Ens agrada la dansa, però cada cop mes ens decantem cap a la dansa contemporània i menys a la clàssica. Per tant ens be mes de gust, el que es fa al Mercat de les Flors que no pas el que es representa al Gran Teatre del Liceu. Així i tot, no varem resistir la temptació de comprovar el que ens brindava els Ballets de Montecarlo i ja fa mesos varem comprar entrades fora del nostre abonament, per tal de veure LA BELLE.
Es tracta d’un ballet clàssic en la seva concepció, encara que han substituït els “tutús” per un vestuari colorista tipus… entre Walt Disney i el Circ du Soleil, especialment en el primer acte.
La Belle és una de les peces més celebrades del repertori creat per Maillot per la companyia de Mónaco. El mateix any de la seva estrena (2001), va obtenir el Premi Nijinski a la millor producció i, un any després el de la critica italiana.
La escenografia d’Ernest Pignont-Ernest, és minimalista però gens freda… un bon suport per els intensos colors del vestuari de Philippe Guillotel.
L’escena inicial de l’embaràs i naixement de la princesa adopta un to pop, quasi be de circ. Aquest primer acte, a banda del vestuari es potser el que ens va agradar menys de tota la representació, amb pocs números de ball dels millors solistes i on el cos de ball varen tenir forces errades.
Charles Perrault va escriure un conte anomenat La bella dorment i Petipa el va transformar en un delicat ballet amb una bellíssima partitura de Txaikovski. Jean-Christophe Maillot recupera el simbolisme del relat original, amplia la música de Txaikovski amb fragments de Romeu i Julieta, i oblida la innocència de Petipa. En la seva versió, els protagonistes es comporten com ho fan els adults, amb emocions i desigs. Un ballet oníric, sensual, brillant, que exigeix el màxim dels solistes i el conjunt. Una mostra extraordinària de l’escola neoclàssica que va rebre el Premi Nijinski a la millor coreografia el 2001.
Ja en el segon acte, el ballet va prendre una millor força, amb la famosa escena del galanteig del seus pretendents on la Belle és assetjada i violentada sexualment, on es trenca la seva puresa representada per una enorme bombolla que fins a les hores la protegia….. alhora que el príncep i el seu pare son maltractats, tant físicament com psíquicament , per la bruixa malvada.
Un moment important d’aquesta versió, és ja en el tercer acte, la trobada del príncep amb l’Aurora en l’instant d’un llaaaarg petó que els uneix per sempre. Segurament la millor escena de dansa d’aquesta producció. Aquí en l’escena d’amor, s’ha volgut fer un homenatge a un altre música de Piotr Ilitx Txaikovski, amb la música d’un altre ballet… el de Romeu i Julieta.
Ens va agradar en conjunt, però encara que l’interès anava creixent del acte primer al segon i millor encara al tercer… esperàvem potser mes d’aquesta producció.
Com dèiem al principi, es tracta d’un clàssic disfressat amb una posada en escena i vestuari contemporani, que encara que agraïm per l’intent d’actualització, a nosaltres no ens va fer vibrar en quasi cap moment, a excepció dels duets dels protagonistes principals.
La companyia va ser fundada de nou l’any 1985 amb la missió de recuperar la tradició dansística al principat. Sota la direcció de Jean-Christophe Maillot des del 1993, s’ha convertit en un referent indiscutible de la dansa clàssica en la seva expressió més sofisticada.
Esperem gaudir molt mes en els dos espectacles que tenim previstos ben aviat al Mercat de les Flors, Àngels Margarit a finals de febrer i Druming Live al març.
Un dels grans problemes del Gran Teatre del Liceu alhora de representar dansa, és el dolentíssim sistema de so que te ….i que fa molts anys hauria d’haver estat renovat.
Malauradament ja fa temps que la dansa, ja de per si amb uns costos elevats, prescindeix de la musica en directe, precisament per no encarir mes encara els costos i fer que les representacions tinguin un preu que estiguin a l’abast. Per tant, als seguidors de la dansa no ens queda mes remei que acceptar la musica enllaunada, però amb un mínim de qualitat.
Perquè al Mercat de les Flors el sistema d’audio es francament correcte i a l’Auditori i especialment al Liceu un autèntic desastre ???
Si us be de gust, podeu veure tot el ballet sencer a youtube clicant aqui sota…
Música: Piotr I. Txaikovski
Les Ballets de Monte-Carlo
Solistes principals : El príncep Alexis Oliveira – La Belle Anja Behrend
Coreografia: Jean-Christophe Maillot – Escenografia: Ernest Pignon-Ernest – Vestuari: Philippe Guillotel – Il·luminació: Dominique Drillot
En col·laboració amb el Festival Castell de Peralada
___________________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu – Preu de 63,50 € a 11 € – ( Pagat 20,50 € – fora d’abonament )
___________________________________________________________________________
