Per IMMA BARBA

Diumenge dia 16, i després d’un cap de setmana musical ens hem dirigit al TNC per tal de veure l’obra de Josep Maria de Sagarra “Ocells i llops”. Hem de dir que les critiques o comentaris que havien sentit referents a aquesta producció ens ha fet anar al teatre sense gaires ganes i amb les expectatives molt i molt baixes.
I ves per on, un altre cop he confirmat que de vegades cal opinar per un mateix i he de dir que a mi l’obra m’ha agradat molt mes del que esperava sense entusiasmar-me. No pot dir el mateix el Miquel que ha hagut de sortir de la sala al poc de començar la representació per un mal de panxa inoportú.

Ocells i llops és una obra de Josep María de Sagarra escrita entre els anys 1947 -1948 influït pel teatre europeu i americà que ha vist a Paris, -la qual cosa es posa de manifest en l’estructura dramàtica de l’obra i en els universos dels personatges. A més a l’obra hi ha una voluntat expressa de connexió i de reflexió sobre el moment polític i social que es viu a Barcelona.

Embolcallada en una disfressa de nina, Lúcrécia assumeix un paper que ella no ha triat, sinó que li ha estat donat en un món on les decisions les prenen els homes –pares, marits,- un món masculí que vol convertir les seves dones en nines silencioses que obrin i tanquin els ulls amb un somriure.

Un cop visionada l’obra m’acabo fent las mateixes preguntes que la directora de la producció, amb la que comparteixo cognom, la Lurdes Barba.

Ha volgut Sagarra crear un paral·lelisme entre la destrucció del mon de Lucrècia i tot allò que es va endur la victoria franquista  ??

La lluita entre els germans pels seus interessos individuals és una metàfora de la Guerra Civil ??

Al llarg de l’obra es posa de manifest la hipocresia i la doble moral que acompanya la classe burgesa i s’aborden temes com l’avortament, l’homosexualitat, la infidelitat. Lucrècia és la mare vídua tractada com una nina pels seus fills que intenten en tot moment mantenir-la al marge de la realitat. Però ella només fa veure que no sap res.

Interpretada per una Carme Conesa esplèndida que destaca molt de la resta d’interpretacions per al meu gust bastant desiguals i en alguns moments fluixes. Destacaria el curt paper del David Bagés que ha brillat a l’escena del xantatge.

La posada en escena és molt fidel a l’original i en alguns moments es veu molt encotillada i previsible. A dues grades a banda i banda de l’escenari, amb el saló de la casa al centre, una bona il·luminació i un vestuari adient a l’època i a la classe social que representa.

Una aposta del Teatre Nacional per oferir una obra rescatada de l’oblit i que en el seu moment va ser un rotund fracàs. El risc assumit és gran i el resultat pot ser decebedor per algunes persones al deixar en evidència el pas del temps que no perdona per jo penso que ens dona una informació valuosa del moment en què va ser escrita i ens mostra la decadència accelerada d’una classe social que havia gaudit de tots els privilegis. Tot això en mig de les mentides i la hipocresia mes absoluta amb una pàtina de moralina final que és potser el que mes m’ha decebut d’aquesta producció.

de   JOSEP MARIA DE SEGARRA

direcció  LURDES BARBA

intèrprets
Carme Conesa  Lucrécia / Roser Tapias Helena / Nausicaa Bonnin Leonor / Llorenç González Albert / Jaume Madaula Octavi / Francesc Luchetti El Doctor / David Bagés un individu / Montse Pérez Matilde.

Ajudanta de dirección Aurea Márquez / escenografía Ramón B. Ivars / vestuari María Araujo / il.luminació Maria Domènech (a.a.i.) / caracterització Toni Santos / ajudant d’escenografia Macià Garcias / Ajudanta de vestuari Mireya Llatge / realització d’escenografia Joan Jorba i equip técnic del TNC / confecció de vestuari I.T. / producció Teatre Nacional de Catalunya.

_____________________________________________________________

– Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – Preu 23 € – (preu pagat: 21 € – Abonat Teatre Lliure)

_____________________________________________________________________________

Ocells i Cargols