El passat diumenge a la tarda vàrem assistir per fi, a la representació de L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO al Teatre Romea. Es tracta d’una nova producció de LA PERLA 29 i ha estat com es de costum, dirigida per Oriol Broggi.
Fa uns 10 dies vaig poder assistir a la roda de premsa d’aquesta producció, juntament amb periodistes de molts mitjans de comunicació; ja fa temps, que soc convidat assíduament per el grup Focus i d’altres teatres…. però degut al meu horari laboral, es força difícil que pugui assistir. En quant em pugui jubilar, tinc molt clar que assistiré a moltes de les rodes de premsa al voltant de les Arts escèniques.
Va estar molt interessant poder veure el treball d’un assaig (amb la corresponent errada… i la seva repetició), d’una escena força llarga de la representació, on actuaven tots els actors menys Pablo Derqui, que no havia pogut assistir a la trobada amb els mitjans de comunicació.
Una delícia poder fotografiar als actors e inclús prendre imatges i escenes de vídeo de forma autoritzada, sense que sembli que siguis un delinqüent, quant ho fas com a simple espectador… com si realment volguessis aprofitar-te de no se que cony, quant en realitat els blogaires el que intentem fer es precisament promocionar el mon de les arts escèniques.
Per sort ja comencen a haver-hi teatres a Barcelona que permeten treure fotografies sense flaix… i es que avui en dia en el que tothom porta una càmera al mòbil, son absurdes algunes de les prohibicions.
Al finalitzar les escenes previstes, van participar tots els actors i el director a la roda de premsa i la veritat es que vaig gaudir com un nan. Us deixo algunes de les fotografies i vídeos que vaig poder gravar.
roda de premsa
Diumenge asseguts a la fila 1 de la grada escenari
i amb la il·luminació correcte per la representació, varem poder gaudir d’una autèntica meravella d’espectacle.
Basada en una obra clàssica xinesa apropa la història d’un orfe que venjarà la mort de la seva família. El clan Zhao al complet és exterminat en una matança. La pròpia reina porta al seu ventre un Zhao i el mateix dia de la massacre dóna a llum. Cheng Ying, un metge – sanador, l’assisteix en el part i sacrifica al seu propi fill acabat de néixer per salvar a l’últim membre de la dinastia. Zhao Wu, amb l’ajuda del doctor, buscarà venjar-se de la família rival i dels assassins quan es faci gran i descobreixi la implacable veritat de la seva infància emprenent un èpic viatge de sacrifici i venjança.
Resumint: Un conte xinès o UN CUENTO CHINO, que sona mes contundent.
… com sempre, arribem una mica d’hora
Però…. com pot ser interessant un conte xinès ??? veritat que sembla que no pugui pas interessar avui en dia una història del segle XIII, del altre part del mon ??? . Dons, Oriol Broggi ho aconsegueix i de quina manera !!! Una història amb molts morts, que s’aixequen immediatament desprès de la seva mort fictícia i desapareixen…. per tal de interpretar un altre paper quasi d’immediat. Una història d’un altre cultura però que te molts paral·lelismes amb històries prou conegudes a occident.
Una història plena de personatges poderosos que lluiten exactament com a la Bíblia, el “be” i el “mal” s’enfronten, com sempre a totes les cultures …. Abraham que quasi sacrifica al seu fill Isaac quant que Deu li demana… la verge Maria que fuig per salvar al seu fill d’una massacre d’infants ordenada pel cruel Herodes…. fins arribar fins a l’època actual on escenes de L’ORFE DEL CLAN DELS ZHAO queden reflectides en una pel·lícula de culte, a la famosa lluita de la Guerra de les Galàxies, amb espases siderals.
L’argument és el de menys… un altre conte per adults, com d’altres. L’interessant en realitat és que una història com aquesta, ens pugui arribar a emocionar com si es tractes d’un clàssic escrit per Shakespeare. Broggi esdevé un mag que ens fa viure aquesta narració com si la estiguéssim vivint en aquell moment i a mes a mes sense cap escenografia, absolutament l’obra “despullada” i fent us exclusivament de la paraula i de la interpretació dels actors i dels musics.
fotografies de la web del Teatre Romea
La interpretació de JULIO MARIQUE és històrica, segons el meu parer; mai havia vist una actuació amb tant realisme que la d’aquell metge-sanador, que mata al seu fill per salvar a l’últim membre del clan Zhao. Julio, es buida literalment interpretant el seu personatge, fins a tal punt que t’oblides que estàs en una sala de Teatre…. el veus plorar, suar, cridar, suplicar, de tal manera que fins i tot físicament la seva saliva, barrejada amb la seva mucositat i les gotes de suor del seu front… cauen a raig sobre la sorra del escenari al ben mig de les quatre grades que l’envolten.
Però la resta d’actors no es queden pas enrere i TOTS estan que se “surten”, incloent els membres de la Troba Kung Fù, que estan integrats a la representació amb la seva musica i les seves cançons d’una manera força creïble, encara que no tinguin ni un bri de cultura xinesa. No queda be, potser fer un rànquing dins de les interpretacions, però no puc deixar de fer-ho…. el ordre en la qualitat de les interpretacions segons el meu gust i per aquest ordre, seria aquesta…. Julio Manrique, Ernest Villegas, Pablo Derqui, Lluis Marco, Marta Marco i Borja Espinosa. Sis actors extraordinaris que interpreten un munt de papers …. cada un d’ells realitzen un “multitasquin” que de ben segur, els te que deixar esgotats al finalitzar la representació.
Un espectacle TOTAL, que m’agradaria tornar a veure per segona vegada. Vaig veure gent del públic plorar en escenes tan colpidores com la del enterrament del nen sota la sorra del escenari.
Es te que veure per valorar tota l’emoció que desprèn una història, representada per aquets monstres de l’escena catalana… una història que quant entres a la sala a priori no t’atrau massa i que acaba apoderant-se de cada un dels espectadors.
Absolutament recomanable. Sense cap mena de dubte, un altre encert de la PERLA 29. TEATRE PUR !!!
Autor: Ji Junxiang (s. XIII)
Dramatúrgia: Marc Artigau i Oriol Broggi
Versió: Joan Sellent a partir de la traducció castellana d’Alicia Relinque
Direcció: Oriol Broggi
Repartiment: Julio Manrique / Pablo Derqui / Lluís Marco / Ernest Villegas / Marta Marco / Borja Espinosa
… i amb la música en directe de Joan Garriga (La troba Kung Fú)
Il.luminació: Pep Barcons – Vestuari: Berta Riera – Disseny de so: Damien Bazin –
Projeccions: Francesc Isern – Caracterització: Àngels Salinas – Mestre d’armes: Isaac Morera
Producció: La Perla 29
_____________________________________________________________
– Teatre Romea – Preu 27 € – (preu pagat: 16,20 oferta anticipades)
_____________________________________________________________________________
Com molt bé dius, sembla mentida que una obra tan allunyada en el temps i la cultura pugui arribar tan dins, i es que en Broggi en aquest aspecte te la ma trencada, ho ha fet en altres ocasions, com en Antigona o Electra.
La vaig veure en la primera prèvia amb públic, no havia anat mai a cap representació tant al principi. Vaig quedar sorpresa de la intensitat i seguretat de les interpretacions. Una anècdota que em va emocionar, al final de la representació i desprès de la salutació assajada, al continuar els aplaudiments tots els actors van fer una pinya al mig de l’escenari saltant i rient en un esclat de joia al veure per primer cop la reacció del públic i al sortir els actors per la cantonada esquerra de la grada de l’escenari (estàvem a tocar) se’l hi veia una cara d’alegria difícil d’oblidar.
Bé darrerament tenim un bon grapat d’obres per gaudir, aquesta nit vaig a veure el Caballero de Olmedo, en tinc moltes ganes…
Carme
La veritat es que a nosaltres ens va sorprendre i molt el fet que comentes… una història llunyana i del segle XIII, que semblava que no ens interessaria pas…. i que ens va fer vibrar com si es tractes d’un obra contemporània i molt propera.
Tot l’equip deurà estar feliç d’aquest resultat excel•lent. El dia de la roda de premsa se’ls veia exultants i contínuament es feien bromes entre ells.
El Caballero de Olmedo es diferent, d’un altre tarannà, però també sense escenografia aconsegueixen de nou que el Teatre faci el miracle. Segur que t’agradarà. Ja ens ho confirmaràs.
Una abraçada
Miquel i Imma,el dilluns 28 d’abril fa una xerrada la Dolors Folch sobra la Xina del Clan dels Zaho; nosaltres ja estem apuntats.
Gràcies Neus
Ja ens havíem assabentat d’aquesta nova activitat de la associació SOCPERLA29 pels correus que envien als associats. Malauradament aquell dia tenim PALAU100 com podràs comprovar a la nostra agenda Voltaire.
Per cert, hauràs comprovat que els horaris de les activitats de SOCPWERLA29, ara ja es fan a un hora mes raonable pels que encara treballem; també crec que han canviat la política de preus de cara als associats i ja s’hauran acabat per fi els greuges comparatius amb el públic general. He escrit una carta a la associació, aquest mateix mati donant les gràcies per tots aquets canvis, que crec afavoriran a que la associació creixi molt mes a partir d’ara.
Una abraçada
La Perla s’està forjant una trajectòria sòlida i de mica en mica s’està convertint en un referent, amb una proposta teatral ben particular i diferent del que havíem vist fins ara aquí. Només per això, es mereix tot el reconeixement i els millors auguris perquè ens puguin continuar oferint obres noves, amb registres alternatius i propostes innovadores. Tant de bo sigui així.
La peça està molt ben muntada, els actors estan tots bé -però sobretot el Derqui i el Manrique, i encara el Villegas, que estan esplèndids- i va ser un goig ser a segona fila a la grada de l’escenari i veure com els actors surten pel costat i actuen davant teu… Em meravella que hagin estat capaços de mantenir l’atenció durant dues hores amb una obra anclada en una cultura de les antípodes geogràfiques i cronològiques, com dieu… (seria com intentar muntar el Tirant lo Blanc en xinès…), i amb una escenografia molt reduïda (la sorra, el forat), només amb l’atrezzo.
Dit això, també he de dir que no em va entusiasmar… Alguns passatges més especíals em van corprendre: la negociació metge-mare, fascinant presentació del dolent amb Derqui o del metge bo amb Manrique, el diàleg imaginat del fill biològic mort amb el seu pare metge, que el va canviar, etc. Però el conjunt de l’obra, amb una trama èpica, un desenvolupament dilatat en el temps, els monòlegs llargs i narratius, la referència constant a una realitat cultural molt allunyada… no em va emocionar. El tractament musical -al marge que el cantant estava afònic aquella nit- no sempre casava. I el fum per mi sobrava després de la primera entrada…
Pensant-hi després, em sembla que m’hauria agradat més veure la història en una pel·lícula, o fins i tot llegida com a novel·la… El teatre que m’agrada més és el de confrontació entre personatges per problemes immediats, amb rèpliques i contrarèpliques, històries personals, intenses, situades en un període breu.
Però tant de bo totes les obres -m’agradin més o menys- tinguessin aquest nivell. 🙂
Segurament el cinema dóna més facilitats tècniques, per portar un tema tan complex i tan dilatat en el temps, com el d’aquesta obra, però precisament per això crec que té més valor que en un teatre i sense parafernàlies de cap tipus, es pugui aconseguir el que es pot veure al Romea, que voreja la perfecció.
Evidentment també m’agrada molt mes el teatre contemporani, precisament perquè sempre és molt més proper a la nostra manera de fer i pensar…… però deu ni do el que s’aconsegueix posant a escena un simple conte xino.