Cada vegada estic mes convençut de que aquest diumenge passat no era el nostre dia, ja que tant a l’Imma com a  a mi, per primer cop d’aquesta temporada el concert matinal de l’OBC se’ns va fer una mica feixuc.

Segurament, almenys a mi el que em va atraure mes de tot el concert va estar la primera peça musical:

1 – Joaquim HOMS (Barcelona, 1906 – 2003) – Biofonia, per a orquestra (***)

Escrita el 1892, Biofonia és una de les obres senyera del compositor Joaquim Homs,  un dels membres més singulars de l’avantguarda catalana.

Joaquim HOMS, va ser Deixeble de Robert Gerhard, amb el qual amplià els seus coneixements musicals entre 1931 i 1936, la seva música ha estat un punt d’enllaç entre la generació del 27 i les avantguardes. Interessat per solucionar la crísi musical de la tonalitat que avatia la música en seu moment, va arribar a la conclusió que el dodecafonisme schoenbergerià era la solució al problema.

Autor de més de 120 obres instrumentals i 50 vocals, ha participat al llarg de la seva carrera en els millors festivals internacionals de música d’Europa o Nord-amèrica.

L’any 1981 fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic per l’Ajuntament de Barcelona, el 1986 amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, el 1993 amb la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts pel Ministeri de Cultura i el 1999 amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya.

No es ni molt menys el meu tipus de mùsica, però aquesta peça em va agradar força i em va despertar les ganes de coneixer altres composicions d’aquest autor català.

2 – Maurice RAVEL (Ciboure 1875 – Paris 1937) –  Concert per a piano per a la mà esquerra i orquestra (**1/2)

El Concert per a piano per a la mà esquerra en Re major és una de les obres més interpretades de Ravel, en part per la seva curiosa gènesi: la peça fou escrita entre 1929 i 1930 com a encàrrec del pianista Paul Wittgenstein, que havia perdut la mà dreta en combat a la Primera Guerra Mundial. Inspirat en els estudis per a mà esquerra de Saint-Saëns, la peça salva les limitacions tècniques amb un doll d’imaginació que la converteix en una obra mestra.

El solista al piano va ser el català Josep Colom, (Barcelona 1947), que va tenir un gran exit entre el public, ja que els aplaudimets va fer que tingues que fer un parell de bisos.

La peça musical si mes no, curiosa, però que en cap moment em va fer vibrar…. tindriem un mal dia.

3 – Felix MENDELSSOHN (Hamburg 1809 – Leipzig 1847) –  Simfonia núm. 3 “Escocesa” (**1/2)

La Simfonia Escocesa deu el subtítol a un viatge del compositor a Escòcia el 1829. Hi havia anat a descansar després dels seus reeixits concerts a Londres, on ja era considerat un gran compositor. Colpit pel paisatge, la intenció d’escriure una simfonia se li va imposar ràpidament. No obstant això, no va acabar la partitura fins tretze anys després, en un llarguíssim procés de reflexió que converteix la peça en la seva obra més personal. Tanmateix, la font d’inspiració de l’obra no és tant el folklore d’Escòcia com els seus paisatges, en especial les runes i els castells. Això explica el to fosc i meditatiu de l’inici de la simfonia, que l’acosten al clima de la Pastoral de Beethoven, un gran contrast amb el clima dansant del final.

L’unic moviment que ens va realment agradar va ser l’ultim, que està considerada gairabé  com una marxa triumfal.

ORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA NACIONAL DE CATALUNYA (OBC)

Antoni Ros Marbà, director

_____________________________________________________________________________

– L’Auditori– Preus de 51 € a 10 € –   ( preu pagat 24 € – abonament )

_____________________________________________________________________________