Diumenge al mati, varem assistir al tercer i últim concert de l’OBC, a L’Auditori de Barcelona, en commemoració del 70 aniversari de l’orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El Concert, ja el varem poder veure en directe, el dia anterior a través d’Internet per la cadena MEDICI TV ; però si us be de gust, el podreu veure en diferit durant algunes setmanes a traves de la mateixa cadena i de forma gratuïta, a traves del link següent:

http://es.medici.tv/#!/pablo-gonzalez-mahler-symphony-thousand-barcelona

Feia 13 anys que l’OBC no interpretava aquesta meravella de concert, la “SIMFONIA DELS MIL” i nosaltres tampoc l’havíem pogut escoltar mai en directe, a pesar de les moltes vegades que se’ns havia recomanat insistentment.

Abans inclús del concert, en el Foyer, una bona selecció de musics de l’OBC, per tal de celebrar l’esdeveniment,  ens van interpretar alguna peça musical, d’una de les quals os deixo un petit vídeo que vaig poder gravar…

Ja a la Sala, plena a vessar, vàrem poder veure l’espectacle de l’entrada dels musics i cors, entrar al escenari i també a les graderies laterals mes properes.  Mes de 400 persones en total…. impressionava de debò

GUSTAV MAHLER ( Kalischt, actualment Txequia 1860 – Viena 1911)

– Simfonia núm.8 en Mi bemoll major “Simfonia dels mil”

No es d’estranyar, les rarísimes ocasions que un auditori de musica, es pot permetre la seva interpretació, tot veient ahir les 400 persones, entre musics i cantants, que calen, per poder fer-lo amb una certa qualitat.  No em vull ni imaginar els costos econòmics que pot representar celebrar un concert d’aquesta magnitud…. de fet, es diu “Simfonia dels mil”, perquè potser caldrien 100o persones per interpretar aquest monument a la musica.

Pel seu desplegament d’instruments i veus, i per la quantitat de recursos requerida, se l’ha anomenat tradicionalment i hiperbòlicament la “Simfonia dels mil”. Escrita el 1906 i estrenada pel compositor el 1910, la Octava Simfonia de Mahler reprèn la mescla de solistes, cor i veus que l’autor havia emprat a les simfonies segona i tercera. Per bastir aquesta gran obra, Mahler pràcticament va inventar un nou format d’orquestra o –com ell mateix l’anomenava– un «nou univers del simfonisme». Conforma una estructura simfònica inèdita en el seu propi corpus, un gran fresc en dues parts aparentment inconnexes: la primera part està basada en l’himne llatí de Pentecosta Veni Creator Spiritus (Vine, Esperit Creador) i la segona és una recreació dels versets finals del Faust de Goethe. Aquestes dues fonts, que després mostraran molts punts en comú, expressen la tensió que vertebra el caràcter mahlerià: l’esperit de fruïció de la natura com a valor fonamental i la redempció humana a través de l’amor i la creació musical. La simfonia es clou amb un Chorus Mysticus que les veus anuncien amb un pianissimo preciós, que acaba amb un dels esclats vocals més impressionants que hom pot escoltar, en què les veus afirmen que «l’etern femení ens atrau cap a l’alt». La vuitena és una simfonia d’una vitalitat abassegadora, és d’aquelles peces que creen melòmans a cada nova audició: Mahler hi mostra, com mai, una fe inaudita en l’espiritualitat humana.

Com ja us deixo el link per tal de poder veure i escoltar el concert amb condicions, no m’allargo amb parrefades que serien supèrflues.  Únicament dir-vos que va emocionar a tots el presents i que va ser absolutament espectacular. Les nostres butaques, a mes a mes estaven situades al mig de l’acció, a tocar d’un dels cors i darrera mateix nostre, una sèrie de musica amb trompetes. Ens va donar la sensació d’estar asseguts al mig del escenari.

Un gran triomf de la orquestra i de tots els solistes i cors…. però especialment del director titular Pablo Gonzàlez, que va poder demostrar a tothom del que es capaç, a pesar de les critiques que últimament esta rebent per part de molts seguidors de l’OBC,…. moltes vegades, crec jo, injustament.

Al finalitzar, la apoteosi i posteriorment una copa de cava al Foyer i al exterior del Auditori, aprofitant el solet del migdia, envoltats per una bona part dels musics i cantaires.

Ho recordarem tota la nostra vida.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)

Pablo González, directorOBC

 amb participació de l’Orquestra ESMUC

 Claudia Barainsky, soprano / Christine Goerke,soprano / María Espada, soprano / Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano / Nadine Weissmann, mezzosoprano / Anthony Dean Griffey, tenor / Jochen Kupfer, baríton / Manfred Hemm, baix

 Cor Madrigal / Cor Lieder Càmera / Orfeó Català / Cor de Cambra del Palau de la Música / Cor infantil de l’Orfeó Català / Cor infantil Amics de la Unió

_____________________________________________________________________________

– L’Auditori– Preus de 51 € a 10 € –   ( preu pagat 24 € – abonament )

_____________________________________________________________________________