A aquesta escriptora canadenca li van concedir el Premi Nobel de Literatura l’any 2013 per la seva habilitat en el camp dels relats. Jo no havia sentit a parlar d’ella ni dels seus llibres i a la primera ocasió en vaig comprar aquesta edició de butxaca per tal de conèixer.la.

Retratista permanent de la complexitat femenina no ha estat gaire traduïda al castellà ni ha gaudit de gaire difusió entre nosaltres.

Dels tres llibres recomanats per la prensa per aproparnos a la seva literatura (“Mi vida querida”, “La vida de las mujeres” y “Demasiada felicidad”)  vaig escollir aquest últim sense saber ben be perque.

Un cop llegit, puc dir que només per la història de Sofia Kovalevski, la matemàtica russa del segle XIX que va recórrer Europa buscant una universitat que admetés dones com a professores, i viure amb ella la seva història d’amor amb un home que va fer el que va saber per decebre-la  ja mereix la pena llegir aquest llibre, però en el seu conjunt destaca una percepció inusual i precisa del món interior femení.

Alice Munro s’ha focalitzat en l’anàlisi minuciosa de les relacions humanes, familiars i sentimentals, especialitzan-se en els secrets latents i tragèdies silenciades que porta dins qualsevol persona. L’interessa el silenciós i el silenciat, les persones que escullen no escollir, els que viuen en els marges, els que abandonen i els que perden. Com han recollit els critics és capaç de dir en 30 pàgines més que un novel.lista en 300.

Alice Munre

Pel que ella mateixa ha explicat a la entrevista que se li va fer amb motiu de la concesió del premi Nobel (no el va poder recollir personalment pel seu delicat estat de salut), ha estat durant molts anys una escriptora a l’ombra “La gent del meu voltant no sabia que volia ser escriptora. No vaig deixar que ho descobrissin, els hauria semblat ridícul”.

Alice Munro (Alice Ann Laidlaw) va néixer el 10 de juliol de 1931 en Wingham, a la província canadenca de Ontario. La seva mare era mestra i el seu pare tenia una granja de guineus. Després del batxillerat va iniciar estudis de periodisme i anglès a la Universitat però els va abandonar en casar-se en 1951. La parella es va establir en Victoria, en la Columbia Britànica, on van obrir una llibreria.

Munro havia començat a escriure relats curts ja en l’adolescència, però el seu debut en forma de llibre no va tenir lloc fins a 1968 amb la col·lecció de relats  Dance of the Happy Shades, que va tenir gran reconeixement al seu país.

La pel·lícula “Lejos de ella” (2007) dirigida per Sarah Polley està basada en un dels seus contes.

La seva col·lecció de relats més recent és  Dear Life (2012) – Mi Vida querida, col·lecció de contes autobiogràfics que espero poder llegir en breu.

Cargol feliç