Dissabte passat varem organitzar a casa una macro “cargolada”…. quatre kilograms de cargols per quatre persones (a kilo per cap)… dos de boves i dos de vinyals, mmmmm !!! …les fotos al final de la crònica.
Desprès i ja amb la panxa ben plena, marxem al Teatre i de nou a la Sala FlyHard. L’ultima vegada que varem ser-hi, va ser decebedor, perquè per primer cop no ens va agradar…. ara, sembla que han tornat al esperit dels seus inicis i l’han encertat de nou.
Aquesta vegada ens ha agradat i molt. Teatre contemporani punyent, a vegades feridor pel tema que tracta, però com sempre molt proper, tant per la proximitat dels actors amb els espectadors com principalment per fer-nos entenedors un personatges que podrien pertànyer a la nostra família o a la família dels nostres veïns o coneguts.
El pare s’ha mort. Això és el que ha sentit el Jacob quan ha despenjat el telèfon. Dos minuts més tard ha oblidat del tot aquesta notícia. Se n’ha oblidat tan completament que ni tant sols ho ha comunicat a la seva germana Ruth, amb qui conviu en un pis modest situat al nucli d’una sorollosa ciutat. La Ruth, que recentment ha perdut la feina i es dedica a omplir les hores anant a córrer dia sí dia també, en adonar-se que la mort del pare no ha provocat res al seu germà, intentarà entendre què és el que li passa al seu germà. Però el Jacob no l’ajudarà gaire en aquesta tasca. Desvia totes les seves atencions a cuidar de la seva amiga Alba, “l’animalet salvatge”, com l’anomena ell. La tensió entre els germans anirà creixent, minut a minut, en aquest dia i mig que passa des de la mort del pare fins al seu enterrament.
A vegades, però, el personatge d’en Jacob resulta no massa creïble, per una caricatura del personatge segurament excessiva en el seu comportament. Així i tot, aquesta caricatura ens fa pensar a tots en la falsedat de molt dels nostres actes pel sol fet de quedar be davant la societat i no actuar com ens agradaria.
L’estudi de cada personatge es realitza minuciosament i atrapa al espectador des de l’inici de l’obra. La relació entre ells que passa per molts estadis, com a germans o d’amistat i fins i tot amor, esta molt ben plantejada i descrita en el petit període de poc mes de 24 hores en el que transcorre l’acció.
Les actuacions dels tres actors son realment magnifiques, especialment la del protagonista Jacob, interpretat per Guillem Motos. Ja varem veure ara fa un any i a la mateixa Sala, un altre gran producció, LA TERRA OBLIDADA, en el que també actuaven Guillem Motos i Marta Aran, i que tenia certes connexions d’argument amb aquesta que veiem ara.
A Laura López, no recordo ara mateix si l’hem vist actuar en un altre espectacle… te un paper segurament mes fred i mes dur, però sap donar-li el gir brusc de comportament que el guió li demana. També ens va agradar molt el seu treball.
Augurem un altre èxit d’aquesta Sala ja mítica, dins del Teatre contemporani català.
Totes les fotografies son estretes d’Internet. No publico ni publicaré a partir d’ara cap foto de les salutacions en aquesta sala, per petició expressa de la direcció de la Sala FlyHard. A rel de l’ultima crònica publicada a Voltar i Voltar (que no va ser gaire favorable), per telèfon em van arribar a dir que les nostres fotografies no eren prou professionals i que fins i tot, alguns actors s’havien queixat perquè no sortien gaire afavorits. No cal dir que no ens ho creiem pas, però…. es la voluntat d’un dels directius de la Sala…. i així serà.
Text i Direcció: Llàtzer Garcia
Música original: The New Raemon
Repartiment: Marta Aran – Laura López – Guillem Motos
Ajudant Dirreció: Muguet Franc – Escenografia i Vestuari: Marta Soto – Imatge espectacle i Producció executiva: Roser Blanch – Il.luminació: Xavi Gardés
Co-Producció: Nau Ivanow i FlyHard Produccions S.L.
Escolta la banda sonora de The New Raemon aquí:
http://bcoredisc.bandcamp.com/album/la-pols
_____________________________________________________________
– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 a voluntat € – ( preu pagat 5 € oferta pels 5 espectadors primers)
_____________________________________________________________________________
Super cargolada a casa Voltaire, 12/04/2014
cargols amb gambes – cargols amb vegetals i carn de bou
Cargolada a casa – allioli al forn
Aquí també coincideixo amb els 4 asteriscs… M’agrada que els joves autors, directors i actors catalans s’enfrontin a drames, a monòlegs amb ambició (com el darrer de la Ruth) i amb personatges complexos (com el de Jacob). Satisfà veure que hi ha planter i que el futur està garantit… 🙂
És un text que no agrada a tothom argumentat que no té cap sentit la reacció d’en Jacob davant la mort del seu pare…. Precisament aquest personatge és el que li dóna tot el sentit a l’argument. Coincidim en tenir l’esperança en el nou planter de joves autors, per tal de què el Teatre continuï tant viu.
M’alegro a mes a mes per la direcció de la Sala FlyHard, ja que sembla que han tornat a trobar el bon camí després l’anterior producció que des de el meu punt de vista va estar un fracàs.
Molt bona; a nosaltres també ens va agradar molt.
Tots tres actors fan molt bona feina, en Guillem Motos fa un paper genial des de un bon principi, però la Laura López va millorant conforme va transcorrent l’obra, fins al final, que ens acaba interpretant un monòleg increïble.
La veritat és que en Guillem Motos és un actor que ens agrada molt com treballa.
Nosaltres la vam anar comentant de camí a casa.
Hi ha molta informació amagada i quan la vas analitzant t’adonés que es tracta d’una obra plena de detalls i situacions molt significants.
L’Abel, el germà absent, penso que té un paper molt important dins de l’obra.
Es curiós que algun crític blogaire, al que segueixo amb assiduïtat i amb el qual acostumo a coincidir força, no li ha acabat d’agradar aquesta proposta, perquè comenta no acaba de entenen la reacció inicial del “oblit”. La realitat es està descrit perfectament amb aquesta actitud, que mai ha estimat al seu pare i tan li fa si està viu o mort.
La reacció de la germana, molt mes assenyada… es va transformant a poc a poc al perdre la por del que diran, i es retroba amb ella mateixa quant comença a actuar amb tota la sinceritat com el germà incomprès.
Teatre gens buit de contingut, que et fa pensar durant i desprès de la representació. Jo valoro mes la autoria en aquest cas, segurament mes que les interpretacions, encara que s’ha de reconèixer que ho fan de meravella tots ells. Es tot un luxe poder veure el seu treball tan aprop del nostres ulls.
BON TEATRE a la FLYHARD!!
LA POLS ens ha agradat per ser un Teatre valent: no els fa por enfrontar-se a les emocions i sentiments més humans. Tots volem i necessitem ser estimats, la mancança afectiva provoca moltes actitds i comportaments difícils d´entendre. Com podem veure en els 3 protagonistes de l´obra. Pot sembla un excés el que planteja LA POLS, però no oblidem que la realitat supera la ficció.
D´una altra manera tracta el tema de HARKET (PROTOCOLO)
Bona dramatúrgia i bones interpretacions!
Em sap greu que en Jordi Casanovas ja no sigui a la Flyhard.
Complertament d’acord amb tu… una representació de Teatre plena de emocions i sentiments, que ens despulla davant nostre la brutal mancança d’afecte, que a vegades provenen dels essers mes propers i que per definició deurien actuar de forma absolutament contraria a la realitat.
Algun dia ens assabentarem del perquè en Jordi Casanovas el varen fer desaparèixer del projecte que ell mateix va crear. Ell, almenys de moment no vol fer “roba bruta” de tot plegat i prefereix passar pàgina. Em trec el barret davant la seva actitud.
Una abraçada, Imma C.