– Teatre – L’ENCARREGAT (****) – Espai Lliure – 21/02/2014

El passat divendres 21 de febrer, desprès de visitar de nou l’exposició homenatge a Anna Lizaran, de la que ja varem publicar la nostra crònica fotogràfica, varem assistir a la representació a l’Espai Lliure de L’ENCARREGAT, una obra de Harold Pinter, que va ser premi Nobel de literartura 2005, tres anys abans de la seva mort.

L'encarregat - fotografia de Ros Ribas

L’encarregat – fotografia de Ros Ribas

El Teatre Lliure l’anuncia com “una comèdia entre el clown i el Thriller, sobre la misèria i la dignitat humana”, però no estic gens d’acord amb aquesta definició, ja que jo exclouria les paraules “comèdia” i “clown”, perquè en realitat, “The Caretaker”, títol original de “l’Encarregat”, és un drama, al 100%  que tracta sobre les relacions humanes mes bàsiques i la relació de poder que s’estableix entre els 3 protagonistes. Això no vol dir, que en algun moment Pinter no hagi afegit un polsim d’humor, però l’utilitza per trencar la pressió en les escenes que considera massa dramàtiques, per tal de que l’espectador pugui respirar momentàniament.

Pinter va escriure “The Caretaker”, l’any 1959 i va ser estrenada a l’any següent al l’Arts Theatre de Londres. La producció que podem veure ara al Teatre Lliure l’ha traduït del angles en Ernest Riera i Arbussà, respectant el text en la seva integritat i únicament variant els noms de les poblacions i carrers,  per fer-la molt mes propera al nostre entorn. Ha aconseguit que sembli un text escrit abans d’ahir, perquè tracta temes d’absoluta actualitat.

L'encarregat 11

L’encarregat – fotografia de Ros Ribas

Xicu Masó dirigeix la producció, i aconsegueix als 5 minuts, posar-se a la butxaca als espectadors de la petita Sala del Lliure.  Inclús abans de començar fa que els espectadors penetrin a la sala a traves dels mateixos decorats del habitatge on passa tota la representació; uns decorats ple d’andròmines apilades en una mena de prestatgeries, que en teoria recull del carrer un dels protagonistes, l’Anton,  i els tracta com si fossin els tresors mes apreciats.

Després d’una baralla en un cafè, l’Anton acull a casa seva un sense sostre, en Daunis, perquè hi passi la nit. L’endemà apareixerà en Miki, el germà de l’Anton, i els tres personatges començaran a conviure en un triangle magnètic. L’Anton proposarà a en Daunis que faci d’encarregat de l’immoble. Però en Daunis, per continuar protegit del món exterior, farà trontollar la vida a l’interior d’aquest habitatge.

L'encarregat 13

L’encarregat – fotografia de Ros Ribas

No espereu grans històries, ni massa argument del que passa dins de la casa de l’Anton, ja que es tracta de disseccionar les actituds dels 3 personatges per explicar-nos d’una manera clara, com l’ajut humanitari, que ofereix una bona persona de forma desinteressada, es pot tornar en contra seu.   Som humans i per tant, tots tenim defectes i som capaços de tot per tal de sobreviure, utilitzant tots els mitjans al nostre abast.  En aquest cas, la persona que en teoria es la mes feble, també és la mes assenyada e intel·ligent e intentarà amb tots els seus mitjans aprofitar-se de la bona fe dels altres.

Els tres personatges son un regal per qualsevol actor, hi haig de dir que soc incapaç de dir-vos qui l’aprofita millor, ja que son personatges totalment diferents i per valorar-ho potser tindrien que canviar els seus papers en properes representacions.  Tots ells es buiden en els personatges per els que han estat seleccionats i ens regalen al espectadors classes de bon teatre en cada una de les seves interpretacions.

L'encarregat 14

L’encarregat – fotografia de Ros Ribas

Albert Pérez en el paper de Daunis, el sense sostre està sempre present al escenari i potser és el que mes interactua amb la seva xerrameca amb el públic; de igual manera, Marc Rodríguez en el paper de Miki (germà d’Anton), ens mareja amb una literal cascada de frases sense gaire sentit, manipulant tot el que està al seu abast.   Carles Martinez es l’Anton, l’home bo, segurament massa…. ell quasi no parla i ens diu tot i mes amb la seva mímica absolutament magistral, excepte amb un monòleg on es despulla davant nostre i ens explica el perquè ara te aquestes actituds que fins aleshores no compreníem.  Us haig de dir que per tant sols veure aquest monòleg ja paga la pena d’anar-hi al Teatre Lliure a gaudir d’aquesta proposta.

L'encarregat - fotografia de Ros Ribas

L’encarregat – fotografia de Ros Ribas

Em va agradar molt especialment l’escenografia i també moltíssim el disseny de d’il·luminació que es realment qui marca les diferents escenes del espectacle.

El públic dret a la fi de la representació… brutal !!! 

Felicitem des de aquí a tot l’equip que ha fet possible aquesta meravella teatral. Crec que no caldria dir, que ens va agradar moltíssim (4 estrelles sobre 5) i que us la recomanem, sense cap mena de dubte.  PUR TEATRE.

L’ENCARREGAT de Harold Pinter

direcció XICU MASÓ
intèrprets: Carles Martínez Anton / Albert Pérez Daunis / Marc Rodríguez Miki
traducció de l’anglès Ernest Riera i Arbussà / escenografia Paco Azorín / vestuari María Araujo / il·luminació August Viladomat / so Igor Pinto / grafit Olmo Di Gesú
ajudant de direcció Llàtzer Garcia / ajudant d’escenografia Jordi Soler / alumne en pràctiques d’escenografia de l’Institut del Teatre Estanis Aboal
producció Teatre Lliure

L'encarregat - Espai Lliure 1-imp

…… i marxem corrent cap a la Biblioteca de Catalunya a les 11 de la nit per tal d’assistir al col·loqui de TRANSLATIONS

Translations - col.loqui-impTranslations - col.loqui 2-imp

_____________________________________________________________

– Espai Lliure – Preu 29 € – ( preu pagat 16 € – Abonament de 20 entrades)
_____________________________________________________________________________
Cargol andromina

Cargol andromina

2 pensaments sobre “– Teatre – L’ENCARREGAT (****) – Espai Lliure – 21/02/2014

  1. Neus

    Tot i que els tres actors fan una interpretació brillant,haig de destacar a l’actor Albert Pérez que ho va fer brutal !!!!!!.
    Felicitats a n’en Xiscu Masó,que ha sabut plasmar a la perfecció l’obra de Harol Pinter.
    Una obra imprescindible!!!!!!!

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Ahir varem tornar al Lliure per tal de veure SEULS, i coincidíem amb l’entrada d’en Albert Pèrez …. l’Imma m’ho va fer notar…. realment semblava un indigent… i és que el paper que fa a l’escenari condiciona també amb tota seguretat la seva vida privada.

      Nosaltres recomanem a tothom que ens pregunta per una obra que pagui la pena, sense cap mena de dubte “L’ENCARREGAT”.

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.