Ahir dimecres va ser un dia per mi, molt desagradable, que no m’agradaria pas que es repetís mai mes…. i es que va començar molt malament, a partir d’una trucada telefònica “grollera” que vaig rebre per part de la que sembla ser es la vicepresidenta de L’Associació de Liceistes de 4t i 5è pis, per tal de justificar-se, suposo,  del repartiment d’entrades als assajos generals que otorga el Liceu a l’associació, i de la que ella es responsable dins de la mateixa; d’aquest repartiment he estat exclòs en les dues ultimes temporades i cada any m’he vis obligat a reclamar per escrit aquesta opció. El meu “pecat” sembla ser, dons, es demanar per escrit que voldria assistir a un del assajos, sense ni tan sols demanar un en especial.

Sembla que a vegades, la persona mes humil, quan se li atorga un càrrec, per petit que sigui, com és en aquest cas… es creix en ella mateixa i es creu amb el dret de tractar a les persones com si es fossin un ramat de xais.  La conseqüència es que desprès de penjar-li el telèfon dues vegades seguides per el to intolerable que estava prenent la “conversa” a una sola veu, d’immediat vaig fer un escrit demanant la baixa de l’associació.

Aquestes actituds em recorden, per posar un exemple, al càrrec de president d’una escala de veïns, on masses vegades, la persona “voluntària” que obté el càrrec, es creu gairabé que és el president de la Nació.

Cal també dir, que desprès, par la tarda, vaig rebre disculpes per part del president, però la decisió per part meva ja no tenia marxa enrere. Continuo pensant que el repartiment d’entrades no es gens clara dins d’aquesta associació, i que es fa en base a les simpaties o antipaties d’una determinada persona, a la que se  li  permet  facilitar reiteradament entrades a determinades persones a varies funcions dins de la mateixa temporada, mentre que a altres associats ni se’ls considera. En cap cas estic parlant de persones que han treballat i molt per l’associació durant una bona part de la seva vida i que de ben segur es mereixen aquesta deferència.

Em sap greu, donarme de baixa precisament per aquesta raò, perquè la meva intenció de associar-me ara fa 4 anys, no era ni de bon tros,  el poder o no obtenir accés als assajos, cosa que per altra banda ja tenia coberta per altres mitjans. No obstant això, no puc tancar els ulls, davant d’aquestes actituds que considero que no son prou netes.

Malauradament a sobre d’això, la majoria d’activitats estan enfocades, tal i com si realment es tractes d’un club de jubilats, perquè es fan en uns horaris al que no tenim accés les persones que tenim “la sort” de treballar.  No em penedeixo, però d’aquests 4 anys, en el que he pogut al voltant de l’associació, fer noves amistats i a traves d’elles estimar encara mes l’òpera i el seu mon.

Aquesta decisió la faig publica tal i com he publicat també, tots i cada un dels actes en els que he participat d’una o un altre manera dins de l’associació.

Cargol emprenyat