula i música, que aniran transmutant-se a mesura que transcorre la història en totes les veus que necessita el relat.
Un tema punyent, viscut en carn pròpia pels protagonistes (autora-actriu i director), i com tants d’altres moltes parelles; la pèrdua d’un fill al poc temps d’haver nascut l’hem viscut de molt aprop en la lluita durant quasi 3 mesos d’uns companys de feina, entre voler i realment poder fer “viure artificialment” un fill amb greus seqüeles físiques i psíquiques, que mai li permetrien una vida digne.
El fet d’arribar a decidir que el millor de tot es la mort d’un fill, a traves d’una eutanàsia activa, te que ser traumàtic i un malson per tota la vida; així i tot, però, amb tota seguretat es el millor que es pot decidir per el be de tots els membres de la família, incloent el nen acabat de néixer.
Es trist, com es diu a l’obra, que a un gat de companyia ( o en el nostre cas, a la nostra gossa Neu, fa tant sols un mes)… se li permeti per llei aplicar-li l’eutanàsia activa…. i en canvi a un esser humà, de cap de les maneres…. i tot, per falses “ètiques” d’una societat benestant i dretana, que prefereix fer patir al esser humà “estimat”, fins que mori per ell mateix, sense la intervenció de les persones que realment l’estimen i que el volen ajudar a morir dignament.
Es per tot això, que em trec el barret davant de Gemma Brió i Norbert Martínez, de voler plasmar aquesta angoixa brutal a sobre d’un escenari, per que el públic pugui reviure l’angoixa de la situació i la injustícia de les lleis escrites per ments obtuses i sense mirament de cap tipus.
Però…. ai las…. encara que el fet de proposar-lo es mereix el nostre aplaudiment, el resultat obtingut no ha estat ni molt menys el que esperàvem. No ens ha agradat gaire la direcció ni molt menys la posada en escena, que amb una patina de “modernor” i de voler trencar la quarta paret, implicant d’alguna manera a alguns dels espectadors, sota el nostre punt de vista no aconsegueix els resultats que pretenen.
Que pinta la cantant de Rock en mig de tot aquell drama de parella ??? be, potser no molesta com un contrapunt, però creiem que es del tot innecessari, i a mes a mes trenca l’acció dramàtica sense gaire sentit. A l’obra li sobra mig hora de representació, perquè en els 90 minuts de durada es fa reiterativa, feixuga i fins i tot alguns cops avorrida…. i això en una obra amb un tema tant punyent e interessant, és un mal favor que se li fa.
La escenografia amb algunes accions encertades, a base de projeccions en directe, joguines, bressols plens de llums o d’aigua, plàstics que embolcallen l’acció… totes elles amb l’intenció de fer mes amè el text, però que sota el meu punt de vista et distreuen massa del que es realment important, que es indudablement el text i el que es vol expressar.
Les interpretacions de Gemma Brió molt be i especialment la de Tàtels Pérez a la que no havíem vist treballar en directe encara i que ens va sorprendre molt favorablement.
Resumint, …. un tema molt punyent que atrapa al espectador des de el primer moment, per la seva duresa, però un resultat teatral molt millorable per tots els elements que ja he explicat i que sota el meu punt de vista li treuen sentit i força a un bon text. Sincerament, no ens ha acabat d’agradar.
Autora: Gemma Brió
Direcció: Norbert Martínez
Actrius: Gemma Brió i Tàtels Pérez
Cantant i actriu: Mürfila
Escenografia: Lluc Castells – Vestuari: Bàrbara Glaenzel – Espai sonor i visual: Mar Orfila – So: Ramón Ciercoles – Producció executiva: Marta Fluvià – Grafisme: Laia Montanyès – Fotos: Felipe Mena – Ajudant de fotografia: Alba Nàjera – Cronista virtual: Eduard Molner
_____________________________________________________________
– Biblioteca de Catalunya – Preu 23 € – ( preu pagat 11,5o € TresC)
_____________________________________________________________________________
A nosaltres ens va agradar molt. En el seu dia la vaig valorar amb un 9.
Em va transmetre molts sentiments i emocions.
Vaig reviure el moment del naixement del meu fil i el que vaig tenir que passar.
És una obra plena de símbols, que possiblement si no has viscut per aquesta situación et passen desapercebuts.
L’espera………..,el treure’t la llet i tenir que tirar-la (sons de vaca durant la munyida),el sabó tan fort que utilitzàvem per desinfectar les mans i que t’acaba aixecant la pell ( quan juga amb l’aigua i no para de rentar-se),etc….
Quan vam sortir li vaig comentar a nen Lluís,” algú molt proper a l’autor ha passat per aquesta situació, donant detalls tan concrets….”,quan vaig arribar a casa vaig buscar per internet informació i vaig veure que era a ells a qui els havia passat. No em vaig poder estar d’escriure a la Gemma Brió i explicar-li el nostre cas i que havia entès tot el que ens volia transmetre amb l’obra.
Va ser molt amable i em va contestar :
Gemma Brió:
Gràcies Neus! M’ha agradat molt que m’escriguis i m’expliquis la teva historia i la d’en Lluís. Que bé que et sentissis identificada amb cada un dels detalls, això vol dir que hem aconseguit el que ens proposàvem. Me n’alegro molt que en Lluís visqués i que estigui bé, els finals feliços també existeixen.
Gràcies
Un petó gros
A mi em va arribar.
No dubto pas dels sentiments que es poden viure en moments tràgics com aquest, que molta, però molta gent a viscut en la seva pròpia carn, encara que sembli que no es així, perquè son moments que no s’acostumen explicar. La Gemma Brió ho ha fet i a mes a mes ho ha representat als escenaris amb l’ajut de la seva parella. Aquest fet es per felicitar-los als dos, sense cap mena de dubte.
Un altre cosa es el resultat obtingut. Nosaltres també hem passat per aquest tràngol, i no una, sinó dues vegades, en dos avortaments que vàrem patir entre mig del nostre primer fill i la segona filla. Sabem per tant, molt be del que es tracta.
Es per això precisament que ens va decebre força aquesta posada en escena, perquè esperàvem molt mes de tot plegat i no ens va acabar d’arribar en casi cap moment. Per rematar-ho, el personatge que canta rock, ens ho va acabar d’espatllar….tal i com ja expliquem a la nostra crònica.
Tens molta sort que la Gemma Brió t’hagi contestat personalment al teu escrit…. pocs actors ho fan i es una veritable llàstima.
Retroenllaç: – 059 (23/24) – Teatre – LA FILLA DE L’EST (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 26/01/2024 |