Dijous 30 de gener …. avui toca Mercat de les Flors i dansa.

L’esperança de vida d’una llebre és un poema sobre la figura d’un home caçador i els seus records. Inspirat a partir de textos de l’escriptor napolità Erri De Luca i de la filòsofa María Zambrano, la peça proposa una reflexió entorn al temps i la memòria en un espai suggeridor i provocador d’imatges i històries: el bosc. Una proposta sobre el grup, sobre la identitat del cos i de la seva capacitat de generar acció i d’escriure en escena.

Per mi es difícil…. realment difícil fer una crònica d’un espectable de dansa, ja que es tracta d’una experiència sensitiva, que es te que viure en directe, i és diferent al Teatre, ja que aquí el que compte son mes les sensacions rebudes per l’espectador i cada un de nosaltres les pot rebre de forma molt diferent…. o no rebre.

En un primer moment l’escenari el trobem força espectacular inclús abans de començar l’espectacle.  La part esquerra del escenari es la escenificació d’un bosc, on una sèrie de troncs d’arbres pengen d’uns cables sense tocar terra.  Tot l’espai escènic esta compartimentat amb ratlles rectes ben marcades e inclús números de coordenades.

El joc del actor i els quatre ballarins amb els arbres es força intens i esta molt aconseguit.  Corren a traves d’ells, els belluguen en un moviment pendular i aconsegueixen bellesa visual amb ells.  Els escalen com si es tractessin de barres de gimnàs… o be amb una mena de sabates / grampons de peus.

La il·luminació es extraordinària també, creant moments bellíssims encara que ni tant sols apareguin els ballarins.

L’espai sonor a base de sorolls  repetitius i musiques preciosistes com el Stabat Mater de Perrgolesi, i creacions de la compositora i cantant  tunisiana Alia Sellami, així com de la cantant valenciana Quiteria Muñoz… te moments impactants.

Però creiem que respecte a la dansa (que a la fi es el que anàvem a veure) és un espectacle massa experimental per nosaltres, on els passos de dansa es converteixen mes que res en corredisses… on, amb tota seguretat, estan mesurats fil per randa, cada un dels moviments, però que arriba al espectador com a meres improvisacions d’uns cossos súper elàstics i poca cosa mes.

Segons el programa de ma, els seus creadors han intentat fer un treball a base “d’improvisacions i recerques dels perquès del moviment”… i si, es veritat, ho han aconseguit, ja que nosaltres encara hores d’ara ens estem preguntant el significat d’aquell moviments, a vegades massa estàtics i mecànics i d’altres que ens va deixar massa la sensació d’improvisacions i corredisses que encara que tingui sentit, no li varem saber trobar.

No varem acabar de connectar amb el que se’ns volia explicar i encara que varem trobar moments màgics, en general  creiem es un espectacle força repetitiu i en alguns moments avorrit. La nostra qualificació aquest cop es tan sols de 2 estrelles (per passar l’estona).

L’any 1989 María Muñoz i Pep Ramis formen el grup de dansa Mal Pelo. Des dels començaments, ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires arreu del món. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premio Nacional de Danza 2009 que atorga el Ministeri de Cultura i el Premi Nacional de Dansa 2001, de la Generalitat de Catalunya. L’any 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari en una masia de Celrà (Girona). El centre és un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, videoartistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris.

Direcció Maria Muñoz, Pep Ramis
Creació i interpretació Leo Castro, Enric Fábregas, Jordi Galí, Federica Porello, Pep Ramis
Ajudant direcció Neus Villà – Col·laboració artística Carlota Subirós – Il·luminació August Viladomat – Espai sonor i edició banda sonora Fanny Thollot – Composició musical original Alia Sellami – Col·laboració musical Steve Noble – Veus Quiteria Muñoz, Alia Sellami – Músiques addicionals G.B. Pergolesi, de Stabat Mater; La mort de Dido, de Henry Purcell – Espai escènic Jordi Galí, Pep Ramis – Vestuari Carme Puigdevalliplantes – Producció Mal Pelo, Mercat de les Flors, El Canal – Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona – Amb la col·laboració Centre de creació  L’animal a l’esquena

Mal Pelo és una companyia de dansa subvencionada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, INAEM-Ministerio de Cultura i Ajuntament de Girona. Mal Pelo és companyia associada al Mercat de les Flors.

_____________________________________________________________

– Mercat de les Flors – Sala MAC – Preu 16 € –  (preu pagat: 8 € – TresC)

_____________________________________________________________________________