Feia temps que havíem sentit parlar d’aquesta Sala però no la coneixíem pas.

ÀTIC 22, es tracta d’una Sala que està situada en el ultim pis del mateix edifici que el Teatre Tantarantana. Un quart d’hora abans estem a la porta i ens estranya força que no obrin la porta fins passats ben bé 10 minuts de l’hora en què hauria de començar la representació.

La pujada a la Sala és “espectacular”, a traves d’una escala de ferro, exterior a l’edifici.  Ens reben els mateixos actors i ens acompanyen per tal de què escollim les cadires de fusta plegables per veure l’espectacle… ens indiquen que tenim a la nostra disposició beguda (cervesa i vi), que ens podem servir nosaltres mateixos col·laborant amb 50 cèntims d’euro per cada got.

L’ambient és diferent a tot el que hem conegut fins ara en el mon Teatraire…. ple de joves per tot arreu,… petons, abraçades, com si la majoria fossin coneguts de tota la vida; això fa que sobretot al principi ens sentim una mica fora de lloc…… però ens agrada.

La Sala bastant gran, allargassada, diàfana…. han col·locat cadires plegables per tot arreu; el presideix una enorme “A” que és el símbol d’Àtic22; sembla mes aviat un espai industrial reconvertit en un nou espai on es pugui assajar qualsevol espectacle d’arts escèniques;  les entrades s’han de reservar prèviament i avui estan exhaurides;  per el que sembla si no tens reserva prèvia és difícil trobar entrades pel mateix dia, ja que la capacitat màxima son tan sols de 40 localitats.

Sembla ser que en un ambient on preval la gent  jove, queda bé començar mitja hora desprès de l’hora prevista…. no m’acostumo i això que deuria ja estar mes que acostumat… ja que els meus fills fan el mateix.

Avui venim a veure ENLLOC, ARIZONA.

Es tracta d’un recull de tres peces curtes, que varen sorgir en la primera edició del “3 al 9”, un concurs de textos curts, organitzat per “Curts de Teatre”, a l’Atic22.  Tan sols amb 70 minuts podem veure les petites produccions:

1 – BALES o LLÀGRIMES (***) – escrita i dirigida per Silvia Cortés.

En ple desert, personatges que surten del no res, un sicari que és incapaç de matar (la seva feina), si veu que la víctima comença a plorar. Una noia que se’n fot d’ell a riallades. Personatges i text surrealistes. Divertit

2 – LA FURGONETA (***1/2)  – escrita i dirigida per Jumon Erra

A la cua del transport “public”… els personatges esperen a la furgoneta que els portarà a treballar; al terra, sembla que sense sentit, una nena, que a ningú li crida massa l’atenció perquè si l’atenen potser perdria la feina d’aquell dia.  Tothom va a la seva sense preocupar-li el mes mínim el que pugui passar a la resta.

Memorable l’actuació de Vanessa Segura, tot parlant per telefon amb la mare, amigues,  coneguts…. i resta de la humanitat.

3 – MORIR SONRIENDO A LA LUNA (****) – escrita per Albert Boronat i dirigida per Marc Angelet.

Una noia és trobada asesinada al ben mig del desert i a l’investigador el que li preocupa mes de tot és el somriure que li ha quedat a la morta. Un joc “d’equilibris”, presentant l’escena en horitzontal i en pla zenital. La posada en escena tot presentant als personatges com si es tractés d’un còmic en paper, em va semblar molt original.  El esquetx dels dos corbs esperant el seu menjar i la discussió de per on començaran el seu àpat, és el millor de la nit…… divertidíssim i acollonant. Tan sols amb aquesta escena, va pagar la pena apropar-se a l’Àtic22.

Els actors que les interpreten son sempre els matixos : José Pedro García Balada, Mireia Gubianes, Vanessa Segura i Jordi Soriano. Tots es complementen entre si en una molt bona actuació coral, en el que, com sempre destaca algun personatge mes important a cada una de les tres històries; el repartiment d’aquests personatges entre els quatre actors, esta molt equilibrat.

Sortim molt contents de l’experiència, però sobretot pel fet de què veiem que a diferencia d’altres teatres, el 90% de persones que assisteixen son joves; això ens fa feliços perquè veiem que el Teatre també atrau a la gent jove…. quant el Teatre es fa en un format i ambient mes adient a ells, un teatre que s’aparta de la concepció clàssica “a la italiana” i on a sobre, poden beure lliurement abans, durant i desprès de les representacions…. i també, evidenment…. un preu realment assequible per totes les butxaques, tan sols 9 euros, per tothom.

Sense dubtar-ho hi tornarem ben aviat i segur que ja ens trobarem quasi com a casa nostra.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

ATIC22… és un repte per la renovació que el Teatre Tantarantana afronta amb il·lusió i confiança en la possibilitat de trobar noves vies de difusió per la jove creació escènica catalana i de la resta de l’estat espanyol. 

_____________________________________________________________

– L’Àtic22 – Preu 9 € – ( preu pagat 9 € )

_____________________________________________________________________________