L’Imma em dona una sorpresa fa uns dies i em diu que ha reservat una taula a Palafrugell al restaurant LA XICRA, per tal de fer una GAROINADA com cal…. i és que sempre que hem menjat garotes ho hem fet a restaurants de Barcelona i amb crema de llet… que evidentment no és el mateix.
Aquest dissabte 22 de febrer fem el camí directe a Palamos i allà fem la primera parada tot recordant el munt d’anys que varem passar l’estiu en aquella zona, primer al càmping Benelux al costat de la Platja d’en Castell i desprès al càmping nudista Relax Nat; va ser una època de la nostra vida que varem passar junts amb els nostres fills… una època extremadament feliç.
Ens apropem dons a la Platja d’en Castell per recordar…. i ens alegrem que esta exactament igual que fa 20 anys. Quan trepitgem la sorra uns joves motoristes em demanen si els hi puc treure una foto amb el meu mòbil i enviarse-la per email…. i és que, casualitats de la vida, cap d’ells porta a sobre el seu mòbil; així ho faig i quant estem intentant enviar la foto, la noia ens pregunta si som de la comarca i els diem que no pas…. som de Barcelona, de la part alta del barri de Gràcia. Dons som veïns, diu ella…. quina casualitat!!! vivim al carrer Verdi….. i tenim el forn de pa davant del cinema Bosque !!!
NO POT SER !!!
Descobrim llavors, que es filla del meu millor amic de l’infancia, en Toni i de la meva cosina segona, Mari Carmen. La vida dona moltes voltes i es sorprenent les alegries que ens pot aportar en el moment mes inesperat. Son masses casualitats que s’han juntat per que pugui passar alguna cosa així….. és magia ?…fa potser mes de 20 anys que no trepitjavem aquella platja i ara ens trobem amb una cosina meva, Sandra, que no coneixiem pel distanciament entre families degut a esdeveniments familiars de fa molts anys en el que nosaltres no varem participar. Increible però cert.
Ens acomiadem i fem cap a Palafrugell on ens espera la GAROINADA.
El restaurant LA XICRA és petit, té 3 sales i ens instalen en la mes gran al costat de la finestra.
Evidentment escollim el menú especial GAROINADA 2014, en el que participen forces restaurants de Palafrugell, cada un d’ells variant segons la seva especialitat de Bacallà, que sembla que és el segon plat per tradició (la quaresma?). Com veig que a la carta també tenen Cargols, demano si puc canviar el bacallà per cargols i no posen cap inconvenient.
Ens mengem una dotzena de garoines o garotes cada un de nosaltres, de primer plat…. estan “mortals”…res a veure amb les que havíem tastat abans. Ens diuen que millor que les mengem amb una mica de botifarra negre que ens porten…. i realment el contrast és sensacional. Les garoines, ens expliquen, les reben cada mati sobre les 13 hores i les obren immediatament abans de servi-les quan un client les demana…. això fa que estiguin al seu punt de frescor, però té l’inconvenient que triguen força en servir-les, especialment si s’ajunten els clients, com va ser el cas.
De segon Bacallà “Monacal” per l’Imma, boníssim (em vaig menjar també força) i els Cargols “de Palol” per mi.
…potser els milorrs cargols que he menjat mai !!!
Al acabar i abans del postre demano parlar amb la propietària, perquè li vull dir personalment que la GAROINADA ha estat una experiència per nosaltres increïble i que a partir d’ara cada any, repetirem…. però sobretot vull fer-li saber que els CARGOLS “de Palol”, que acabo de menjar, molt possiblement son dels millors que he menjat a la meva vida…. i això que em considero cargolaire de mena i he tastat desenes i desenes de receptes de cargols. Em comenta que és tracta d’una recepta de la seva mare i que acostumen a fer-los tot l’any. Evidentment el que li acabo de dir la fa feliç.
Valorem l’àpat amb 4 estrelles sobre 5…. i no li posem la cinquena, per culpa de què han trigat excessivament en servir-nos…. i encara que no teníem cap presa hem trigat mes de dues hores. Així i tot, tornarem de ben segur, perquè hem sortit molt satisfets.
Desprès ens apropen a Calella de Palafrugell par fer un tomb, però ja estan tancats totes les terrasses i ens quedem amb les ganes de prendre un cremat. Ens apropem al far de Sant Sebastià.
Tornem a Barcelona per La Bisbal i allà fem una parada llarga per fer la cacera de Cargols…. trobem per la nostra col·lecció un bon grapat… en total comprem 8 cargols que no teníem.
Cargol Restaurant LA XICRA
Hola!
Ui LA GAROINADA! Fa 3 anys que la fem, vam començar a La Xicra, també hi hem anat altres vegades p.e. amb el Catxofino (barreja mar i muntanya), després restaurant Llafranch i El Far de St. Sebastià. A veure aquest any. Bona terra i bona teca, la garoina excel.lent gust de mar.
El que tenen les Garoines és que depèn de la mar per ser més plenes o menys.
Només de parlar de Palafrugell ja em venen ganes de rellegir JOSEP PLA, ara agafo EL QUADERN GRIS.
Nosaltres tenien moltes ganes, però sempre ens assabentàvem quant l’època ja s’havia finalitzat…… a partir d’ara es convertirà en un ritu com ja és la calçotada de cada any. Les garoines que varem menjar estaven realment delicioses.
L’Imma no se pas si ha llegit Josep Pla…. jo de ben segur que no, i és que pot ser molt català però és una mica (molt) fatxenda.
Si el Quim et llegeix això de fatxenda…. És el seu escriptor preferit. Tant que la meva mare li va deixar en herencia les obres completes. Personalment em costa llegir-lo xk és molt descriptiu. Pla com la Rodoreda (salvant les distàncies) teníen el seu univers particular. Grans patums de la literatura catalana. Que poden agradar o no. Això ja és més personal.
Quina casualitat!! Quines voltes dona la vida!
Retrobar vells amics i persones que han format part de la nostra vida en una época determinada, és un regal de la vida, val la pena aprofitar-ho. Felicitats!!
Una abraçada x tots dos!!
Us deixo, ja comença el programa del Jordi Èbole que promet molt!!!
Els que som lectors de mena deixem de banda la ideologia política del escriptor, tret que es tracti justament de llegir temes polítics. A mi en Pla m’agrada i he llegit forces coses d’ell però no per això combrego amb la seva ideologia política que realment estava moollltt a la dreta. El Miquel és un lector “mini” i ja fa una primera tria en funció de la simpatia que li tingui o no a l’escriptor com a persona. Molt curiós aquest retrobament inesperat en una platja que ha significat molt per a nosaltres durant una temporada important de la nostra vida.
Una abraçada.
Quin dia més rodó i maco, nois. Trepitjeu Palamós (un lloc que nosaltres ens estimem molt), teniu un simpàtic retrobament i menjeu de meravella!! Que més és necessita a la vida per ser felic????!!!
Ens apuntem l’adreça d’aquest restaurant!!!
Una abraçada.
Manel i Cristina
Això si que es “Bona Vida” i la resta romanços…
El restaurant sembla ser que es del millors de Palafrugell. Nosaltres repetirem de ben segur. Per cert ja tenim la ruta de les nostres vacances per Canadà i tenim tot reservat !!!
Ja us la faré arribar
Una abraçada
Hoola!
no m´agrada donar notícies com: en Pere Bahí, xef i propietari del restaurant La Xicra es va morir, ho vaig veure fa pocs dies. Ara fa temps que no, però quan hi anàvem sempre ens agradava saludar-lo, era un autèntic amfitrió. Bons records.
Per les terres gironines era molt conegut, tertulià radiofònic, músic, artista. En fi, el trobaran a faltar.
Ja feia temps havia traspassat els fogons a la cuinera Anna Casadevall.
M´imagino que continua el repòs per la cama. Salut!
Ostres, ens sap greu, crec que el vam saludar l’any passat en sortir del restaurant i ens va explicar un parell de receptes de caragols d’un dels seus llibres …..
La cama de repòs encara fins al 16 de desembre que em diran si puc començar a caminar …. es fa llargggggggg
Gràcies.