L’any 1952, el dia 11 d’abril, es va estrenar la pel·lícula SINGIN IN THE RAIN, considerada com un dels millors musicals de cinema de la història. Es va convertir en teatre musical el 1983 quan va ser estrenada al London Palladium. Un musical que ahir vam poder reviure al Teatre Tívoli, en una producció de […]
Després d’una temporada i mitja sense trepitjar l’Auditori, enguany hem tornat a adquirir un abonament amb la confiança que la Covid no ho tornarà a esgarrar tot. Diumenge dia 19 de setembre ha estat el nostre primer concert, que ha coincidit amb el concert inaugural de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). […]
Dissabte 18 de setembre era la festa d’inauguració de la temporada al Teatre Nacional de Catalunya i els abonats vam estar convidats a veure RUNNING FOR DEMOCRACY, una proposta presentada com una mena de poti-poti o barreja, d’entre lectura dramatitzada i performance, dirigida per Michael De Cook, director artístic del KVS de Brussel·les. Between Lands és un projecte a escala internacional […]
Ahir dijous, al Teatre Gaudí vam poder veure el muntatge d’un clàssic contemporani, QUI A CASA TORNA (The Homecoming) de Harold Pinter (Premi Nobel de Literatura 2005) dirigit per Salvador Esplugas. Es tracta d’una de les obres més conegudes del dramaturg britànic que va ser estrenada el 1964, amb la Royal Shakespeare Company. El TNC […]
Ahir era la nit d’estrena a La Villarroel d’una proposta al voltant de la soledat. COMENÇAR de l’autor anglès David Eldridge ha estat traduïda, adaptada i dirigida per Pau Carrió. Una obra plagada de pauses i silencis volguts, amb forces monosíl·labs entre els dos protagonistes, que especialment a l’inici de la representació, desconcerten als espectadors. Laura (Mar […]
Ahir dimarts vam fer cap a l’Aquitània Teatre per assistir a la reestrena del musical BARCELONA 24H amb text i música original de Pau Barbarà Mir, dirigida per Marc Flynn i direcció musical de Dídac Flores. Es tracta d’una proposta de “Suerte En Mi Vida Producciones” que va ser representada al Teatre Gaudí l’octubre de 2020. Aquesta proposta s’hauria d’haver estrenat […]
Ahir, dia 11 de setembre al matí, vam tenir el plaer d’anar a l’Off de La Villarroel per veure una nova proposta de Nelson Valente, “SÓLO LLAMÉ PARA DECIRTE QUE TE AMO”. Aquesta comèdia dramàtica va néixer l’any 2016 com una peça que es representava als domicilis particulars i que va arribar a una […]
Ahir dijous, a la Sala Petita del Teatre Gaudí vam poder veure aquesta proposta de petit format, “XIMPANZÈ”, que amb text d’Agustí Franch l’interpreta magníficament Isidre Montserrat, sota la direcció de Núria Florensa i Raül Tortosa. Un text construït a partir d’històries reals que ens porta a escena la transsexualitat, l’angoixa vital de les persones […]
Ahir, a la Sala Atrium ens esperava la Raquel que, aprofitant la reunió de veïns convocada, ens vol explicar alguna cosa relacionada amb les bústies que han aparegut destrossades al matí. Ella és la veïna del tercer segona, una dona que treballa en un supermercat fent de carnissera, té prop de cinquanta anys i viu sola amb […]
Ahir vam fer cap al Teatre Goya per a l’estrena de la producció “Eva contra Eva“, una obra inspirada en el clàssic “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz, adaptada al teatre per Pau Miró i dirigida per Silvia Munt. Una obra estrenada al Teatre l’Artesà d’el Prat de Llobregat el 12 de gener de 2020 i que s’havia de representar el març de […]
Veritablement les condicions pels venedors i compradors han millorat. Però s´´ha perdut aquell quelcom que no sabría explicar. Jo m´hi perdia de tant en tant, , tot esgarrapant el temps del dinar, sortint de la feina. Hi acostumava a anar sola. Al meu aire. Buscava entre els llibres de vell i remeneva les muntanyes de roba, restes de stocks de vés-a-saber quines fabriques que ja no existien. Em meravellava davant d´alguna antigalla i preguntava preus d´objectes que mai podía pagar. Repeteixo, , ara, tot és molt més digne, peró s´ha perdut, almenys per a mi, quelcom que no sé explicar.
Entenc perfectament el que dius i els records no esborren temps viscuts en aquell antic indret dels Encants Vells; però a mi em recorda una mica la tristor que vaig tenir ara ja fa uns anys amb la desaparició dels “xiringuitos” del passeig marítim a la Barceloneta.
Ara passat el temps, encara que recordo amb una certa enyorança aquells homes que t’obrien la porta del cotxe i t’introduïen sense que t’adonessis en un d’aquells restaurants amb tanta història….. sincerament, ara esta molt millor que abans en tots els sentits.
Espero que d’aquí a poc ens passi exactament el mateix amb aquesta nova instal•lació.
Petons