Ahir divendres dia 10 de juny, vam fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa per veure l’últim espectacle de la Companyia “Los Escultores del Aire”, amb el nom de A SKIN POEM FOR A COSY HOUSE creat i interpretat per Mai Rojas i Raffaella Crapio. La companyia “Los Escultores del Aire“, està liderada per Mai Rojas, especialista en teatre físic i mim corporal, […]
Dimarts dia 7 era dia d’estrena al Teatre Gaudí, la jove Companyia Chicuelina va presentar MONUMENTAL, el seu primer espectacle creat i dirigit per Martí Torras i Mayneris i que ha comptat amb la col·laboració en la dramatúrgia de Paco Mir. La companyia Chicuelina està formada per 3 actors i 4 actrius que, com ells diuen, són “made in […]
Onze són els sonets escrits per Federico Garcia Lorca (Granada 1898-1936) que ara ens han presentat Pep Tosar i Joan Arto, en l’espectacle SONETOS DEL AMOR OSCURO, patrocinat per afOra Focus i la Fundació Romea. Una presentació que ha tingut lloc en el Teatre Romea en un horari totalment inusual, dimarts dia 7 de juny al matí. Ha estat una vetllada única, […]
Dissabte dia 4, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, vam gaudir d’una autèntica joia teatral, escrita i dirigida per Victoria Szpunberg i protagonitzada per una esplèndida Laia Marull, EL PES D’UN COS. Aquest espectacle forma part del Cicle 3D amb NOSALTRES (A NOSOTROS NOS DABA IGUAL) d’Helena Tornero i LA CASA DEL DOLOR de Víctor Sánchez Rodríguez, tres dramatúrgies […]
Divendres dia 3, al Teatre Lliure de Gràcia, hem confirmat el que ens temíem abans d’anar-hi. INTERNACIONAL no només no ens ha agradat gens, sinó que considerem que no és de rebut que un teatre públic, com és el Teatre Lliure, programi sense to ni so, propostes escèniques com aquesta; de fet ens hem sentit gairebé estafats. […]
Dijous passat 2 de juny, vam fer cap al Teatre Tívoli per veure el nou espectacle de Sara Baras, ALMA , un espectacle on “el flamenc abraça el bolero, i el bolero es deixa abraçar”. Un espectacle, amb un punt transgressor, on els boleros més tradicionals es fusionen amb el flamenc més tradicional amb un resultat espectacular, magnífic. […]
Dimarts passat, últim dia del mes de maig, vam tornar al Gran Teatre del Liceu per veure l’espectacle de María Pagés i El Arbi El Harti, “DE SCHEHERAZADE A YO, CARMEN”, que s’havia d’estrenar a la temporada 2019/2020 i que la pandèmia va obligar a suspendre. Una proposta codirigida per tots dos. Es tracta d’una peça que […]
Dilluns dia 30 de maig, dins del nostre abonament, vam poder assistir a la representació de l’òpera WOZZECK, considerada l’obra mestre d’Alban Berg. Se’ns fa molt difícil fer una crònica d’una proposta amb la qual no hem connectat gens, ni per la seva difícil música atonal, ni per la seva posada en escena, però volem mantenir-nos fidels al nostre […]
El juny del 2019 vam assistir a la presentació de la companyia de dansa “El ballet de Barcelona” en el Teatre Condal, on aquest passat diumenge dia 29 de maig varem tornat per veure una nova proposta de la companyia. PERSPECTIVES, és un espectacle basat en la figura del seu director artístic Chase Johnsey. Aquest espectacle va […]
Ahir diumenge era dia de triple comiat a l’Auditori de Barcelona, varem assistir a l’últim concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), era l’últim concert, després de 45 anys, del violinista de la secció de segons violins, Antoni Peña i era el comiat de Kazushi Ono com a director titular de la formació després de […]
Veritablement les condicions pels venedors i compradors han millorat. Però s´´ha perdut aquell quelcom que no sabría explicar. Jo m´hi perdia de tant en tant, , tot esgarrapant el temps del dinar, sortint de la feina. Hi acostumava a anar sola. Al meu aire. Buscava entre els llibres de vell i remeneva les muntanyes de roba, restes de stocks de vés-a-saber quines fabriques que ja no existien. Em meravellava davant d´alguna antigalla i preguntava preus d´objectes que mai podía pagar. Repeteixo, , ara, tot és molt més digne, peró s´ha perdut, almenys per a mi, quelcom que no sé explicar.
Entenc perfectament el que dius i els records no esborren temps viscuts en aquell antic indret dels Encants Vells; però a mi em recorda una mica la tristor que vaig tenir ara ja fa uns anys amb la desaparició dels “xiringuitos” del passeig marítim a la Barceloneta.
Ara passat el temps, encara que recordo amb una certa enyorança aquells homes que t’obrien la porta del cotxe i t’introduïen sense que t’adonessis en un d’aquells restaurants amb tanta història….. sincerament, ara esta molt millor que abans en tots els sentits.
Espero que d’aquí a poc ens passi exactament el mateix amb aquesta nova instal•lació.
Petons