… per  IMMA BARBA.

Un llibre fascinant que m’ha agradat des.de la primera pàgina i que ens parla de Dell Parsons, bé de fet es ell, ja sexagenari, el que ens explica la seva història :

Dell Parsons té quinze anys quan els seus pares roben un banc a Dakota del Nord i la seva vida, i la de la seva germana bessona Berner, queda alterada per sempre. Plena de ressentiment, la Berner fuig a Califòrnia, però en Dell no es queda sol del tot: una coneguda de la familia se l’emporta a través de la frontera canadenca per evitar que caigui sota la tutela de l’Estat. Allà envoltat pels camps de Saskatchewan, en Dell troba refugi a casa de l’Arthur Remlinger, un fugitiu americà, enigmàtic i distant, amb un passat fosc i violent”.

El llibre està dividit en tres parts, a la primera, Dell ens explica la vida amb els seus pares i amb la seva germana fins al moment en què s’han de separar, a la segona part ens explica la seva vida al Canadà i els assassinats en els que es veu involucrat i una última part on ens explica la trobada entre els dos germans després de molts anys de separació. Dell sembla anant trobant sentit a la seva història al mateix temps que la va explicant.

Escrit amb un llenguatge planer i directe es un llibre que ens parla de les relacions entre pares i fills, de la necessitat de fugir d’un passat que ens ha fet viure moments molts durs i al mateix temps l’absoluta necessitat d’enyorar el que s’ha quedat enrere. Un llibre que ens parla de la feina i de la falta de feina i que ens parla també de les decisions que hem de prendre, molt sovint equivocades.Un llibre on sempre està present la possibilitat de tornar a començar.

Dell, el protagonista té la capacitat de fer-te particep de la seva historia, fins al punt de què quan ens explica la detenció dels seus pares ho sents com un fet que t’està passant en primera persona i que d’una manera o altra està afectant la teva vida futura.

“LA SOLEDAT, HE LLEGIT, ÉS com ser en una llarga cua amb l’esperança de poder arribar al començament, on t’han promès que passarà alguna cosa bona. Nomès que la cua no es mou mai i sempre hi ha altres persones que passen davant teu i el començament de la cua, el lloc on vols ser, es va allunyant cada vegada més fins que ja no creus que et pugui oferir res”.

“Tan se val quines siguin les circumstàncies de la teva vida, qui et pensis que ets, què estiguis disposat a admetre o d’on treguis la força vital i l’orgull: de qualsevol cosa en pot sortir qualsevol altre”.

El procés d’escriptura de Canadà va ser, segons Ford, “llarg i diferent” de les seves altres novel·les, doncs va escriure les primeres vint pàgines en 1989 i durant vint anys va anar guardant en un sobre notes inconnexes: “Només quan les vaig revisar vaig veure l’arc d’una possible història que es podia escriure, encara que caòtica i referida a diferents moments de la meva vida”.

En la seva presentació a Barcelona, l’autor va reconèixer que Canadà tenia quelcom d’autobiografia.

Richard Ford va néixer a Jackson, Mississipí l’any 1944 i ha publicat sis novel·les i tres llibres de narracions. Segons ell mateix ha dit la seva carrera d’escriptor és un “miracle” que va començar sense pensar-ho quan amb 23 anys viatjava en cotxe per una carretera de Michigan. Va pensar que estaría be escriure un llibre perque el que tenia clar es que no volia ser advocat.

Richard Ford

“Concebeixo la literatura com un gran esforç que parteix del no res fins que després tot passa”

“Amb pedres petites acabem aixecant grans estructures”

“Escriure es una activitat més artesanal que artística”

“Canadà és un llibre de fronteres, la frontera entre l’adolescència i l’edat adulta, però també la frontera física entre Canada i EEUU”.