Malauradament havia de passar algun dia. Confiàvem massa amb els ulls tancats en qualsevol producció que es representes a la Sala FlyHard i reservàvem les entrades en el mateix moment que rebíem el correu electrònic en el que s’anunciava la nova representació.  Això almenys ens ha servit aquesta vegada per obtenir un preu especial de 5 euros al estar entre els 5 primers que han reservat per aquella funció.

Però, aquesta manera d’actuar, s’ha acabat; d’ara endavant esperarem alguna critica per decidir la nostra assistència. La raó ha estat el haver assistit a veure la producció “NOMÉS UN ANUNCI“, que sincerament ens ha deixat un mal regust de boca. Per primer cop des de que assistim a aquesta Sala, no ens veiem amb cor de recomanar  l’assistència a La Flyhard per veure aquesta representació.

És un encàrrec senzill. L’Herni, l’Elen i en Diego han de veure dos esbossos d’anuncis, jutjar-los i triar-ne un. Només un anunci.

Tant se val que cap d’ells tingui una feina relacionada amb la publicitat. Tant se val que un d’ells sigui cec. Al cap i a la fi, només són anuncis. Anuncis d’aigua. Tothom pot opinar sobre un anunci d’aigua. I si la reunió està moderada per una professional com la Gràcia, el resultat ha de ser per força molt satisfactori. Si es respecten les normes, res no pot fallar.

Tota la reunió, o focus group, és observada pels clients: l’empresa anunciant i l’agència de publicitat. Són a l’altra banda d’un mirall, i no poden establir cap mena de contacte amb els participants. Aquesta és una de les normes que s’han de respectar. És de sentit comú. Però el món de la publicitat no es regeix pel sentit comú.

També per primer cop veiem la sala a la meitat de la seva capacitat i fins ara, els dies que havíem assistit, la petita Sala estava plena al 100% de la seva capacitat.

Segons el nostre parer, el text de NOMÉS UN ANUNCI es extremadament  fluix i sense gaire sentit.  La nostra primera valoració era tan sols d’una estrella (que vol dir que NO ens ha agradat),  però crec que els actors no s’ho mereixen pas, ja que fan el que poden per fer creïble una història que no te cap ni peus.  Al principi, pensàvem… mira, tenim que pensar que no tot te que tenir la mateixa qualitat i ens ho varem intentar agafar com un divertiment per passar l’estona…. però l’últim quart d’hora es realment “infumable” en tots els sentits,  evidentment incloent també la direcció.

Les interpretacions si que es varen agradar força, especialment la de Roger Cantos, que crec encara no l’havíem vist actuar mai.  També ens agradaria destacar l’actuació de Marta Corral.  Únicament per aquesta raó, crec que almenys compensa una mica el temps perdut, que almenys nosaltres valorem molt mes que el preu que hem de pagar.

Crec que ha estat un greu error per part dels actuals responsables de la Sala FlyHard, tenint en compte que es la primera producció que es programa desprès de que Jordi Casanovas abandones la direcció de la Sala. Crec que haurien d’haver apostat, i mes ara, per una obra amb mes qualitat. De totes maneres “Voltar i Voltar” continuarà apostant per la Sala FlyHard i la seva programació de teatre contemporani català.

Aquesta crònica, es tan sols la nostra opinió i per tant cada espectador deuria tenir el seu propi criteri.  La Sala FlyHard en un anunci que va publicar ahir, prorroga aquest espectacle fins al 3 de març, segons diuen degut a l’èxit de critica i públic.

Autor: Alberto Ramos

Direcció: Carles Mallol – ajudant de direcció: Alberto Ramos

Repartiment: Marta Corral – Roger Cantos – Alícia Puertas – Joan Sureda

Escenografia: Anna Tantull – Vestuari: Marina Soteras – Llum i so: Bernat Tresserra – Cap Tècnic: Xavi Gardés – Fotografies: Roser Blanch – disseny del cartell: Iñigo Aranburu

Producció: Companyia Guanyadora i FlyHard Produccions S.L.

Nota: el Sr. Pablo Lammers de la Sala FlyHard, ens ha demanat de forma força correcte, que esborrem la fotografia realitzada durant l’espectacle… té raó, ja que una podria donar pistes per conèixer el desenllaç. Ho lamentem …. com diu el rei, no tornarà a passar

També em demana que esborri les de les salutacions perquè no tenen la qualitat necessària ja que no son professionals. Sobre aquestes ultimes, li comento que és trist que m’ho demani precisament en la primera crònica que és desfavorable.

_____________________________________________________________

– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 a voluntat € –   ( preu pagat 5 € oferta pels 5 espectadors primers)

_____________________________________________________________________________