Tornem a un altre concert del cicle PALAU100; en menys d’una setmana hem tingut dos del mateix cicle, cosa que no te massa lògica, perquè a vegades passen forces setmanes o mesos sense cap d’ells. Les entrades estan exhaurides i això demostra la expectació enorme que provoca aquest concert.
Com a mida extraordinària, la direcció del Palau de la Musica ha obert el Petit Palau per tal de que el públic que no havia aconseguit entrada, i de forma gratuïta, pugues veure el concert en directe a traves d’una pantalla: celebro aquesta iniciativa pel be de la cultura del nostre país.
A la entrada un petit grup de veneçolans mostra el seu rebuig cap el director d’orquestra Gustavo Dudamel, que ara veurem dirigir l’orquestra d’aquest concert. Els pregunto el perquè i em responen que es un dels veneçolans mes mediàtics, que recolza directament el govern dictatorial de Maduro, que tanta sang esta fent córrer el seu país. El contrast entre el que m’asseguren que succeeix al seu país i l’entrada al Palau de una bona part de les elits benestants (econòmica i cultural), de Catalunya per assistir a un concert i quasi “venerar” a un professional de la música que recolza una dictadura al seu país, em fa reflexionar també sobre el que passa actualment a casa nostre i que la majoria del mon civilitzat gira la cara cap un altre banda i no vol recolzar la voluntat de tot un poble. Ningú vol problemes i tothom es desentén dels problemes de la resta del mon, encara que siguin tant sagnants i esfereïdors com en el cas de Síria….. país meravellós que el sentim una mica “nostre” des de que el varem recórrer extensament fa pocs anys.
– – – – – – – – – – – – – – –
El concert d’avui està protagonitzat per l’Orquestra de la Ràdio Bavaresa, una de les millors orquestres del món, amb Gustavo Dudamel al capdavant, un dels directors més aclamats. El programa inclou dues obres fonamentals i revolucionàries de la història de la música.
Ludwig van Beethoven (Bonn 1770 – Viena 1827)
Simfonia núm. 6 en Fa major, op. 68, “Pastoral”
És una de les obres de música programàtica de Beethoven. En la seva estrena va rebre el subtítol “Records de la vida campestre”. Beethoven va ser un amant de la naturalesa i passava part del seu temps caminant pel camp. Sovint deixava Viena per anar a treballar a pobles. Com va dir ell mateix, la Sisena Simfonia és “més expressió de sentiments que pintura de sons”, i el mateix tipus de comentari s’ofereix en el títol que va col·locar en el primer moviment.
La simfonia va trencar amb el motlle clàssic en tenir cinc moviments, més que el dels quatre típics. Els moviments són:
1 – Despertar d’alegres sentiments amb l’arribada al camp – Allegro ma non troppo
2 – Escena al rierol – Andante molto mosso
3 – Alegre reunió de camperols – Allegro
4 – Llampec. Tempesta – Allegro
5 – Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta – Allegretto
Va ser estrenada a Viena l’any 1808, dirigida pel mateix compositor; va ser rebuda fredament. Si bé la Sisena Simfonia conté moments ben bonics, la gent desitjava una altra obra amb un caràcter diferent, i l’obra relativament calmada i introspectiva no va agradar massa. Posteriorment, l’obra s’ha convertit a poc a poc en una de les obres centrals del repertori simfònic.
Ahir va ser una autentica delícia escoltar-la de nou, per aquesta extraordinària orquestra amb una sonoritat absolutament perfecte poques vegades escoltades a casa nostre. Em va sobtar agradablement sobretot el metall, que en casi totes les orquestres es la part que mes desentona; aquí extraordinari de debò.
– – – – – – – – – – – – – – – – –
Ígor Fiodorovitx Stravinski, (Oranienbaum – Rússia 1882 – Nova York 1971)
La consagració de la primavera
La música de Stravinski és harmònicament arriscada, amb èmfasi en les dissonàncies deliberades. Rítmicament pot dir-se el mateix, amb certes seccions que canvien constantment el tempo i amb accents impredictibles i inusuals. La tècnica que empra s’ha denominat sovint primitivisme.
La consagració de la primavera, va sonar contundent i absolutament espectacular des de el seu inici. Una de les vegades on he gaudit mes d’aquesta peça musical extraordinària. El públic del Palau va aplaudir amb totes les seves forces i va aconseguir treure de Dudamel un bis d’un vals de Leonard Bernstein.
Un altre nit memorable, que recordarem com un dels millors concerts de la temporada. Malauradament la temporada vinent, no renovarem el nostre abonament, principalment per la pèssima visió que ofereix la sala desprès de pagar quasi 1.000 euros entre els dos per l’abonament dels concerts del cicle Palau100 (13 concerts).
Ens resignarem a veure concerts també de gran qualitat, a traves de la cadena Medici TV a la que estem abonats i continuarem amb els matinals de la nostra OBC, l’orquestra de Barcelona i NACIONAL de Catalunta.
_______________________________________________________________
– Palau de La Musica Catalana – Preus de 175 € a 25 € (Pagat 52,50€ – 25% abonament)
________________________________________________________________
