Ahir dijous 27 de març tornem al Teatre Akadèmia… i es que ens hem convertit en assidus d’aquest petit teatre, que esta situat al costat del “tall britànic” de la plaça Francesc Macià. La novetat es que aquest cop no anem a veure teatre de text…. anem a la inauguració de la primera edició d’òpera de petit format, el Festival DA CAMERA.
La companyia OPERA MOBILE impulsa DA CAMERA, un festival d’òpera de petit format amb muntatges interpretats per joves ( i no tan joves) cantants del país. Aquesta companyia va actuar fa temps en el desaparegut festival d’òpera de butxaca que organitzava el també desaparegut teatre Malic.
En aquesta primera edició del nou festival DA CAMERA, han volgut recuperar dos títols que van ser escenificats en anteriors edicions de l ‘antic Festival d’òpera de Butxaca:
– IL GRETTO DI SUSANNA d’Ernanno Wolf-Ferrari (estrenada l’any 1909) …. i
– TROUBLE IN TAHITI de L. Bernstein, al que també assistirem el proper dia 3 d’abril.
El programa d’avui per tant és l’òpera IL SEGRETO DI SUSANNA, però, com la seva durada es força curta, s’ha complementat amb la audició de dues obres corresponents a la mateixa època de “Il Segreto…”
1 – SUITE “AL ESTIL ANTIC” d’Alfred Schnittke (clavicèmbal i guitarra) ****
2 – FANTASIA, op. 145 de M. Castelnuovo-Tedesco (piano i guitarra) ***1/2
Ambdues peces van ser interpretades per Olga Kobekina (clavicembal – piano) i Sergi Vicente (guitarra). La experiència d’escoltar de tan a prop el concert, ens va fer vibrar com poques vegades ho hem fet.
IL SEGRETO DI SUSANNA, és una òpera còmica, en un acte d’Ermanno Wolf-Ferrari, amb llibret de Enrico Golisciani. S’estrenà al Hoftheater de Munic el 4 de desembre de 1909; aCatalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 2 de desembre de 1916.
Ermanno Wolf-Ferrari (Venècia, 12/01/1876 – Venècia 21/01/1948). Se’l coneix principalment per les seves òperes còmiques, I quattro rusteghi (1906) i Il segreto di Susanna (1909). Algunes de les seves obres estan basades en obres de teatre de Carlo Goldoni.
llibret: Cliqueu AQUÌ
argument:
L’escena té lloc en un elegant saló a casa del comte Gil . Aquest entra del seu passeig , agitat perquè creu haver vist al carrer a una dona vestida igual que la seva dona que, per exprés desig d’ell mateix, mai surt sola de la casa en la seva absència. Tot just s’ha endinsat en altres estances, arriba la seva dona del carrer vestida exactament com el seu marit l’ha descrit, li lliura misteriosament un paquetet a la criada Sante.
Immediatament torna Gil a escena, que comprova que Susanna és a casa i, per tant, tot ha estat un error seu. Però, de sobte, aquest percep un clar olor de tabac i…. si ell no fuma, Susanna tampoc, i la servitud no es permetria tal familiaritat , qui és , llavors , el fumador ?
El dimoni de la gelosia es desperta al cap de Gil de manera que, quan la seva dona surt de les seves habitacions i el saluda afectuosament , aquest la sotmet a un interrogatori que acaba per torbar-la i per fer que s’enfadi de veritat amb un marit que, fins ara, mai no s’havia atrevit a parlar d’aquesta manera.
Al final , Susanna se l’emporta al seu terreny amb magarrufes però, quan Gil va a abraçar-la, l’olor de tabac es fa més clar i persistent, amb la qual cosa aquest es convenç que la seva dona l’enganya amb un altre home. Ella, per la seva banda, està convençuda que el seu secret, malauradament ha estat descobert. En un rampell de ràbia i de gelosia, el comte comença a trencar amb tot el que es troba al seu pas i després se’n va al cercle d’amics, no sense abans planejar una sobtada volta per “pescar in fraganti ” l’amant fumador.
Susanna, per fi sola i tranquil la, li demana a Sante el paquetet i traient d’aquest un cigarret , comença a fumar amb fruïció. Inesperadament, però, truca a la porta el marit i això l’obliga a amagar el cigarret.
L’olor de tabac és ara tan evident que Gil, furibund, crida a Sante perquè l’ajudi a registrar la casa i treure del seu cau al “seductor” de la seva esposa; naturalment la recerca resulta infructuosa i Gil torna a marxar per esperar millor ocasió. Susanna i Sante fumen de nou i aquesta fa un llarg elogi del plaer del tabac quan, aquesta vegada per la finestra, Gil es precipita a l’habitació i sorprèn la seva dona en ple vici.
Ja no hi ha secret, però tampoc amant, davant la qual cosa Gil, realment alleujat, perdona la seva dona la petita falta i decideix fumar també ell per acompanyar-la. Tots dos encenen els seus cigarrets i, agafant-se de les mans, ballen alegres mentre cau el teló.
L’òpera va ser interpretada per la soprano Beatrice Jiménez i pel baríton Xavi Fernàndez, els dos a un molt bon nivell. El tercer personatge, la criada, no parla ni canta, però la seva interpretació per part de l’actriu Maria Voronkova va estar increïble de debò…. el seu mim i la gestualitat de la cara, ens va atrapar des de el primer moment.
Per tal de que pugueu comprovar la qualitat de Beatrice Jiménez us he deixat aquest youtube….
… el mateix de Xavi Fernàndez….
El acompanyament musical al piano va estar a càrrec de Olga Kobekina.
Una nit en la que vàrem gaudir molt de l’òpera i a mes a mes, de ben a prop.
Les actuacions del festival tindran lloc des de ara, fins el 13 d’abril al teatre Akadèmia de Barcelona.
Aquí teniu el seu enllaç, per si us animeu:
http://www.teatreakademia.cat/espectacles/genere/musical/opera-de-cambra/
Direcció d’escena: Joan A.Sánchez Aznar – Direcció musical: Olga Kobekina – Escenografia: Luna Nother i Roberto G.Alonso – il.luminació: Rubén Talvalull – ajudant de dirección: Maria Voronkova – assistent moviment escènic: Romina Saracco – assistent musical i clavicenval: Mariona Gómez
_____________________________________________________________
– Teatre Akadèmia – Invitació
_____________________________________________________________________________
