– Teatre – EL PRINCIPITO (*) – Teatre Lliure de Gràcia – 16/02/2014

Ens apropem diumenge a la tarda al Teatre Lliure de Gràcia (Sala Anna Lizaràn, algun dia ???) amb la il·lusió de veure treballar de nou aquest gran actor que és José Luis Gómez, en una de les obres mes universals de la història … “EL PRINCIPITO”. Diuen que aquest llibre és el tercer mes venut a tot el mon, desprès de La Bíblia i El Capital de Marx.

El Principito - Teatre Lliure - cartellEl Petit Príncep  és l’obra,  evidentment, més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens.

La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult.  Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans». Cadascuna d’aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida. Una invitació de l’autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens.

El Principito - Teatre Lliure

Què passaria si el Petit príncep de Saint-Exupéry no fos interpretat per un noi sinó per un actor en edat de fer de Rei Lear, que es prepara per al seu últim viatge?
Aquesta nova producció de La Abadía neix a partir de l’espectacle Der kleine Prinz, estrenat el 2000 pel Theater an der Ruhr (a Mülheim, Alemanya), amb l’aquí director Roberto Ciulli fent de Petit príncep i Maria Neumann com a aviador, rosa, rei, vanitós, home de negocis, investigador, guineu, serp…

El narrador és un aviador que, de resultes d’una avaria de motor, ha hagut d’aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L’endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l’aviador i li demana: «Si us plau… dibuixa’m un xai!». És el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l’aviador comença sentint curiositat per la procedència d’aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent —ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seues expressions— es desentén de la seva avaria i va creixent envers ell un lligam d’amistat i estima.

No entenem que ens passa, però per molt que ho intentem, durant l’hora i escaig que dura la representació no aconseguim connectar amb el que els dos actors ens volen explicar. Tot i sabent per el programa de ma que l’autor Antoine de Saint-Exupéry, va escriure aquest llibre quan sentia la mort ben aprop d’ell, als 43 anys, degut a la seva delicada salut….. i que en aquell moment era molt conscient del caràcter efímer de la vida. L’any següent va morir.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquesta versió en castellà, s’endinsa en el camí de la mort, en el moment que l’autor està ja planejant el seu últim viatge. Segurament tindrem un mal dia, però el curiós es que ens passa tant a l’Imma com a mi al mateix temps. Som conscients de la molt bona interpretació dels dos actors, en José Luis Gómez i l’Inma Nieto, però de cap de les maneres ens fa vibrar ni un bri el que s’està dient davant nostre, i això que estem asseguts a la fila 1. Ens avorrim, ens mirem estranyats del que ens està passant al dos i comencem a mirar el rellotge quan no arriba a la mitja hora del inici de la representació.

Quan per fi acaba la funció, ens veiem alliberats i sense aplaudir marxem da la sala.  Crec que és el primer cop que ens passa quelcom semblant. És horrorós el patiment que pot suposar el sentir-te atrapat a una butaca d’un Teatre, tot i sabent que fins que finalitzi, no et pots aixecar.

El que escric, no vol ser una critica del que de ben segur es un molt bon espectacle, però en aquest Blog nostre, varem decidir de bon començament expressar les nostres sensacions al veure un determinat espectacle, independentment de la seva qualitat.

Una estrella, significa tan sols, que NO ens ha agradat.

a partir de la narració d’ANTOINE DE SAINT-EXUPÉRY
versió i direcció ROBERTO CIULLI
cia. TEATRO DE LA ABADÍA
intèrprets: José Luis Gómez i Inma Nieto
 traducció del francès: Jesús Munárriz / escenografia, vestuari i il·luminació:  Roberto Ciulli, Maria Neumann, Ruždi Aliji i els equips de La Abadía / música Gerd Posny
ajudants de direcció: Jesús Munárriz, Dijana Brnic i Andrea Delicado
producció La Abadía, amb la col·laboració del Theater an der Ruhr

_____________________________________________________________

– Teatre Lliure de Gràcia – Sala Anna Lizaran ??? – Preu 29 € –  (preu pagat: 7 € – TresC)
_____________________________________________________________________________

El petit princep amb Cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a – Teatre – EL PRINCIPITO (*) – Teatre Lliure de Gràcia – 16/02/2014

  1. Imma Barba ha dit:

    Xavier, contestant a la teva pregunta crec que els aplaudiments eren més aviat de compromís i de reconeixement a un gran actor que no pas de satisfacció per l’obra. A mi el que em va saber greu eren les cares dels dos nens que seien a primera fila ……

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.