– Teatre – COACHING (**) – Teatre TANTArantana

Ahir dijous 13 de febrer tornem al Teatre TANTArantana per veure una nova proposta de Teatre contemporani en Català.

Àngel Amazares és l’autor i director d’aquesta proposta. L’idea inicial del argument li va vindre al cap, quant va veure l’enfrontament polític dins del mateix partit, el PSOE, de dos candidats, Rubalcaba i Chacón. Els dos candidats per primer cop van ser votats pels afiliats, però també pels simpatitzants.

Partint d’aquesta idea, l’autor intenta introduir a l’espectador en el mes fosc de la política, on el que compta realment es aconseguir l’objectiu desitjat, encara que la manera i les eines per aconseguir-ho, no siguin massa ètiques i si força invisibles cap el votant final…. En aquest mon, qualsevol recurs s’utilitza, encara que es caigui en la corrupció i l’engany polític.

Dos polítics s’enfronten al repte més important de les seves carreres: unes primàries obertes a la ciutadania que poden decidir qui serà el proper president del partit i futur representant a les eleccions generals del país. De rerefons un previ debat polític televisat amb el presentador més carismàtic i mediàtic del moment obsessionat en vendre el seu exitós llibre “La dictadura del carbohidrat”. La candidata Norma Mercader s’enfronta al favorit i actual President del partit, per a aconseguir guanyar-lo no dubtarà en contractar els serveis d’un coach especialitzat en l’àmbit de la comunicació; l’entrenador intentarà donar-li totes les eines al seu abast per dur-la al més alt, però l’aparició a escena del marit amb una estranya oferta per al coach farà trontollar l’entrenament.

El format tipus “thriller” en el que esta desenvolupat l’argument, en principi es atractiu, e intenta jugar amb l’espectador per sorprendre’l contínuament amb girs que poden descol·locar-lo. Sota el meu punt de vista el final es massa brusc i s’explica tan sols amb la utilització d’una veu en off, sense representació. Els espectadors de sobte es queden desconcertats i no saben si es tracta del final o encara queda quelcom per explicar. Els aplaudiments el dia que varem anar, van ser freds i de compromís; els comentaris a la sortida no eren massa favorables i la titllaven d’avorrida.

This slideshow requires JavaScript.

El problema crec jo, es que encara que l’idea inicial pot ser encertada, una mateixa persona no deuria intentar tocar tots els pals alhora…. autor, director i actor. En aquest cas, la direcció queda llavors força coixa … .. i l’actuació de Àngel Amazares, la deuria deixar claríssimament en mans d’un altre actor.

Entenc que en una producció de petit format, es difícil mantenir una aposta viva com aquesta, amb 6 actors al escenari + 1 càmera que filma l’entrevista imaginaria i que realment mai es produirà, mes que en somnis.

En canvi, en general les actuacions son força bones, especialment la de la Roser Batalla, que com sempre és per treure el barret, faci el que faci.

A una molt bona alçada també, Lolo Herrero, Òscar Monleón i Carles Arquimbau.

El resultat final però, no acaba de resultar, encara que el tema es prou atractiu. La nostra valoració no passa de dues estrelles, o sigui “per passar l’estona”.