Divendres 2 de juny, al Teatre Gaudí, vam poder veure EL JOC DE LA VERITAT, una comèdia de Miquel Murga, que tracta de les relacions i infidelitats de parella i també de la influència dels vincles professionals en l’àmbit personal. Una proposta amb aires de vodevil que juga en tot moment amb els equívocs entre […]
Dimecres passat, últim dia del mes de maig, vam fer cap al Teatre la Gleva per veure la segona producció de La Mala Companyia, que basada en la novel·la “Un món feliç” d’Aldous Huxley, porta per títol L’ÚLTIM DIA DE L’HOME GOS. La Mala Companyia es va gestar en 2019 quan un grup d’alumnes de l’Institut del […]
Ahir dimarts 30 de maig, vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per veure PARSIFAL, una òpera en tres actes, creació absoluta de Richard Wagner (Leipzig 1813- Ca’Vendramin, Itàlia 1883), ja que d’ell és tant la música com el llibret. Aquesta producció, amb la direcció escènica de Claus Guth (Fráncfort del Meno-Alemanya, 1964), la mateixa que vam poder veure el mes […]
Aquest passat dissabte 27 de maig, vam poder gaudir de l’últim concert de la primera temporada sota la direcció de Ludovic Morlot, al capdavant de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya). Un extraordinari concert que ens ha servit per posar fi a una època i com a colofó als 50 anys que seguim aquesta orquestra, primer […]
A l’Antic Teatre, divendres 26 de maig vam poder gaudir d’una proposta escènica de Macarena Recuerda Shepherd, que completa la seva trilogia sobre il·lusions òptiques, COSA. INTERVENIR UN CUERPO. L’artista ha dut a terme una investigació, començada en 2017, que com diu ella mateixa … m’ha portat a pensar com la il·lusió connecta amb l’essència del teatral, exposant […]
Ahir dijous 25 de maig vam fer cap al Teatre Lliure de Montjuïc per veure l’últim espectacle de la temporada 22/23, LES AMISTATS PERILLOSES, de Pierre Choderlos de Laclos (Amiens 1741- Nàpols 1803), adaptada i dirigida per Carol López (Barcelona 1969). La versió que hem pogut veure està basada en la novel·la epistolar original escrita […]
Diumenge dia 21 de maig vam anar a l’Auditori a escoltar el penúltim concert de la temporada de l’OBC, batejat amb el nom de PROKÓFIEV 5, dirigit per Elim Chan i amb Javier Perianes com a pianista solista. El repertori ha estat el següent: Aquesta ha estat una primera audició d’aquesta peça de curta durada […]
A la Sala Versus Glòries, dins de la programació de dansa que ha encetat amb gran encert aquesta temporada, ahir 16 de maig vam poder veure la peça CUERPO MÍSTICO de Celia Espadas. Es tracta d’un espectacle que pretén parlar de la dualitat de cossos, el cos social o publicitari, enfront del cos escultòric o […]
Dissabte dia 13 vam fer cap al Teatre Tantarantana on vam poder veure APRENDRE A NEDAR (“Schwimmen lernen”), un text de Sasha Marianna Salzmann presentat per la companyia Unter Den Linden i dirigit per l’Oriol Morales i Pujolar. L’autora del text, Sasha Marianna Salzmann (Volgogrado, Russia 1985) és una figura clau del teatre berlinès, les seves obres han estat […]
Aquest passat divendres 12 de maig, ens vam desplaçar fins a la ciutat de VIC, per poder veure la proposta HAMLET 0.1 que se’ns havia anat “escapant” per diferents motius. A la Sala Joaquim Maideu del Teatre l’Atlàntida vam poder gaudir d’aquesta proposta de Sergi Belbel interpretada per Enric Cambray. Una magnífica ocasió per poder […]
Veritablement les condicions pels venedors i compradors han millorat. Però s´´ha perdut aquell quelcom que no sabría explicar. Jo m´hi perdia de tant en tant, , tot esgarrapant el temps del dinar, sortint de la feina. Hi acostumava a anar sola. Al meu aire. Buscava entre els llibres de vell i remeneva les muntanyes de roba, restes de stocks de vés-a-saber quines fabriques que ja no existien. Em meravellava davant d´alguna antigalla i preguntava preus d´objectes que mai podía pagar. Repeteixo, , ara, tot és molt més digne, peró s´ha perdut, almenys per a mi, quelcom que no sé explicar.
Entenc perfectament el que dius i els records no esborren temps viscuts en aquell antic indret dels Encants Vells; però a mi em recorda una mica la tristor que vaig tenir ara ja fa uns anys amb la desaparició dels “xiringuitos” del passeig marítim a la Barceloneta.
Ara passat el temps, encara que recordo amb una certa enyorança aquells homes que t’obrien la porta del cotxe i t’introduïen sense que t’adonessis en un d’aquells restaurants amb tanta història….. sincerament, ara esta molt millor que abans en tots els sentits.
Espero que d’aquí a poc ens passi exactament el mateix amb aquesta nova instal•lació.
Petons