Setmana intensament cultural i teatraire. Dimarts, 28 de gener, ens apropem de nou a la Biblioteca de Catalunya per tal de veure un altre producció de la companyia LA PERLA 29 (de la que som “encara” associats a traves de #AsSocPerla). Es tracta de TRANSLATIONS, i aquesta vegada aprofitem una oferta del 50% per assistir a l’ultima representació de les prèvies, a traves del TresC, el dia abans de l’estrena oficial.
Translations és una obra de teatre escrita el 1980 pel dramaturg irlandès Brian Friel. Transcorre a la vila fictícia de Baile Beag (Ballybeg), a l’Irlanda del segle XIX, i planteja qüestions relacionades amb el llenguatge, la comunicació, i l’imperialisme cultural (o el que es el mateix….el genocidi de la llengua gal·lesa, per tal de implantar l’anglès a la força a tot un poble. No us sona una mica el tema ??? una pista : “hay que “españolizar” la enseñanza en Catalunya”.
Però pels irlandesos, la història va acabar be, ja que van aconseguir la seva independència del Regne Unit, l’any 1922. Malauradament no tot ha estat bo per ells, ja que actualment tan sols un 3% dels irlandesos utilitzen el gaèlic irlandès com la seva llengua habitual ….. i ha estat substituït per l’anglès; hem de tindre en compte que abans del genocidi lingüístic comes pels anglesos, l”irlandès (gaèlic), era la llengua principal i habitual a Irlanda.
L’obra té lloc l’any 1831 a un poble del comtat de Donegal, al Nord-oest d’Irlanda. L’acció comença quan Owen, el fill del mestre de l’escola rural de la vila, torna a casa després de sis anys d’absència acompanyat d’un destacament de geògrafs de l’exèrcit britànic amb l’objectiu de canviar tots els topònims gaèlics de la zona a la llengua anglesa. Owen ha estat contractat per fer-los de traductor i ajudar-los amb la seva feina, fet que comptarà amb l’oposició del seu germà Manus. La trama es complica quan el jove tinent anglès Yolland s’enamora de Máire, la promesa de Manus.
Dins el context de l’obra, els personatges irlandesos i anglesos parlen les seves respectives llengües, però de fet tots els actors parlen anglès en l’original… i aquí es clar, en català. Això permet a l’audiència d’entendre totes les llengües, encara que els personatges no s’entenguin entre ells.
Translations és una clàssic contemporani; una obra que, a més d’Irlanda, s’ha representat al West End i a Broadway.
Amb totes aquestes dades, la cosa prometia i molt, però a nosaltres NO ens va semblar un espectacle rodó i poques vegades varem connectar; en part perquè des de l’ultima fila on ens varen encabir, desprès de retornar unes entrades que ens obligaven a estar separats, …. l’audició era pèssima i ens perdíem frases senceres, sobretot quant els actors es giraven en direcció oposada a on estàvem.
Al nostre voltant força gent va començar a fer la “post migdiada”… i això indica que alguna cosa no rutlla; escenes massa allargassades sense gaire contingut (especialment a la segona part), feien que les escenes que realment tenien contingut, quedaven desdibuixades. Alguns dels actors secundaris deurien de fer exercici de modulació i projecció de veu. Suposem que a mida que es vagi representant la cosa millorarà…. esperem.
La posada en escena, magnifica … tot i aprofitant el meravellós indret on es representa, sota les arcades gòtiques del antic hospital…. il·luminació i projeccions molt be.
Es també greu, sortir del Teatre sense entendre be l’argument, especialment el paper dels dos bessons (que no apareixen a escena), ni el perquè de la desaparició d’un dels personatges principals.
A nosaltres ens va fallar i molt algunes interpretacions que no ens varen semblar massa creïbles, la manca de bona acústica, tal i com estan distribuïdes les grades en aquest espectacle…. i sobretot les mes de 3 hores que dura l’espectacle, sense necessitat…. i que un dia laborable i amb aquest horari (de 20:30 a 23:45) fa que no puguis sopar i a mes a mes arribis a casa mes tard de les 12 de la nit, quant a l’endemà a les 6 sona el despertador per anar a treballar.
Resumin, un text molt bo, que toca temes molt propers al que esta passant ara mateix a Catalunya… però una interpretació global i direcció que deixa molt que desitjar, segons el nostre parer. Potser va influir negativament en nosaltres, aspectes aliens a la representació… com la cua interminable i leeeeeenta per bescanviar les entrades, el repartiment de les mateixes sense gaire sentit, guardant les millors pels amics i coneguts (massa descaradament), la falta de bona acústica al sostre on estaven instal·lats, la gent dormint al nostre voltant… la excessiva durada de la representació… les poc treballades interpretacions d’alguns actors secundaris.
No vaig aplaudir al finalitzar la representació…. i això en mi es gairebé impossible, com sabeu els que em coneixeu. Alguns diuen que m’agrada tot !!!
M’hauria agradat molt donar una valoració mes alta, però el que jo he vist no es mereix mes que un aprovat justet (**1/2). Espero que a les properes representacions això millori, perquè tenen entre mans un bombó de text.
En un altre ordre de coses, m’agradaria també comentar el següent:
Malaguanyat…. es premia als associats del Club TresC, amb unes prèvies al 50% i no es fa com a mínim el mateix amb els seus seguidors mes fidels; curiosament per pertànyer a la associació “Amics de La Perla 29”, tenim quasi el mateix “minso” ….. “minsissim” descompte dels que s’apliquen per gairebé tothom (65 anys, Biblioteques, TresC); la diferencia “avantatjosa” és tan sols de 1,35 euros …. i a sobre, únicament pel titular (no inclou ni tan sols a la parella) …. absolutament ridícul !!!
Per acabar de rematar-ho, les activitats promeses en el seu dia pels associats, son escasses i s’organitzen a un hora incompatible per la majoria dels treballadors (18 hores). Està clar que ens donarem de baixa. S’ha volgut fer una replica de la associació d’espectadores del Teatre Lliure, i no han sabut fer-ho, perquè no s’han preocupat de “mimar” als seus millors seguidors.
El públic teatraire pot arribar a ser solidari amb una iniciativa teatral privada, pagant una quota anual, sense esperar massa cosa a canvi…. però tampoc li agrada que li prenguin la cabellera d’aquesta manera. Pronostico que molt aviat s’anunciarà la mort de l’associació. Una veritable llàstima !!!
fotografies de la web associació “Amics de la Perla 29”
Autor: Brian Friel
Direcció: Ferran Utzet
Traducció: Joan Sellent – Adaptació: Joan Yago – Fotografia: Marina Raurell
Repartiment: Doalty: Ramon Vila – Capità Lancey: Òscar Intente – Manu: Albert Prat – Owen: David Vert – Tinent Yolland: Ivan Benet – Sarah: Jenny Bracraft – Máire: Montse Morillo – Hugh: Enric Auquer – Bridget: Júlia Truyol
Producció: La Perla 29
_____________________________________________________________________________
– Biblioteca de Catalunya – Preu de 26,75 € – (preu pagat: 50% = 13,50 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
Cargol irlandes
Uff, nosaltres anem el dia 15 de febrer, amb nens a veure si aguanten… pero llegint el que dieu que la previa que vau anar la gent s’adormia, por hem dona. Per cert una pregunta a l’Inma que es seguidora de la Riera com nosaltres, com ha vist a la Montse Morillo ( la Maribel) que a l’obra fa de Máire: Ja que anem una bona colla de seguidores d’aquesta actriu rierenca.
El dia 15 ja estarà molt més rodada amb tota seguretat i estic convençuda que us agradarà, potser una mica llarga si aneu amb nens però us agradarà. Esperem que les vostres entrades estiguin més a prop i no us passi com a nosaltres que no podíem escoltar bé i ens va fer perdre moments de l’obra. Em preguntes per la Montse Morillo i et diré que a mi particularment em va agradar molt, la trobo una actriu amb molta personalitat i la trasllada al seu personatge. Ja ens ho diràs.
A més de Londres i Nova York, farà uns 8 o 9 anys TRANSLATIONS es va poder veure al TNC,- jo concretament un diumenge a la tarda-, per una companyia “irlandesa”, que evidentment no tenia que recórrer al oportunista -o oportú- fet de que el rètols fossin en català o castellà. D’aquella versió en tinc molt bon record sobretot pel que fa a la molt bona parla -jocs de paraula inclosos- i una acurada posada en escena, amb un magnífic decorat i un extens repartiment.
Efectivament va ser representada del 27 al 30 de setembre del 2001 al TNC. Com sempre tens bona memòria, encara que ja fa mes de 12 anys. Nosaltres llavors no érem tant teatraires i voltàvem encara mes amb la nostra autocaravana per aquets mons de deu. No la varem arribar a veure.
http://www.tnc.cat/ca/translations/
Gràcies per recordar-nos-ho
Respecte al vostre comentari:
“En un altre ordre de coses, m’agradaria també comentar el següent:
Malaguanyat…. es premia als associats del Club TresC, amb unes prèvies al 50% i no es fa com a mínim el mateix amb els seus seguidors mes fidels; curiosament per pertànyer a la associació “Amics de La Perla 29″, tenim quasi el mateix “minso” ….. “minsissim” descompte dels que s’apliquen per gairebé tothom (65 anys, Biblioteques, TresC); la diferencia “avantatjosa” és tan sols de 1,35 euros …. i a sobre, únicament pel titular (no inclou ni tan sols a la parella) …. absolutament ridícul !!!
Per acabar de rematar-ho, les activitats promeses en el seu dia pels associats, son escasses i s’organitzen a un hora incompatible per la majoria dels treballadors (18 hores). Està clar que ens donarem de baixa. S’ha volgut fer una replica de la associació d’espectadores del Teatre Lliure, i no han sabut fer-ho, perquè no s’han preocupat de ”mimar” als seus millors seguidors.
El públic teatraire pot arribar a ser solidari amb una iniciativa teatral privada, pagant una quota anual, sense esperar massa cosa a canvi…. però tampoc li agrada que li prenguin la cabellera d’aquesta manera. Pronostico que molt aviat s’anunciarà la mort de l’associació. Una veritable llàstima !!!”
Nosaltres ja ho teníem decidit donar-nos de baixa;el que no pot ser és que pel TR3C tinguem més descompte que sent soci de La Perla 29.Quin benefici tenim ????,com sempre de segur que hi ha algú que si……….I que consti que ens vam apuntar per impulsar un nou projecte de teatre,però com a mínim que si hi ha entrades a un 50%,se’n faci el mateix tracte.
Per nosaltres l’organització del Teatre Lliure de 10 (espectacles,prèvies,tracte personal,detalls als socis,…..),només us diré que sense saber ni quines obres ens oferiran ens apuntem amb els ulls tancats.
No sé encara si hi anirem a veure-la……..
Una abraçada.
Primer de tot, a banda de l’actitud de LA PERLA 29, davant del associats de AsocPerla, crec sincerament que deuria-ho d’anar a veure aquesta producció, encara que sigui pel extraordinari text i per algunes actuacions que paguen la pena.
Respecte al que deiem de la associació AsocPerla:
Nosaltres (millor dit… l’Imma, que es la titular oficial), no ens varem associar a Amics de la Perla 29, per obtenir beneficis econòmics; mes aviat ho varem fer perquè l’estil de Teatre de La Perla ens agrada molt i volíem recolzar-la d’alguna manera…. fins i tot varem escriure amb tota la il•lusió, la crònica de la primera reunió on es va gestar la creació d’aquesta associació…
http://wp.me/p19AHZ-6As
Crec que els voluntaris per engegar l’associació han treballat i donat tot el que podien donar del seu temps lliure… i es mereixen tot el nostre reconeixement. No se veure la mateixa actitud per part de la PERLA 29 amb els associats dels AMICS que recolzen el seu treball. Nosaltres abans de la creació de associació ja assistíem a algun assaig “parcial” d’algunes obres en les que treballaven. Actualment aquests falsos assajos (teatralitzats… que no reals), també estan oberts a tot el públic siguin o no socis d’amics de LA PERLA 29.
No es qüestió de demanar avantatges econòmiques o no econòmiques, sobre la resta d’espectadors….. però com a mínim el mateix tracte. Les escasses activitats que s’han organitzat en aquets primers mesos de la existència de la associació, es fan en uns horaris als que la gent normal, no podem assistir.
Per posar un exemple, en els anys que nosaltres varem ser mecenes del Teatre Romea, teníem preferència en escollir butaques, i teníem reservades 2 o 3 files del Teatre (les millors) que eren d’us exclusiu dels mecenes (no es posaven a la venta al públic fins al últim moment, si quedaven lliures). En el Teatre Lliure o al Liceu hem assistit a assajos generals “reals” i de forma gratuïta, encara que desprès tornàvem a repetir, pagant la nostra butaca.
Els socis d’amics del Teatre Lliure, podem reservar localitats per telèfon quant les entrades no estan a la venta per el públic general i bescanviar-les o anul•lar-les fins a 24 hores abans, sense cap cost afegit.
Dono exemples clars de actituds vers al socis, que no representen cap cost econòmic pel Teatre i premien d’alguna manera als espectadors mes fidels.
Si parlem d’avantatges econòmiques vers als socis, encara que no sigui aquesta la principal raó d’estar associats, considero que es un greuge comparatiu el que actualment es fa ….
Preu oficial = 26,75 €
Soci TRESC 50% en prèvies = 13,50 € – (2 entrades)
Soci TRESC funcions normals = 22,35 € (2 entrades)
25 anys 65 anys = 22,35 €
Carnet Biblioteques Barcelona (gratuït) = 22,35 €
Carnet Biblioteca de Catalunya = 21 €
Carnet AsocPerla = 21 € ( una sola entrada… la del titular).
Hola, bon dia. M’han adreçat al vostre blog per que conegués les vostres opinions. No les he enteès gaire, i m’he preocupat, perquè he pensat que dec estar desconectat d’una realitat molt propera a la meva. Demano excuses per no haver explicat prou be el projecte. Si voleu convidaria als que teniu aquests dubtes a seure una estona, amb la perla i amb l’associació, per tal d’explicar-los. Estarem encantats de fer-ho.
Una abraçada a tots. Oriol Broggi
Bona tarda Oriol
Crec que la teva, és la manera correcta d’actuar…. donar la cara i escriure directament al blog la teva resposta, a un escrit que no t’ha agradat o no has entès correctament. Tu ho has fet i t’ho agraeixo.
Altres persones properes a tu com l’Anna Madueño ho havien fet molt cordialment, però a traves del meu email personal, per la qual cosa la meva resposta tampoc l’he pogut fer publica i m’obliga a repetir els meus arguments un cop i un altre.
També el president de #AsSocPerla, el Sr.Toni Trallero, ho ha fet en privat, d’una manera molt menys amable e inclús posant en dubte la nostra imparcialitat en les nostres cròniques (que no critiques), insinuant que les escrivim buscant a canvi entrades gratuïtes.
T’agraeixo la teva disponibilitat per explicar els dubtes que tinguin persones que segueixen aquest Blog. Per part de l’Imma i jo, crec que ho tenim clar, ja que varem escoltar les teves paraules en varies de les reunions prèvies a la constitució de l’associació i així ho varem escriure a la nostra crònica en aquest mateix blog…
http://wp.me/p19AHZ6As
Som conscients que no es tracta d’una associació per obtenir descomptes i ens varem inscriure conscients d’això…. com som o hem estat també associats a tantes altres que pertanyen al mon de la cultura, Teatre Lliure, Teatre Romea, Vilella Teatre, Amics del Liceu, amics del 4art i cinque pis del Liceu, CCCB, MACBA, etc…
No demanem avantatges econòmiques per sobre de la resta del public general; és mes, creiem que el Teatre té un preu i aquest preu es tel que s’hauria de pagar per la seva supervivència; no estem d’acord amb el repartiment d’invitacions, ni tampoc amb les entrades a 7 euros perquè estan per sota del preu just que TOTHOM deuria de pagar.
També creiem que els preus oficials del que s’esta pagant està molt per sobre de les possibilitats del public…. i la reacció de tothom (incloent la nostra) és aprofitar les ofertes que estan al nostre abast. És per això que en cada una de les nostres cròniques posem el preu que hem pagat per tal de què el public que no va massa al Teatre amb l’excusa de què és molt car, s’adoni que no és del tot cert. Segurament aquest problema actual que sembla el peix que es menja la cua, s’acabaria si tothom, però TOTHOM pagues un preu just al voltant dels 15 euros aproximadament.
No obstant si LA PERLA 29 entra en el joc d’entrades a 7 euros, o de 13,50 com en aquest cas… està jugant amb foc i el greuge comparatiu port arribar a fer mal al vostre projecte.
He intentat donar un senyal d’alarma del que escolto al meu entorn que es força teatraire. Crec que no ha estat compres i ha semblat un atac a l’associació. Crec que no és massa bo culpar al missatger, perquè el missatge no agrada.
LA PERLA 29, crec jo podria recolzar l’associació de moltes formes, sense haver de perdre ingresos. A la meva resposta al president de l’associació l’he indicat alguna.
Sempre a la teva disposició
Com a seguidora d’aquest bloc,i amb el permís d’en Miquel i l’Imma,voldria donar la meva opinió,ja que en part em sento una mica aludida.
Oriol Broggi:
Pel que fa a mi,em vaig apuntar a l’associació per recolzar aquest projecte,tal i com he fet referència en el meu escrit anterior.
El teatre és la meva vida !!!!!!!!!,és tanta la meva implicació,que de vegades tinc fins hi tot problemes a casa,per que no ho poden entendre .
M’agradaria aclarir,que m’ estimo el teatre i no busco que em regalin entrades,ni molt menys,i això que ho pugui pensar algú m’ofèn,però el que si haig de reconèixer que si trobo alguna oferta o sorteig,intento aprofitar-ho.
No trobo just que se’ns ataqui dient que el que intentem és treure entrades gratuïtes, no ho trobo just,i no és cert,i menys que hi hagi algú que pugui pensar el mateix d’en Miquel i l’Imma,que l’únic que fan és compartir la seva passió per les arts escèniques,donant les seves opinions.
En el nostre cas hi solem anar fins hi tot quatre vegades al teatre a la setmana,i que consti que som gent treballadora,que l’únic que tenim és un vici ,que de moment no mata.:) 🙂
Nosaltres estem associats a la Vilella teatre,teatre lliure,amics de l’auditori,amics del tarantana,socis del TR3C,inscrits a Teatre Barcelona,…….,perquè?,perquè estimem el teatre.
Seguidors de sales i companyies de teatre moltes vegades desconegudes per molta gent com Parking Shekespeare,Teatre d’estranguis,el teatre més petit del món,sala FlyHard,La Vilella,…….,que gràcies a blocs com aquest es poden donar a coneixer.
I per això ,com el teatre no és un luxe i val diners ,intentem aprofitar qualsevol descompte o promoció.
El que em referia en el meu anterior escrit és que si el TR3C podia donar entrades al 50% per “Traduccions”,no s’entenia que La Perla 29 no ho pogués fer el mateix amb els seus socis.
Oriol Broggi,no sé quan de teatre tens la oportunitat d’anar a veure,en el nostre cas ,durant l’any 2013 vam veure uns 145 espectacles (guardo en àlbums totes les entrades i programes),potser ara pots entendre que mirem de treure entrades a preus raonables.
Pel que fa al senyor Toni Trallero, trobo que no te nom;dubtar sobre les cròniques d’en Miquel i l’Imma dient que el que busquen són entrades gratuïtes,que repassi el bloc Voltar i voltar i veurà en quina quantitat d’espectacles hi ha posat dues estrelles.
No t’emprenyis Neus…. crec que no paga la pena
Crec que efectivament el Sr. Oriol Broggi, viu en un altre mon molt tancat en el “seu” Teatre físic i encara que persones com ell viuen i estimen el Teatre, segurament mes que nosaltres… perquè viuen precisament d’ell i es la seva feina… amb tota seguretat ni molt menys poden arribar a veure les 145 representacions diferents en un any, com feu vosaltres.
Estic segur que ni s’ho imaginen i que fins i tot s’arribin a fer creus, perquè els que no estan realment “malalts” pel Teatre, ni s’ho poden creure… ni segurament ho entenen… que gent del carrer com tu i en Lluís podeu anar a veure 145 representacions diferents d’arts escèniques en un any.
M’ha fotut aquesta xifra i m’ha picat la curiositat. He contat les cròniques que hem publicat a “Voltar i Voltar” referents a arts escèniques durant l’últim any …i malauradament ens guanyeu per dues; nosaltres tan sols hem vist 143 representacions. Meeeeeerrrrrda, con deia la nostra estimada Anna Lizaran !!!
No crec que ni que tan sols Oriol Broggi arribi a llegir-se els nostres comentaris. Algú li va comentar la crònica no massa favorable que vaig fer i els comentaris sobre el greuge comparatiu… i va entrar al Blog per tal de oferir-se a donar explicacions als que tinguin algun dubte.
Un altre cosa és el missatge impresentable del president de la associació, Sr. Toni Trallero. L’hi demanat per escrit que ens demani disculpes (en privat o públicament) per les seves insinuacions..
Encara no ho ha fet, però si triga molt, publicaré la seva carta, perquè veieu de quin peu calze.
No em tinc que justificar per la valoració no massa favorable de l’ultim espectacle, tenint en comte de que varem perdre el fil per la mala audició a l’ultima fila. Tot i això, he buscat entre les cròniques escrites al blog, sobre espectacles d’Oriol Broggi
i sense fer una llista exhaustiva, he trobat aquestes valoracions:
– 13/12/2013 – ADIOS A LA INFANCIA (****)
– 03/07/2013 – EL TEATRE PREN LA PARAULA amb Oriol Broggi
– 18/06/2013 – 28 i MIG (****)
– 06/03/2013 – Creació de la associació d’espectadors AsSocPerla
– 12/11/2012 – Lectura dramatitzada MATA’M (***)
– 27/05/2012 – CYRANO DE BERGERAC (*****)
– 06/04/2012 – INCENDIS (*****)
– 24/06/2011 – LUCES DE BOHEMIA (****)
– 23/03/2011 – LA PRESA (****)
Es trist que un comentari donant el senyal d’alarma a la PERLA 29 sobre l’associació en una crònica “critica” en un sol espectacle, ocasioni tant enrenou, de correus enviats a la meva bústia particular, quant mai, mai, han comentat res de les meves cròniques, que normalment han estat molt favorables.
Si mes no…curiós
Bona nit Miquel i Neus. Puc comprovar que les paraules escrites segueixen suportant tot tipus de malentesos que, lluny d’aclarir les coses, sembla ser que les compliquen una mica més. Em sap greu que això succeeixi i intento a continuació posar-li remei.
Em va sol·licitar excuses, davant una frase que va considerar una al·lusió personal, i per evitar més malentesos li vaig raonar que la meva pretensió no era aquesta de cap manera; i per això, el dimarts 4 de febrer, a les 23:46h, al seu correu personal, des del correu d’ #AsSocPerla, li vaig expressar les excuses requerides. Reprodueixo literalment a continuació l’escrit enviat:
“… Benvolgut Miquel Gascón, em temo que hem sigut víctimes dels malentesos propis dels diàlegs virtuals, i m’agradaria aprofitar la primera ocasió que tinguem per coincidir en persona i redreçar-ho. No obstant això, deixi’m tractar d’aclarir dues qüestions que trobo importants.
Per una banda, em sap greu que en parlar de la possibilitat d’obtenir entrades gratuïtes es donés per al·ludit. Com a president, he rebut propostes d’aquest tipus, que he desestimat, perquè no formen part dels nostres objectius. D’aquí, doncs, el meu comentari desafortunat, pel qual li demano disculpes si li ha estat ofensiu.
Per l’altra, vull agrair-li el consell quant al tema de l’horari de les activitats, perquè és una qüestió que certament ens preocupa. Les activitats que fins ara hem dut a terme han estat en horaris prou variats: 22h el col·loqui post-funció de Bolxevics; 18.30h el col·loqui al Lliure amb Marsé, Broggi i Miró; 11h el diumenge que vam fer la ruta de la Barcelona de Marsé, entre altres. Si ara per Translations estem fent activitats a les 18h és per necessitat de compaginar les agendes amb els actors i altres professionals (en els assajos oberts) o per garantir la disponibilitat de l’espai (que ha d’estar lliure una hora abans de l’espectacle). També és cert que tenim programada una activitat post-funció, per al dia 21 de febrer. És una qüestió que tractarem a la propera reunió de la Junta Directiva, aquesta dels horaris, perquè volem garantir el màxim de profit per als associats i els amics de la Perla 29, i per als amics del teatre en general.
Més que un plaer, serà inexcusable saludar-lo personalment al més aviat possible.
Toni Trallero…”
Tan sols em resta sumar-me a les paraules de l’Oriol i convidar a tothom que tingui dubtes sobre el propòsit de l’Associació, Amics de La Perla 29, a seure una estona per tal d’explicar-ho amb detall.
Una cordial salutació.
Em permeto intervenir perquè crec que realment ens hem embolicat amb les paraules i a mes aquest cop ha estat el correu el que ens ha jugat una mala pasada, ja que la resposta que has copiat aquí ens ha arribat justament avui, ja que havia quedat en el correu no desitjat … Un seguit de malentesos.
Confirmo que en cap moment hem dubtat de la bona voluntat i la il·lusio que hi ha dipositada en l’associació i per això desde el primer moment l’hem recolzada i en som socis. Esperem que tal com dius es puguin ajustar una mica els horaris de les activitats per a les persones que com nosaltres treballem fins a les set del vespre però que estimem i volem fer costat al teatre i a tot el que l’envolta i el fa fort. Esperem que ens puguem conèixer personalment aviat i acabar de desfer aquest malentès. Una cordial salutació.
Benvolgut Toni Trallero
Primer de tot, et demano disculpes per no haver contestat abans al teu correu, que vas dirigir-me a la meva bústia personal, en el que entre altres coses, demanaves excuses per unes paraules segurament no massa pensades en aquell moment, cosa que fem massa sovint tots nosaltres, quant a vegades ens enrabiem.
Efectivament, tal com diu l’Imma, quant estàvem fent un mos ahir dia 12 a un bar enfront del Teatre Akadèmia, tot revisant a traves del mòbil el correu rebut , em vaig adonar que tenia el teu correu del dia 4 de febrer a la carpeta d’escombreries.
Voldríem de debò que aquest afer s’acabés aquí, ara mateix, perquè entenem que no paga la pena donar-li mes voltes. Crec que ha quedat clar que tots el que hem deixat aquí el nostre testimoni, estimem molt el teatre i que ens agrada el treball que aporta la Companyia LA PERLA 29.
Per altre banda, crec que soc lliure de donar la meva opinió i mes quant no depenc de cap mitja de comunicació que em pagui un sou per fer-ho… i m’agradaria que la meva opinió en el futur continuï sense dependre de ningú. No vol dir que la meva opinió sigui l’encertada perquè això a vegades te molt a veure en la predisposició d’aquell dia i d’aquell moment; però creu-me quant et dic que quant dono una opinió no massa favorable, em costa molt fer-la, perquè entenc que darrera d’un treball teatral, existeix una feinada de molta gent i ho fan a fi de be, amb la voluntat de que agradi al públic.
Torno per ultima vegada a referir-me al que vaig escriure a la crònica i que en cap cas anava dirigit a la associació i si a LA PERLA 29, en lo que jo creia, i continuo creient, es un greuge comparatiu el que es fa amb els preus (i que no depenen en absolut de l’associació).
L’únic, crec jo, en el que podies sentir-te al•ludit es amb el que jo anomenava “escasses” activitats organitzades per l’associació, perquè entenia que les xerrades “post funció” ja es feien abans de la existència de la mateixa, com s’acostumen a fer a molts teatres de la nostra ciutat, organitzades pel propi teatre.
Prego per tant que acceptis les meves disculpes en aquest tema i mes reconeixent que els associats us han deixat ràpidament en les vostres mans tota la responsabilitat i sobretot la feinada que això comporta.
M’hauria haver assistit a la xerrada post funció del proper 21 de febrer, per saludar-te, però com podràs comprovar en el apartat “agenda” del Blog, tenim comprades entrades per l’Espai Lliure (L’encarregat).
Et desitjo el millor, en el treball que tu i els teus companys de la junta porteu a terme per tirar endavant aquest projecte.
Una abraçada
Bé,la nostra valoració ha estat de 8, la veritat és que ens ha agradat molt , tot i que dura unes quasi tres hores,no se’ns va fer gens llarga.
El lloc de per sí ja té el seu encant i per tant l’escenografia i posta en escena ens va agradar molt.
Les interpretacions totes increïbles.
Nosaltres vam estar a primera fila ,en els seients de la sorra,per tant els teníem a tocar i el sentíem a la perfecció.
Nosaltres vam gaudir moltíssim de l’obra.
Ens alegrem. L’altre dia varem anar a les 11 de la nit tan sols per estar presents a la xerrada posterior a la funció. Ens varem venr ganes de tornar a veure-la. però amb condicions semblants a les vostres. No és la primera crònica que llegeixo que les condicions acústiques de la Sala deixen molt que desitjar.
Hola,
Abans que res, gràcies per aquest blog esplèndid… El vaig descobrir ahir quan buscava ‘opinions’ sobre ‘Translations’ -i per això apunto aquí aquesta nota. Fa temps que buscava blogs de teatre d’aquí per estar més ‘vinculat’ i sobretot per obtenir recomanacions i no anar tant a ‘obrir un meló’ al teatre… He fet un cop d’ull a les vostres valoracions i coincideixo força -asterisc de més o de menys-, de manera que penso seguir-vos i considerar la vostra opinió en el futur… Per exemple, he rigut complagut amb la crítica de la vergonyosa ‘La revolució serà tuitejada’… Esclar que jo no puc competir amb vosaltres perquè només puc anar a veure 30-40 espectacles a l’any… 🙁
Sobre ‘Translations’, coincideixo força amb la vostra apreciació. El text és preciós, la traducció esplèndida -com sempre que la firma en Joan Sallent-. Però és una obra molt discursiva, on els millors fragments són monòlegs o explicacions llargues, amb poc diàleg. Per la meva professió, també em va interessar quan tracta de toponímia, de l’adquisició del llenguage amb la Sara (per cert: ¿per què no vol aprendre a parlar aquesta noia, si pot?), les reflexions sobre la (im)possibilitat de traduir, el vincle entre història i llengua…
El muntatge està força bé, però la distribució de les butaques és pèssima, en aquesta ocasió. Sí, la biblioteca és un lloc fantàstic… però molt incòmode i si encara has d’allargar el cap aquí i allà com en un partit de tenis… Ara que el muntatge està més rodat i que ja només dura 2 hores i 45 minuts, persisteixen els problemes de visibilitat i d’acústica. Un parell d’actors segundaris -més que les actrius- tenen un sistema vocàlic molt castellanitzat i moltes ‘o’ i ‘e’ obertes les fan tancades. Això, sumat a una mala impostació i entonació general -i al registre popular forçat- fa molt difícil entendre algunes intervencions, fins i tot per a mi, que sóc lingüistca i nascut a la muntanya… Quin greu!
I acabo amb feicitacions i amb el desig que continueu expressant opinions lliures. És el que ens convé, gent que pensi i que ho digui sense embuts i sense interessos. No he sabut gaire si riure o plorar llegint alguns dels comentaris, amenaces i ‘privats’ que us envien els lectors… Feu molt bé de no fer-ne cas. Salut!
PD: Ei, he buscat un llistat de vincles a d’altres blogs o espais de ‘teatreros’… No sé si no l’he trobat o si no hi és. Però vosaltres que coneixeu tanta gent que va a 145 obres a l’any (‘quina enveja’!) podríeu fer una llisteta de llocs… Gràcies!
Benvingut Daniel al nostre espai “Voltaire”
Primer de tot, volem donar-te les gràcies per aquest primer comentari teu, que ens fa especial goig per tot el que dius de nosaltres i del Blog.
Com ja hauràs comprovat per tu mateix no es ben be un blog dedicat al Teatre en exclusiu, encara que la majoria de les cròniques que escrivim estan dedicades a las arts escèniques,…. i es que desprès dels Viatges (i dels Cargols), es el que mes ens ajuda a trencar la rutina del dia a dia…. casa…feina…casa…feina…dormir… casa… feina….
Ens has “trobat” recercant comentaris sobre l’obra “Translations” i en part em sap greu, perquè aquesta crònica precisament ens va sortir força negativa en aquell moment per tot el que explico a la mateixa i que va influir molt en la nostra valoració.
Desprès d’això, hem assistit a la xerrada post funció el passat dia 21 de febrer i varem estar parlant amb el president de la associació i per sort varem desfer els mals entesos que a vegades es generen sense voler, en aquets mons d’Internet, on es difícil conèixer a la gent de debò. A la vida real he fet grans amics, que precisament han sorgit a partir de les nostres cròniques “Voltaires”.
Absolutament d’acord amb la teva reflexió sobre la distribució de les cadires en aquest espectacle i la acústica força dolenta a les ultimes fileres. No descarto repetir de nou si trobem forats a la nostra agenda i sobretot trobem encara lloc prop de l’escena.
A la banda dreta del blog i sota l’epígraf “BLOGS TEATRAIRES” trobaràs 3 blogs que parlen de Teatre i que segueixo normalment…. “El Blog d’en Kabrota”, “Inquietuds Culturals” i “Paisatge Teatral”. També et recomano la web Teatre Barcelona (www.teatrebarcelona.com/), d’un bon amic meu que fa menys d’un any que la va engegar i esta assolint força èxit, perquè en part es basa amb les cròniques de gent que estima el Teatre (no professionals) i que desinteressadament aporta les seves opinions.
Espero que compartim experiències a partir d’ara i que també per la teva part, comparteixis les teves sensacions “teatraires” amb nosaltres i la resta de Voltaires.
Una abraçada i sobretot “molta meeeerda”.
Moltes gràcies per la resposta… (I m’excuso per no haver-me adonat de la llista de blogs de l’esquera… [Quina vergonya!])
Aquí us corresponc breument amb la meva experiència. Del que he vist aquest any:
-‘El crèdit’ em va interessar la primera part i el duel dels Jordis, molt gran, però el text és força epidèrmic i acabes una mica cansat a la segona part de veure que tot plegat no porta a res… però no és temps malaguanyat, perquè amb bons actors tot va bé.
-Els pirates amb ‘Sing, song, swing’ em van sorprendre més, en format petit al decadent i bonic Saló Maldà… amb la Laura Aubet i el Ricard Farré cantant, ballant i actuant molt bé, però es nota que no hi ha dramaturg al darrera…
-A Vaca 35 jo li posaria força menys asteriscs… Sense la gran actriu gran [sic], queda un fragment breu i incomprensible de Genet i poca cosa més… (Per cert, si repetiu, a sota Sagrada Família hi ha un autèntic ‘little Mexico’ amb una ‘taqueria callejera’ -que cal reservar-, una taverna i una botiga on venen tota mena de chiles, cuitlacoche y tota mena de cerveses… Ho dic per fer un ‘grito mexicano’ complet.).
-El Ferran Reñé a ‘Estúpids’ a La seca (al pis de dalt) va ser entretingut, amb cites oportunes sobre l’estudipeda… Exemple: Einstein: “només tinc dos principis: que l’univers és infinit i que l’estupidesa humana també, però només estic segur del segon”. Montaigne: “Tothom diu en algun moment o altre alguna estudipesa, però el que és patètic és que n’hi ha que hi posen èmfasi”.
-El ‘Georg Kaplan’ em va agradar força per original i diferent.
-‘Viaje a ninguna parte’ de FFernán Gómez, al Valle-Inclan a MAD, dirigit per la Carol López, em va agradar força més del que esperava -no sóc gens fan de la López, de l’època de la Villarroel-, potser fins i tot més que la pel·lícula, que s’allarga massa al final.
Home Daniel !!!, no fa fa falte que t’excusis de res.
Tindria que redissenyar el format del Blog, perquè vull posar tantes coses que els arbres amaguen el bosc.
Moltes gràcies pels teus comentaris d’un munt d’obres que has tingut la sort de veure. M’hauria agradat que el nostre Blog, fos mes això que tu has fet, un lloc de trobada on tothom podes dir la seva sobre qualsevol representació teatral o espectacle d’arts escèniques.
És difícil aconseguir-ho, però. Almenys el blog serveix per expressar el que a nosaltres ens aporten tots aquests actes culturals, en el que com veus també afegim la gastronomia i els viatges perquè estem convençuts que formen part també de la Cultura.
Estic força d’acord amb el que comentes sobre “El crèdit”; ens varem perdre “Sing, song, swing” i no pdem opinar; l’espectacle de “Vaca 35” ens va sorprendre molt e inclús m’hagués agradat repetir.
Referent al “petit Mexic”, no ens queda gaire clar on queda exactament….. recordes el nom del local per trobar l’adresa a Internet ? ens agradaria provar-ho, ja que tenim un excel·lent record del nostre viatge per la península del Yucatan ja fa uns anys.
“Estúpids” és un altre de les ofertes teatrals que ens varem perdre. Quant comento amb les meves amistats que no veiem ni el 30% de l’oferta teatral, no s’ho creuen pas… i és que per sort a Barcelona l’oferta és brutal !!!
Gràcies de nou per les teves aportacions. Esperem que ben aviat ens deixes opinions del que vagis veient.
Una abraçada
Hola,
Mèxic és un lloc fantàstic… Hi he fet vacances tres estius i hi vaig gairebé un cop cada any… La darrera vegada vam recórrer tota la Baja California i després vam fer el ChePe (el tren Chihuahua – Pacífico i Barranca del Cobre), amb visites a una comunitat tarahumara i una altra meronita. Fascinant. L’oferta de teatre no és dolenta, tampoc. Al DF, esclar. Al setembre passat hi vaig veure un ‘Motivos para estar bonita’ del meu favorit LaBute, que va estar molt molt bé.
El suposat millor restaurant mexicà de Barcelona és La Coronela, a tocar de correus. Com a mínim era on anava el Màrquez, el jugador del Barça, quan vivia aquí. Però darrerament l’oferta s’ha disparat amb molts restaurants diferents i ara qui sap…
La Taqueria callejera està força bé i et sents realment a San Angel o a un barri popular, però és petita i incòmoda: http://www.lataqueria.eu/
Al costat hi ha la Cantina Mexicana, més gran i oberta fins tard: https://es-la.facebook.com/LaCantinaMexicana Sempre hi he menjat força bé, i algun cop fins i tot em van portar ‘chapulines’ fora de carta -que acabaven de rebre de Oaxaca-, però el darrer cop els vaig tornar una sopa de tortilla que era ben aigualida…
Davant de la Taqueria hi ha Doña Cuca, que es la ‘Abarroteria’… Tot és al passatge que hi ha entre Mallorca / València / Marina / Sardenya. Que les vaya bonito.
Quin munt d’informació que ens facilites !!! nosaltres de Mèxic coneixem poquet, el típic de fer la Ruta Maya per la península del Yucatán, que per cert ens va agradar molt i al final del recorregut una estada a la Playa del Carmen. La inseguretat que sembla que hi ha ja no ens ha permès plantejar-nos tornar. El menjar ens va agradar tot i que el cilantro, que és un dels condiments més comuns no ens agrada gens.
Ens apuntem a les teves indicacions per fer el recorregut gastronòmic mexicà a Barcelona
Gràcies i salutacions.