Ahir dijous 27 de gener, vam fer cap al teatre La Gleva per assistir a l’estrena de CRITS creada i dirigida per Martí Figueras i Jesús U. Labay Gómez, una peça que s’hauria d’haver estrenat la passada setmana, però que la Covid no va permetre. Ambdós autors ja ens van seduir amb “CAMINS TANCATS” que vam poder veure a […]
Dimecres dia 26 era nit d’estrena a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, LA CASA DEL DOLOR, una obra escrita i dirigida per Víctor Sánchez Rodríguez (Sagunt 1985), que s’endinsa en la vida d’una família aparentment perfecta. Aquesta és una proposta que forma part del projecte 3D (3 dramatúrgies), un projecte impulsat per […]
Ahir diumenge 23 de gener, vam fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, per poder gaudir de la nova creació de la Companyia Pepa Plana SI TU TE’N VAS. En aquest mateix espai vam poder veure el seu anterior espectacle “VEUS QUE NO VEUS“, i encara més lluny en el temps […]
Ahir dimecres 19 de gener vam poder gaudir, a la Sala Atrium, de MONOPOLI, el text guanyador del X torneig de dramatúrgia de temporada Alta 2020, escrit per Mar Monegal i dirigit per ella mateixa i Josep Galindo. Mar Monegal, ja ens va seduir amb “RAMON”, que vam veure en aquesta mateixa sala, i ens presenta ara una […]
Divendres 14 de gener vam fer cap a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, per assistir a l’estrena de FUEGO, FUEGO una obra de la dramaturga xilena Manuela Infante. Sembla que el TNC té un conveni de col·laboració amb el Festival Internacional Santiago a Mil, de Santiago de Xile, amb la voluntat comuna […]
Dijous 13 de gener vam poder fer cap al Teatre Romea; aquesta vegada per veure la comèdia 53 DIUMENGES escrita i dirigida per Cesc Gay. Una comèdia que va obtenir un gran èxit la temporada passada i que ara novament ha tornat al teatre Romea; una comèdia pensada pel gran públic, que sincerament ens ha […]
La Badabadoc va estrenar ahir, dia 12 de gener, el muntatge QUAN ELS LLOPS UDOLEN, text escrit i dirigit per Iñaki Garz i traduït al català per Jordi Boixadós. Aquest text va ser un dels guanyadors dels premis Frederic Roda de teatre atorgats en 2020. Es tracta d’una proposta de la companyia Ícaro Teatre, una de les […]
Nit d’estrena a l’Off de La Villarroel, amb l’obra escrita i dirigida per Xavi Buxeda i Marcet, que debuta en el món teatral amb QUI ESTIGUI LLIURE. Una proposta que ha passat prèviament per la Sala Trono de Tarragona i pel Teatre de l’Aurora a Igualada i està produïda per Hermann Karson i la Villarroel. Una obra que ens parla […]
Al Teatre Gaudí aquest divendres es va estrenar LA GROSSA I LA BÈSTIA un musical en català de nova creació, de petit format i en forma de thriller. El text i les cançons han estat creades per Ever Blanchet, director d’aquest teatre. Ahir dissabte 8 de gener nosaltres la vam poder veure. Vagi per endavant […]
Ahir divendres 7 de gener, va ser dia d’estrena a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, on la formació gallega Grupo Chévere presentava la seva proposta N.E.V.E.R.M.O.R.E. sobre la catàstrofe del Prestige, sota el prisma pandèmic, amb dramatúrgia i direcció de Xron. Chévere es defineix com una companyia d’agitació teatral, amb més de 30 […]
Veritablement les condicions pels venedors i compradors han millorat. Però s´´ha perdut aquell quelcom que no sabría explicar. Jo m´hi perdia de tant en tant, , tot esgarrapant el temps del dinar, sortint de la feina. Hi acostumava a anar sola. Al meu aire. Buscava entre els llibres de vell i remeneva les muntanyes de roba, restes de stocks de vés-a-saber quines fabriques que ja no existien. Em meravellava davant d´alguna antigalla i preguntava preus d´objectes que mai podía pagar. Repeteixo, , ara, tot és molt més digne, peró s´ha perdut, almenys per a mi, quelcom que no sé explicar.
Entenc perfectament el que dius i els records no esborren temps viscuts en aquell antic indret dels Encants Vells; però a mi em recorda una mica la tristor que vaig tenir ara ja fa uns anys amb la desaparició dels “xiringuitos” del passeig marítim a la Barceloneta.
Ara passat el temps, encara que recordo amb una certa enyorança aquells homes que t’obrien la porta del cotxe i t’introduïen sense que t’adonessis en un d’aquells restaurants amb tanta història….. sincerament, ara esta molt millor que abans en tots els sentits.
Espero que d’aquí a poc ens passi exactament el mateix amb aquesta nova instal•lació.
Petons