– Concert PALAU100 (7/13) – MONTEVERDI CHOIR & English Baroque Soloists – Sir John Eliot Gardiner – (*****) – Palau de la Musica

Amb força retard, em poso a escriure una petita ressenya per deixar constància de què la setmana passada varem poder gaudir d’un concert que crec pot arribar a ser el millor de la temporada i segurament un dels millors concerts de la nostra vida.

Dins de la temporada PALAU100, ha estat un autèntic privilegi poder assistir al segon concert d’unicament tres que és celebraran en la petita gira en ocasió del 50è aniversari del Cor Monteverdi, dirigits per Sir John Eliot Gardiner. El primer concert es va celebrar al King’s College de Cambridge (bressol del cor) i el darrer serà al Castell de Versalles.

Fa un parell d’anys, ja vaig deixar escrita una crònica d’un concert també al Palau, amb la mateixa formació, que ens va agradar molt. En aquella ocasió Sir John Eliot Gardiner va dirigir la Mahler Chamber Orchestra.

Divendres passat es va interpretar els VESPRO DELLA BEATE VERGINE, de Claudio Monteverdi; es coneix popularment com “Les Vespres”, data de l’any 1610 i va ser estrenada a la basílica de Sant Marc de Venècia. En el seu temps va ser una mica revolucionaria perquè va plantejar per primera vegada efectes estereofònics.

El terme “Vespres” (oració de la tarda) es pren de les hores de l’Ofici diví, un conjunt d’oracions diàries de l’Església Catòlica que s’han mantingut sense canvis estructuralment per 1500 anys. Les Vespres de Monteverdi va ser l’obra més ambiciosa de la música religiosa abans de Bach. Aquesta peça de 90 minuts inclou solistes, cor i orquestra i té tant elements litúrgics i extra litúrgiques.

Tot va ser rodo, incloent les magnifiques veus dels tenors Nicholas Mulroy i Krystian Adam i les sopranos Silvia Frigato i Emmanuela Galli. La posada en escena quasi teatral en el recinte del Palau, encara va afegir mes extres pel gaudi dels que varem tenir la gran sort de presenciar un concert irrepetible. Tres tenors situats al segon pis, a banda i banda de l’escenari i al centre a la fila 1 al costat d’on nosaltres estàvem situats, encara va remarcar mes els efectes estereofònics que posseeix tota l’obra.

El Cor infantil de l’Orfeó Català va protagonitzar impecablement amb les seves veus blanques una bona estona de l’obra; van assumir aquesta responsabilitat amb un exce.lent de ben segur. Els English Baroque Soloists, van acabar d’arrodonir una nit màgica, amb els seus cornetti i sacabutxos, instruments que en l’actualitat son difícils de veure interpretar.

Sens dubte, una obra mestra dirigida per Sir John Eliot Gardiner i el considerat millor cor del món.

El públic va embogir al finalitzar dels 90 minuts de la composició. Les cares de satisfacció i els comentaris a la sortida del Palau, semblava que volien estirar el temps per què aquella nit no s’acabés massa aviat.