– Teatre – LA RATONERA (***) – Teatre Apolo – 06/03/2014

Fa unes setmanes es va posar en contacte amb nosaltres el responsable de Màrqueting del nou i jove equip tècnic del Teatre Apolo. Ens volia explicar in situ i personalment la nova forma de fer que volien implementar i sobretot amb molta il·lusió,  a un dels teatres amb mes carisma de Barcelona… el Teatre APOLO.

la_ratonera_poster_oficial_409x600

Aquest Teatre té el seu public evidentment i ara per ara és rendible, però malauradament per el “teatraires”, fa temps que havia deixat de ser un referent del que entenem com a TEATRE, des del punt de vista “cultural”, ja que quasi en exclusivitat, des de la mort del mític propietari, en  Matias COLSADA (pare de la revista a l’estat espanyol), era un simple contenidor de representacions únicament “comercials” de dubtosa qualitat.

La notícia de què estaven preparant i assajant una producció pròpia, i a sobre que es tractava ni mes ni menys que de la RATONERA d’Agatha Christie, ens va alegrar molt. Per això mateix, varem acceptar ràpidament l’oferiment que s’ens oferia de conèixer el Teatre per dins. Estàvem convidats el dia de l’estrena però l’aniversari de l’Imma i la reserva a SANT PAU era prioritari.  L’endemà mateix varem acudir al APOLO, i varen ser amb nosaltres especialment amables; varem poder veure l’escenari per dins, els camerinos, els soterranis de l’orquestra i un per encara per sota…. e inclús parlar uns moments amb el nostre admirat actor Ferran Carvajal.

Després de 62 anys triomfant ininterrumpidament a Londres, arriba a Barcelona La Ratonera d’Agatha Christie! Més de 10 milions d’espectadors, més de 20 000 representacions, 300 actors i diversos records Guiness l’avalen.
Agatha Christie, la indiscutible Reina del Misteri, ens sorprendrà amb el seu major clàssic teatral al seu més pur estil que mai envelleix…8 personatges aïllats accidentalment a la Mansió Monkswell; es cerca a l’assassí que sembla estar entre ells…i res és el que sembla!!

Pel que sembla els Teatres que estan mes oberts a les xarxes socials, es van adonant poc a poc del “poder” que poden arribar a tenir entre el public els Blogs escrits per aficionats al Teatre i sense cap mena d’anim de lucre exposen les seves opinions.

L’obra “La Ratonera” era ja coneguda per nosaltres però feia molts anys i per tant no recordàvem tots els ets i uts de l’argument.

la-ratonera-teatre-apolo

L’Imma és molt seguidora de tots els autors d’intriga, especialment d’Agatha Christie i ja de petita llegia la col·lecció complerta de les seves obres, que posseïa el seu pare.  A mi m’agraden, però com a mini-lector que sóc, m’emprenyen molt les novel·les que et fan fer anar de corcoll d’una banda a l’altre … perquè al final ja saps del cert que el que tu penses, MAI serà el desenllaç correcte de la novel·la.

A banda del text, que és sempre sorprenent, la direcció d’aquesta producció em va semblar força encertada, segurament massa fidedigna a l’original, encara que l’intenta apropar a la nostra època, però absolutament fidel al text.

L’escenografia senzilla però mes que suficient per obtenir una posa en escena força atractiva. El millor de tot, però és veure 8 intèrprets a sobre d’un escenari privat és quasi impensable… i en el Apolo, aposten aquesta vegada per un teatre de qualitat, deixant de banda que t’agradi o no el tema.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les interpretacions força corals, perquè en aquesta obra cada un dels personatges té el seu paper prou important, ja que no saps fins al final qui realment és l’assassi, que evidentment no us penso desvetllar. Una obra clàssica de Teatre contemporani d’intriga , amb un aire de comèdia bastant important, on el public s’ho pot passar força bé.

Sota el meu punt de vista es mereix un reconeixement especial en Ferran Carvajal, i també Aleix Rengel, Santi Ibáñez, Joan Amargos e Isabel Rocatti.

Des de “Voltar i Voltar” recolzarem sempre un tipus de teatre, que encara que sigui comercial com en aquest cas, tingui qualitat i recerqui quelcom mes que el riure fàcil i sense un argument mínim de base.    Ens alegrem molt,  com no us podeu imaginar que que el nostre APOLO intenti de nou arribar a ser un Teatre de referencia a Barcelona i deixi de banda per fi, productes teatrals que avergonyeixen el bon gust dels espectadors de casa nostre.

L’únic però, que lamento sincerament en aquesta ocasió, és,  que per motius econòmics i potser per una possible gira posterior, l’espectacle no sigui en la nostra llengua, el català.

Un agraïment especial per en Marc Soriano, que va ser extremadament amable  amb nosaltres i ens va transmetre l’il.lusió per el projecte engrescador d’intentar tornar als barcelonins el nou Teatre Apolo.

LA RATONERA d’Agatha Christie

Actors: Mariona Ribas – Mollie Ralston / Ferran Carvajal – Sergent Trotter /Aleix Rengel – Giles Ralston /Xavier Bertran – Paravicini / Anna Gras-Carreño – Srta. Casewell / Santi Ibáñez – Coronel Metcalf /Joan Amargos – Christopher Wren / Isabel Rocatti – Sra. Boyle
Versió i direcció: Victor Conde / Fotografia: Javier Naval /Disseny d’escenografia i vestuari: Ana Garay / Disseny d’il·luminació: Carlos Alzueta /Música: Marc Alvárez
Perruqueria i maquillatge: Toni Santos
Una producció de Nearco ProduccionesOlympia MetropolitanaTxalo Producciones i Iniciativas Teatrales.

La Ratonera - Teatre Apolo8-imp

_____________________________________________________________

– Teatre Apolo – Preu de 28 a 24 € –  ara preus d’oferta mes reduits ( invitació)
_____________________________________________________________________________
Cargol a lla llotja de Valencia - foto de la meva amiga Margarida Pons

Cargol a lla llotja de Valencia – foto de la meva amiga Margarida Pons

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a – Teatre – LA RATONERA (***) – Teatre Apolo – 06/03/2014

  1. Neus ha dit:

    Tenia moltes ganes de veure aquesta obra i la veritat és que no ens ha agradat gens.
    L’hem trobat anticuada,comercial i avorrida .
    Una llàstima que no l’hagin adaptat a la manera de fer teatre d’aquí .

    Ens veiem demà a la Vilella ??,nosaltres ja estem apuntats .

    Una abraçada.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      És un clàssic en tota regla, i com sabreu a Londres porta un munt d’anys de representacions. Les obres d’Agatha Christie, totes, absolutament totes són comercials. Crec que voler quelcom mes que una mica d’intriga és equivocar-se d’obra.

      Aquesta producció s’ha parit aquí a Barcelona… i encara que a Madrid també s’ha representat, va ser amb un altre equip absolutament diferent, a excepció del director, que possiblement haurà impregnat aquesta manera de fer teatre diferent de la que estem acostumats a Catalunya.

      Jo vull recolzar aquesta proposta, encara que no em va entusiasmar (com cap de Agatha Christie), perquè és un gran canvi de programació, en un Teatre que els últims anys ha estat simplement un contenidor d’obres de fora, moltes d’elles teatre escombraries. Aquest canvi en intentar de nou fer teatre de text, per mi és un canvi que paga la pena valorar positivament.

      Efectivament demà ens trobarem a la Vilella…. ens hem assabentat aquesta tarda mateix de Fractals4.

      Una abraçada

      M'agrada

      • Neus Mònico ha dit:

        Nosaltres hi hem anat un munt de vegades a veure teatre comercial del que hem sortit satisfets.(“Toc,toc”, “La Família Irreal”,”BIts”,……)
        És cert que no és el tipus de teatre que normalment triem, però tampoc ens desagrada de veure de tant en tant. Tot és espectacle i penso que al darrera hi ha una feina, uns actors i un públic que s’han de valorar i respectar.

        “La Ratonera” ens feia molta il•lusió, però simplement no vam sortir satisfets.
        Si m’haig de mullar diré que la direcció no em va agradar i les interpretacions las vaig trobar molt fluixetes. Nosaltres vam veure actors d’aquí interpretant com els d’allà; ja m’enterneu…Ens vam aborrir moltíssim. Però això és molt personal.

        La dirección hi fa molt, només has de veure l’Oriol Broggi del que ha estat capaç de fer amb una obra de fa tans segles com “L’Orfre del Clan dels Zaho” o en Lluís Pascual amb un clàssic com “El Caballero de Olmedo”.Bé no sé si m’esplico…………

        M’alegro que hi anessi-ho abans que nosaltres;la veritat no us l’hagués recomanat.

        És cert que l’Apolo ha estat dominat per un teatre redirigit a un públic més ampli i divers, però no hem d’oblidar que també ha portat grans musicals com “We Will Rock You”, “El MIkado”,o “Cabaret” d’entre altres.

        Ens veiem aquesta tarda.
        Una abraçada.

        M'agrada

        • Miquel Gascon ha dit:

          No estic pas en contra del Teatre comercial i també hem vist molt. Em referia a que el Teatre Apolo, a banda dels musicals “importats” (no de producció pròpia), normalment no fa mai teatre de text (comercial o no) i fins ara es dedicava a ser un “contenidor” de espectacles passavolants de qualitat nul•la…. dos caraduras en crisis, morancos, Pedro Ruiz….

          millor no segueixo oi ?

          Almenys “La Ratonera” ens agradi o no, és tracta d’un obra de text a l’abast del gran públic, comercial efectivament, però amb uns mínims de qualitat.

          Ens veiem aquesta tarda, si.

          Una abraçada

          M'agrada

  2. Daniel ha dit:

    Coincideixo amb la majoria de comentaris, que hat trobat decebedora la proposta. La primera part s’aguanta per la gràcia que té la presentació dels personatges, però la segona s’enfonsa de seguida quan comença l’envitricollat discurs coral de buscar incoherències per identificar el criminal… Ens vam avorrir força.
    Es nota molt que han passat molts anys i que no hi ha cap dramaturg d’ofici rere el text (els diàlegs són estranys a voltes…). Per mi la millor actriu és la Rocatti en el paper de Sra. Boyle (que fa guanyar molt a l’obra quan surt a escena -llàstima que no sigui gaire…- amb les seves rèpliques i entrades) i l’Ibàñez i també el Bertran. Però el tractament realista de l’obra, l’escenografia i tot el moviment dels actors és de fa unes quantes dècades… Molta pols…

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Complertament d’acord amb la teva valoració que rebaixa clarament la meva. Reconec que la vaig escriure encara amb l’entusiasme de veure que un nou equip artístic més jove, volia canviar el tarannar d’un Teatre no massa apreciat pels teatraires, a causa d’una programació que fins ara deixava molt a desitjar.

      Passades les setmanes, en rellegir la meva crònica, crec que em vaig deixar anar massa per aquesta il·lusió. Ara la crònica hauria estat rebaixada en la seva valoració, precisament pel que comentes….. una manera de fer teatre amb molta pols i amb lligams “mesetaris” que s’allunyant a la manera de fer a casa nostre.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.