Ahir divendres 14 de febrer, va ser una nit memorable; per nosaltres un dels moments en què hem gaudit mes de l’Òpera des de fa molt i molt de temps i crec que molta gent ahir pensava el mateix; ahir al final de forces aries tant les protagonitzades per Patrizia Ciofi, com les de Juan Diego Flòrez, es va haver de parar momentàniament l’espectacle perquè els aplaudiments i els “bravos” van durar forces minuts.  Sembla ser dons, que hem tingut la gran sort de què els dos protagonistes principals ja estaven en plena forma, desprès dels constipats que sembla els van deixar una mica fora de joc.

Aquest any 2014, desprès de prendre els 12 grans de raïm, el primer que varem fer és veure per TV, aquesta mateixa Òpera, amb la mateixa producció però des de Paris amb uns altres protagonistes; a la nostra crònica de llavors, també valorada en 5 estrelles, ja varem dir que l’òpera de Bellini era bellíssima i que la posada en escena era excel·lent i espectacular.

No entenem pas com alguns crítics poden desacreditar una posada en escena de les millors que hem vist mai al Liceu, amb el feble argument de què la representació de l’escena de l’habitació del compte es representa al bell mig del saló principal.  No deuran ser massa teatraires i voldran que tot se’ls doni mastegat com en el cinema. Tampoc els agrada que es traslladi al segle XX a un hotel al mig dels Alps… i és que estem en el de sempre… alguns voldrien que el Teatre es moris representant-se de la mateixa manera que es va concebre l’obra original…. un greu error, que va en contra de la supervivència del propi Teatre i encara mes de l’Òpera.

Si hi ha en la crònica operística de Barcelona, gairebé bicentenària, un títol que mereix ocupar-hi un lloc destacat, aquest és sense cap mena de dubte La sonnambula de Bellini. L’estrena de l’obra al Teatre de la Santa Creu és recordat com un esdeveniment apoteòsic. Un èxit sense matisos que es va tornar a repetir quan va ser presentada al Gran Teatre del Liceu.

Al Liceu, el dia que vaig assistir a un pre-assaig general, assegut a l’amfiteatre, l’escenografia era també espectacular. Des del quart pis, ahir, l’escenografia perd molt de la seva espectacularitat ja que el pis on estan situades les habitacions de l’hotel i la gran cristallera del mateix pis, amb les muntanyes nevades al fons…. no es veia en absolut; fent un esforç s’intuïen els peus de la gent que es passejava.

Bellini va compondre La sonnambula en només dos mesos, mentre es trobava a Moltrasio, en la vil·la dels comtes Lucini Passalacqua, prop de la casa de Giuditta Turina, una jove amb la qual mantenia una relació sentimental.

No entenc pas tampoc l’actitud de molt seguidors d’òpera a casa nostre que han intentat per tots els mitjans fer una campanya bruta en contra de la soprano Patrizia Ciofi, tot dient que no era pas veritat que els primers dies de representació estava força constipada… i que la seva veritable veu era aquesta.  Quan una persona està al cim, un esport pervers molt arrelat a la nostra cultura és intentar desprestigiar-la sigui de la manera que sigui.  És precisament per això, que encara m’alegro mes per l’enorme èxit que ahir la Ciofi va aconseguir al Gran Teatre Del Liceu.

També esplèndid va estar en Juan Diego Flòrez, com casi sempre i aquesta vegada també els aplaudiments eren unànimes.  Molt i molt bé, però crec que per sota de la força que ahir desprenia Patrizia Ciofi que estava en una de les seves millors nits, des de que el 2006 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Lucia a Lucia di Lammermoor de Donizetti, i a la temporada 2009-2010 amb La fille du régiment de Donizetti.

Molt bé també la resta de cantants, … especialment una esplèndida Lisa interpretada per Eleonora Buratto i també  fantàstic en Nicola Ulivieri (compte Rodolfo).

Llibret de Felice Romani.  Estrenada el 6 de març de 1831 al Teatre Carcano de Milà. Estrenada a Barcelona, al Teatre de la Santa Creu, el 21 d’abril de 1836. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 d’agost de 1848.

Una GRAN…. GRAN nit que guardarem en la nostra memòria com una de les millors vetllades d’òpera que hem assistit en directe.

Direcció musical: Daniel Oren – Direcció d’escena: Marco Arturo Marelli

Repartiment:

Amina: Patrizia Ciofi – Elvino: Juan Diego Flórez – Comte Rodolfo: Nicola Ulivieri – Lisa:   Eleonora Buratto – Teresa: Gemma Coma-Alabert – Alessio:  Alex Sanmartí – Un notari:  Jordi Casanova

 Escenografia i Il·luminació: Marco Arturo Marelli – Vestuari: Dagmar Niefind – Il·luminació: Friedrich Eggert – Coproducció: Wiener Staatsoper (Viena) / Royal Opera House Covent Garden (Londres)

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

_______________________________________________________________

– Gran Teatre del Liceu – Preu de 238,75 € a 12,25 €  – ( abonament  30 € )

_______________________________________________________________